La Vall d’Olzinelles (9)
Aquest cache forma part d’una sèrie de dotze que preten mostrar els indrets més significatius de la vall. Són caches tradicionals i es poden fer de manera independent, no obstant recomanem fer-los seguint l’ordre numèric per completar tot l’itinerari circular, uns 9600 metres que es poden fer en unes 3 hores i mitja aproximadament. Aquest itinerari s'introdueix a la vall d'Olzinelles seguint la riera fins a l'ermita de Sant Esteve d'Olzinelles. Després travessa la riera, penetra pel sot de les Mines, s'enfila als Quatre Camins i retorna a can Draper pel sot de la Remor.
Excursió llarga i agradable per camins amples i corriols de pendent suau. L’itinerari és senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd) (SL-C 79) en fites de fusta. Al llarg del camí hi ha plafons informatius dels diferents elements d’interès.
Exclusiu per a vianants i recomanable per a tots els públics. Cal mantenir la tranquil·litat de l’entorn i no llençar-hi deixalles de cap mena.
Trobareu més información a la web de la Diputació de Barcelona: La vall d'Olzinelles
Aproximació en cotxe:
Des del pont de la carretera BV-5112 per sobre la Tordera, a l’entrada de Sant Celoni, s’agafa la pista de l’esquerra fins al pas per sota l’autopista AP-7. Es travessa l’autopista i es continua uns metres a l’esquerra fins a can Draper, on hi ha el plafó d’inici de l’itinerari . A partir d’aquí, aparcament 1, si s’ha vingut en cotxe cal aparcar-lo per fer el recorregut a peu. Alternativament, també podeu aparcar a, aparcament 2, al Km. 2 de la carretera d’Olzinelles (BV-5112) i començar la serie a partir del cache Riera d’Olzinelles. O bé a, aparcament 3, Sant Esteve d’Olzinelles i començar a partir del cache Conjunt de Sant Esteve d’Olzinelles
Si voleu, podeu descarregar el track de tota la ruta fent clic aquí.
Els arbres d’Olzinelles i Conjunt del pont de l’Aranyal
D’entre els elements del patrimoni de la vall d’Olzinelles, els arbres monumentals, notables i singulars, destaquen pel seu gran nombre. L’existència d’aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certs individus i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D’aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s’hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts o basses. L’existència d’alguns peus de faig i de boix grèvol és així mateix destacable, perquè es tracta d’espècies típiques d’ambients centreeuropeus que a Catalunya formen boscos a altituds superiors. A més dels arbres d’interès local, la presència d’hàbitats poc comuns i ben conservats, com avellanoses, vernedes i lloredes, juntament amb la conservació d’algunes zones de pastura i conreu, fan que la vall d’Olzinelles tingui aquest interès botànic i paisatgístic tan especial.
El Faig del Pont de l’Aranyal. El faig és un arbre típic del clima centreuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns peus dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. També creix un altre faig de grans dimensions (perímetre de 1,88 cm) uns metres per sobre la font de l’Aranyal
Els plàtans del pont de l’Aranyal. El plàtan és un arbre cultivat. S’acostuma a plantar preferentment en els passeigs o camins com a arbre d’ombra, finalitat amb la qual també vans ser plantats els plàtans de la bassa i del pont de l’Aranyal.
El cedre de Can Valls. El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.
Aladern fals de Can Valls. L’alardern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan ombra i han motivat la seva forma tortuosa.
L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.