Mare de Déu de Vilademany
La primera notícia d'aquest temple d'origen romànic del municipi d'Aiguaviva és de l'any 1116, quan estava sota la jurisdicció dels senyors del Castell de Vilademany. Va ser reformada amb posterioritat amb la construcció d'una volta nova durant el barroc. En aquesta església es venerava una imatge que donava nom a la capella, la Mare de Déu de Vilademany. És una talla d'alabastre del segle XV que va ser mutilada i llançada en un pou a causa de la profanació que va sofrir el temple durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Joan d'Aiguaviva.
Des del punt de vista arquitectònic, es tracta d'una construcció de nau única, capçada a l'est per un absis semicircular. Les finestres d'època romànica estan tapiades. Té dues portes: la d'entrada, acabada en un campanar de cadireta de dos ulls, i una de lateral que duu a la sagristia. Segurament d'època romànica és l'única decoració exterior, formada per un fris dentat al ràfec de l'absis.
Pel que fa a l'interior, cal dir que la nau barroca presenta una volta d'arestes, mentre que l'absis mostra, en el seu arrebossat, unes senzilles pintures. En un dels murs es veu una creu gravada, testimoni commemoratiu d'una consagració de l'edifici, de la qual tenim notícia per una lipsanoteca de fusta trobada a l'església i que es datà amb posterioritat al segle XII.