Fabulosos bosques cerca del mar.
El dimecres 27 de juny de 1601 moria Lleonard Claus,
l’ermità del Corredor, al santuari de la Mare de Déu del
Socors que, ell més que ningú, havia contribuït a edificar1. Expirà
quan el Sol tombava cap a la posta —«circa solis ocasum»: la
mateixa hora serena del captard que la tradició fixà per al traspàs
de sant Jeroni, príncep dels ermitans—, segons la precisió de
l’acta d’una visita pastoral feta l’endemà dijous
a les cinc de la tarda, un cop acabada la cerimònia «del soterrar
de dit mossen Lleonart Claus, quondam».*El retaule major de Nostra
Senyora del Socors i la formació del santuari cinccentista de la
serra del Corredor. Joaquim Garriga. Universitat de Girona
El Santuari del Corredor es troba molt aprop del cim (633,5
msnm) de la serra del Corredor (642,2 msnm)[1], dins del Parc
Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de
Dosrius. La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues
petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra
elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la
Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule
major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada
rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. L'origen del
santuari seria una capella que cap el 1530 va construir el pagès
Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest
mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que
el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una
altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la
rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig
el juliol de 1936. En l'actualitat, l'aplec del Dilluns de Pasqua
és el més popular dels que s'hi celebren. (Wikipedia).
Us convidem a fer una passejada per tota aquesta zona.
Gaudireu de la màgia del cel i la terra confrontades.
Per un costat la vall entre el corredor i el Montseny. Dominant
poderosa tota l’existència aquests pobles del Vallès.
Per un altre costat el mar infinit.