|
Els primers intents
Hi havia hagut molts intents fracassats, des del
segle XIX, de portar el tren a Banyoles per satisfer el creixement
del turisme i del comerç. L'any 1877 s'intentà bastir un tramvia
entre Girona i el balneari de la Font Pudosa. Més tard, el 1899, es
volgué instal.lar un ramal de via fèrria des de la plaça dels
Turers-carrer Gran (actual J. Verdaguer) fins a la Font Pudosa.
L'any 1904 es desestimà el projecte de ferrocarril per a enllaçar
la ciutat balneari d'Aix-les-Termes amb Girona passant per
Banyoles. Finalment, el 1910, la Companyia de Ferrocarrils de
Catalunya, va decidir sol.licitar la concessió d'allargar la línia
de Flaçà fins a Girona, i construir un ramal fins a Banyoles.
La vinguda del tren a
Banyoles
El tren va prendre el nom de Tramvia de Girona a
Banyoles. Es tractava d'un ramal més de la xarxa ferroviària del
popular Tramvia del Baix Empordà que havia d'unir les poblacions de
Palamós-Flaçà-Girona i Banyoles. No va resultar factible el
projecte d'enllaçar Banyoles amb Olot.
El projecte fou aprovat l'any 1912. Fins catorze
anys després no es clouria el ramal de Banyoles. El traçat dels
carrils va quedar emplaçat a la cuneta paral.lela a la
carretera.
L'any 1926, la Companyia F.E.E. (Ferrocarriles
Económicos Españoles) començava a fer funcionar la 1ínia fèrria de
Girona a Banyoles, exclusivament però, dedicada al transport de
mercaderies. En aquells moments, l'Estació de Banyoles encara
estava en obres i s'havia endarrerit la seva construcció per una
disputa sobre si s'havia d'instal.la r a la sortida
de la carretera a Serinyà, tal com demanava la Companyia, o en els
terrenys del costat de la fàbrica de José Gimferrer S.A., tal com
es va fer.
Malgrat tot, el dijous 16 de març de 1928, es va
inaugurar oficialment l'Estació amb l'arribada del primer tren de
viatgers, amb un Automotor M-2 ornamentat amb banderes.
Les estacions i els
baixadors
Després de les estacions de Girona, del Pont
Major i de Sarrià, a la comarca del Pla de l'Estany hi havia alguns
baixadors i estacions. El baixador de La República (Riudellots de
la Creu) disposava d'un edifici d'una sola planta (habitatge del
capatàs de via i obres), amb anex de serveis. A Palol de Revardit,
existia un altre baixador, el de la Banyeta, sense edifici.
L'Estació de Cornellà del Terri, considerada de més importància,
disposava de tres vies i d'un edifici d'una sola planta. A
Borgonyà, hi havia un baixador discrecional. L'Estació de Mata
estava formada per un edifici d'una sola planta, amb serveis
adjacents, i una via apartador de tres vagons de cabuda.
La línia finalitzava a l'Estació de Banyoles,
considerada com estació-terme. L'Estació ocupava una gran esplanada
amb cinc vies davant la façana de l'edifici i una al darrera que,
paral.lela a la carretera, pujava uns dos-cents metres més enllà.
Disposava d'una placa giratòria per a locomotores i d'un dipòsit
d'aigua quadrat. Al centre de l'esplanada hi havia dos molls de
càrrega i descàrrega de mercaderies, l'un descobert i l'altre
tancat i cobert, ja que servia de magatzem. Al davant es trobava
una bàscula de 20 Tm. per a vagons.
Dues vies servien d'apartadors industrials, l'una vorejava la
fàbrica José Gimferrer, S.A., i l'altra estava aparellada amb la
carretera. L'edifici de l'estació era d'una sola planta i disposava
de sala d'espera, despatx i departament de manufactura; la resta
era l'hostatge del personal, compost per cap d'estació, el factor
auxiliar i el mosso. Els serveis s'ubicaven en un anex separat de
l'edifici.
Les màquines
L'any 1927 es van adquirir tres Automotors de
bugies de la marca alemanya Krupp. Malgrat el fracàs d'aquests
Automotors, la Companyia n'ordenà la construcció de quatre tipus
diferents que foren numerats amb els anagrames: M-l, M-2, M-3 i
M-4. Els Automotors M-2, M-3 i M-4, feren els serveis de la línia
de Banyoles.
Algunes de les locomotores a vapor del carrilet,
a més del seu corresponent número d'ordre, també foren batejades
amb un nom propi com: "Andrea" (la núm. 11), "Banyoles" (la núm.
12), "Celrà" (la núm. 13), "Cornellà" (la núm. 14), "Mercedes" (la
núm. 15) i "Girona" (la núm. 16).
L'any 1935, es va decidir comprar un nou tipus de
locomotores Diesel, que sota la llicència Gmeinder es van construir
a la fàbrica M.S.M. del Poble Nou de Barcelona. A la línia de
Girona a Banyoles hi prestà servei la núm. 20 d'ordre. Estava
composta de tres eixos, acoblats mitjançant bieles a un eix fals,
que transmetia la potència del motor Kaelle i donava un esforç de
tracció de l'ordre dels 3.000 quilos i permetia arrossegar -en
horitzontal- un màxim de 522 tonelades.
La tradició popular
La tradició popular va batejar aquest tren o
tramvia amb el nom familiar de Tren Pinxo de Banyoles i inclús se
li va fer una simpàtica cançó on es mostraven els seus defectes. La
Cançó mostra un tren petit, que corria poc i que tenia dificultats
a l'hora de pujar rampes. Certament, la línia fèrria patia d'unes
fortes rampes que obligaven a tallar el comboi del carrilet i
traslladar, per tandes, els vagons des de l'estació del Pont Major
fins al baixador de La República, i continuar, després, amb el
comboi sencer fins a l'inici de la pendent de l'Estació de
Banyoles, on, algunes vegades, calia repetir l'operació de
desenganxar i reenganxar els vagons:
 El Tren Pinxo
de Banyoles
és el més petit que hi ha
Fet de llaunes i cassoles
i cascos de bacallà.
Passa per la carretera
com si un llamp colpís l'espai.
Quan troba una pujada
ja s'atura a mig camí.
Un matí de primavera
se'n va anar a ca l'adroguer
trencà vidres i finestres
i a la fi sortí al carrer.
I, dóna temps al maquinista
d'anar a beure un got de vi.
|