Cova del lladre Traditional Cache
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
La cova del lladre està situada en un pla del municipi de Navàs anomenat Pla de Sant Pere de les Cigales. Per arribar-hi cal que agafem la carretera que va a Viver i Serrateix des de Navàs i desviar-nos al km.3 (hi ha un cartell que posa St. Cugat). Cal anar seguint el camí més bo en direcció la casa de l’Alzina.
En aquest pla podem trobar-hi gran quantitat de restes arqueològiques, com ara tombes antropomòrfiques (N41°54.871' E001° 49.916'), ja que anteriorment era habitat per un poblat iber.
Cal aparcar a N41° 54.835' E001° 49.932' i des d’aquí, amb una curta passejada pel camí arribarem al lloc on hem de començar a pujar el turonet (N41° 54.920' E001° 49.742'), si esteu ben atents també podreu veure la cova des de baix.
IMPORTANT: si voleu veure el forat aneu amb compte que rellisca. A l’interior del forat l’alçada és de 2m x 2m d’amplada, més o menys.
Llegenda de la Cova del Lladre
“Temps era temps, quan de la palla en feien fems, aleshores no hi havia altra autopista ni carretera nacional que el camí ral, la gent anava a peu o a cavall, amb carro o amb tartana...
Aleshores, el bandolerisme era un fenomen prou de moda a les nostres comarques, Sant Cugat del Racó també disposava del seu lladre de camí ral particular. La casa anomenada avui “L’Alzina del Racó” feia d’hostal, on s’assedegaven, reposaven i feien nit els comerciants i d’altres vianants del camí ral que anava a Cardona, a Casserres i a Manresa. Allà s’hi hostatjaven dos germans.
Un d’ells era pagès i molt sovint llaurava, cavava, sembrava o remenava les terres del pla. L’altre era el lladre, “Rocaguinarda del Racó”. S’amagava, sobretot els dies de mercat, a la cova. Quan els berguedans baixaven a les terres regades pel Cardener, sovint rebien els “honors” del lladre que els buidava les bosses intimidant-los amb el seu pedrenyal. Però com ho sabia el lladre quan havia de sortir de la cova? Res més senzill: quan el seu germà que llaurava el pla observava la silueta del “client” feia el senyal al lladre tot dient:
- Baixa Moreu!
El vianant refiat que era un pagès que cridava els bous continuava el seu camí confiadament. Mentrestant el bandoler, pedrenyal en mà, saltava muntanya avall. El vianant sorprès i mut per la sorpresa havia de fer-li present dels seus diners.
Al capvespre a l’hostal, els que feien posada comentaven el que havia passat, qui més qui menys coneixia el lladre de la cova:
- Sembla mentida que sempre que passem per aquí ens hagin de robar!
- On hem d’anar a parar?Ja no es pot anar segur per aquestes contrades i pensar que quan el meu avi al cel sia...!!
- Tothom fes com jo que només em “cuido” de llaurar altrement aniria el món...-afegia badallant des d’un racó aquell que donava el valuós toc d’alerta de tota l’operació...
D’això fa molt de temps: el camí ral ja s’ha esborrat, el lladre fou enterrat amb el seu pedrenyal i l’or de les bosses dels vianants s’ha convertit en la llegenda que de pares a fills s’explica, i a la qual hom afegeix i retalla, broda i desembasta, escurça i allarga a plateret.”
Additional Hints
(Decrypt)
Fbgn yn tena crqen
Treasures
You'll collect a digital Treasure from one of these collections when you find and log this geocache:
Loading Treasures