This cache has been archived.

david.terrassa: Tot i que sóc una persona tossuda i insistent, tot té el seu límit. Deixo espai lliure per si algun egarenc té el coratge suficient per amagar un catxé en aquesta ultratransitada plaça.

GAME OVER

GC2WDA3 ▼

A cache by david.terrassa Message this owner

Hidden : 5/17/2011

Difficulty:

Terrain:

Size: Size: other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Related Web Page

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

A aquesta plaça hi vaig jugar moltes hores a la meva infantesa. També hi vaig aprendre a anar en bicicleta; i hi vaig patir les meves primeres ferides "greus". Records d'infància.
Es tracta d'un catxé urbà que he classificat com a "Other" a la secció de mida del contenidor per les seves dimensions especials.
Té accessibilitat lliure 24h al dia, 365 dies l'any, però s'ha d'anar amb compte amb els geomuggles sobretot a les hores de major transit peatonal.

Catalunya (Catalonha en aranès i Cataluña en castellà ) és un país europeu de la Mediterrània occidental situat a la costa nord-est de la península Ibèrica, a l' Estat espanyol, del qual en constitueix una comunitat autònoma. És la part més extensa del territori històric del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.

Arreu del país trobem diversos elements que fan referència a aquest o que li han estat dedicats. Quin poble o ciutat no té una bandera catalana? O algun carrer, avinguda, passatge o plaça que s'anomeni així.
Doncs en honor al país on vivim, i una mica d'acord amb el que comento més amunt; hem volgut dedicar una sèrie de catxés a les places que porten el nom de CATALUNYA. En principi hi apareixeran les places Catalunya de les poblacions més properes a la nostra i us convidem a afegir a aquesta sèrie tants catxés en tantes places Catalunya de tantes poblacions com sigueu capaços de crear.

La nostra proposta de nomenclatura dels catxés és la següent:
Plaça Catalunya 001 “Població”, i si és possible a continuació quelcom que faci referència a aquesta, ja sigui un escrit, una breu història o alguna fotografia.

Així doncs esperem que s'hi animi força gent i que entre tots siguem capaços de crear una megasèrie de catxés en honor al nostre país: a Catalunya.

Plaça Catalunya 025 "Terrassa"

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. En el cens del 2009 es recull un nombre d'habitants proper als 211.000.

Fotografia aèria de la Plaça Catalunya de Terrassa

Emplaçament

Terrassa és al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. El setembre de 1713 durant la Guerra de Successió espanyola, les tropes borbòniques, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

El nom de la ciutat

Segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium castellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del 844 de la cort franca de Carles el Calb, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.

A partir del segle X s'utilitza la forma Terracia, que es catalanitza com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L'historiador Josep Soler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l'ús del nom Tarrasa.

Per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de febrer de 1983).