L'antiga parròquia de Sant Joan
de Fàbregues, documentada des del 968 i actualment casa de
colonies, és a 3 km de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil
accés gràcies al camí que la uneix Rupit, i que continua fins al
mas del Pendís, baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà
de Susqueda, és un dels millors edificis romànics de la regió.
L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els
secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern.
L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més
ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però
la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats
responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del
segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit
campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat
desaparegueren arran d'una restauració. En l'època parroquial havia
arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col•locà una còpia del
retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de
la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Un petit sector de l'antiga
demarcació de Sant Joan de Fàbregues, sota la cinglera presidida
per l'església de Sant Joan, pertany a les Guilleries. És al límit
amb Collsacabra, entre la cinglera de Fàbregues i el penyal de
l'Agullola i el santuari de Montdois, sector que havia estat força
poblat.