Museu Agbar de les Aigües
Español
EXPOSICIÓN PERMANENTE
La Exposición Permanente se ubica en el interior de un gran edificio modernista, proyectado por el arquitecto Josep Amargós i Samaranch.
El interior de las tres naves de este edificio, que reciben el nombre de Sala de Calderas, Sala de la Electricidad y Sala de Máquinas, nos descubre un patrimonio industrial de primer orden: la instalación hidráulica de vapor destinada a producir la energía necesaria para mover las bombas del pozo Fives Lille y las grandes bombas de impulsión encargadas de hacer llegar el agua a todos los grifos.
Por otra parte, también encontramos un recorrido por la historia del abastecimiento a la ciudad de Barcelona y su área metropolitana, así como una aproximación a aspectos relacionados con la higiene y la salud, las propiedades físicas y químicas del agua e, incluso, su sabor y olor, a través de objetos y documentos que dialogan con módulos interactivos y audiovisuales.
EL RECINTO
Edificios
Los edificios de Amargós i Samaranch
El rigor constructivo y el cuidado por el detalle son probablemente las características fundamentales de las tres naves proyectadas por el arquitecto Josep Amargós i Samaranch en 1905.La razón de ser de este edificio responde a la voluntad de Aigües de Barcelona de crear la central elevadora de agua potable más eficiente. Cada una de las naves conserva actualmente una muestra representativa y en perfecto estado de la originaria instalación hidráulica de vapor.
El paso de humos y la chimenea
Al abrigo del edificio de Amargós i Samaranch encontramos un espacio acogedor que tiempo atrás funcionó como salida de los humos resultantes de la combustión del carbón.La rehabilitación de este espacio ha preservado un pequeño fragmento del pasillo que unía la caldera con la chimenea. La chimenea, de 50 metros, símbolo del pasado industrial, es un auténtico referente en el territorio.
Los pozos
Los pozos de la Central Cornellà, fuera del recinto del Museo, son la puerta hacia las aguas subterráneas, el acceso a la reserva de agua dulce del acuífero. El pozo más antiguo y emblemático es el llamado Fives Lille, que data de 1905 y del que todavía en la actualidad se extrae agua desde 34,35 metros de profundidad.Desde los jardines se pueden observar dos pozos de la década de 1930 que se caracterizan por su forma cilíndrica y por la ausencia de elementos decorativos.
Los depósitos de equilibrio
En estos espacios, enormes almacenes hídricos, el agua potabilizada reposa brevemente hasta que inicia su viaje por las tuberías. El constante incremento de la demanda de agua ha obligado a la construcción de depósitos cada vez más voluminosos.
Historia
Los acuíferos, verdaderas minas de agua, son formaciones rocosas permeables que permiten el paso del agua y su acumulación, ya que están delimitadas en su base por un nivel impermeable que impide que el agua continúe infiltrándose hacia niveles inferiores.El agua subterránea es tal vez el recurso mineral más importante; a lo largo de la historia se han realizado y perfeccionado obras de ingeniería para captarla, almacenarla y distribuirla.
Jardines
Entendido como parte integrante del Museu, el Jardín consta de una serie de espacios con carácter propio. Así, mientras en la plaza de los Cedros podemos pasear bajo la sombra de estos majestuosos árboles, el Espacio de Interpretación de la Central Cornellà nos da la bienvenida y hace de anfitrión del recinto, a la vez que nos sitúa en el espacio y el contexto histórico de la Central Cornellà. Más allá, el Bosque de las Aguas, concebido para realizar en él actividades al aire libre, ofrece una mirada al agua desde la vertiente más científica.
HORARIO DE APERTURA
De 10 a 19 h, de martes a sábado.
De 10 a 14 h, domingos y festivos.
Cerrado el 1 de enero, el 25 de diciembre y los lunes.
Puertas abiertas primer domingo de cada mes, de 10:00 a 14:00.
Català
EXPOSICIÓ PERMANENT
L’Exposició Permanent s’ubica a l’interior d’un gran edifici modernista, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch.
L’interior de les tres naus d’aquest edifici, que reben el nom de Sala de Calderes, Sala de l’Electricitat i Sala de Màquines, ens descobreix un patrimoni industrial de primer ordre: la instal·lació hidràulica de vapor destinada a produir l’energia necessària per moure les bombes del pou Fives Lille i les grans bombes d’impulsió encarregades de fer arribar l’aigua a totes les aixetes.
D’altra banda, també hi trobem un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com una aproximació a aspectes relacionats amb la higiene i la salut, les propietats físiques i químiques de l’aigua, i fins i tot el seu sabor i olor, a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius i audiovisuals.
EL RECINTE
Edificis
Els edificis d’Amargós i Samaranch
El rigor constructiu i la cura pel detall són probablement les característiques fonamentals de les tres naus projectades per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch el 1905.La raó de ser d’aquest edifici respon a la voluntat d’Aigües de Barcelona de crear la central elevatòria d’aigua potable més eficient. Cadascuna de les naus conserva actualment una mostra representativa i en perfecte estat de l’originària instal·lació hidràulica de vapor.
El pas de fums i xemeneia
A redós de l’edifici d’Amargós i Samaranch trobem un espai acollidor que temps ençà va funcionar com a sortida dels fums resultants de la combustió del carbó.La rehabilitació d’aquest espai ha preservat un petit fragment del passadís que unia la caldera amb la xemeneia. La xemeneia, de 50 metres, símbol del passat industrial, és un autèntic referent al territori.
Els pous
Els pous de la Central Cornellà, fora del recinte del Museu, són la porta cap a les aigües subterrànies, l’accés a la reserva d’aigua dolça de l’aqüífer. El pou més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.Des dels jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència d’elements decoratius.
Els dipòsits d’equilibri
En aquests espais, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades. L’increment constant de la demanda d’aigua ha obligat a la construcció de dipòsits cada vegada més voluminosos.
Història
Els aqüífers, veritables mines d’aigua, són formacions rocoses permeables que permeten el pas de l’aigua i la seva acumulació, ja que estan delimitades a la base per un nivell impermeable que impedeix que l’aigua continuï infiltrant-se cap a nivells inferiors.L’aigua subterrània és potser el recurs mineral més important, i al llarg de la història s’han realitzat i perfeccionat obres d’enginyeria per captar-la, emmagatzemar-la i distribuir-la.
Jardins
Entès com a part integrant del Museu, el Jardí consta d’un seguit d’espais amb caràcter propi. Així, mentre a la plaça dels Cedres podem passejar sota l’ombra d’aquests majestuosos arbres, l’Espai d’Interpretació de la Central Cornellà ens dóna la benvinguda i fa d’amfitrió del recinte, alhora que ens situa en l’espai i el context històric de la Central Cornellà. Més enllà, el Bosc de les Aigües, concebut per fer-hi activitats a l’aire lliure, ofereix una mirada a l’aigua des del vessant més científic.
HORARI D'OBERTURA
De 10 a 19 h, de dimarts a dissabte.
De 10 a 14 h, diumenges i festius.
Tancat l'1 de gener, el 25 de desembre i els dilluns.
Portes obertes primer diumenge de cada mes de 10:00 a 14:00.
