[ENG]Hello geocachers! The idea of this cache is make our first steps creating enigmas. I hope you enjoy reading this story and I wish you have good time resolving this mystery!
[CAT]AIxí comença la nostra història:
CAPITOL 1:
-Quatre panets i aquest de regal
-Però i si...- replico
-Tranquil·la,- diu el senyor Gijón amablement- avui és el teu dia, ens ho podem permetre.
Té raó, és el meu dia i encara no me n'he fet la idea del que això representa. A partir d'aquest moment la meva vida ja no tornarà a ser com abans
.
Recorro amb dos salts els pocs metres que separen la fleca de casa meva.Els carrers, grisos i freds com sempre, estan més deserts que mai.
Les faroles encara estan enceses perquè és molt d'hora i els pocs rajos de sol que m'arriben no il·luminen massa.
Arribo a casa i veig que l'Oli m'espera mirant per la finestra. Sembla no fer-se mai gran, la meva cosina, sempre aparentant ser tan innocent. Els seus cabells negres li cauen descuidats per davant de la cara resaltant encara més els seus ulls intensament verds. Tot i ser tan bonica es veu que està preocupada.
-Lena, jo...- fa trista
-No estiguis així, que no em moro pas!- dic intentant transmetre confiança- Abans que sigui fosc ja estaré aquí i et prometo que fins que tu no hi siguis no engegaré la cúbica.
-Oh, de veritat que no cal, i no et preocupis per mi, jo estaré bé- somriu
Però sé prou bé que no diu ni la meitat de coses que pensa. Així és l'Oli, una gran actriu disposada a fer el que calgui per ajudar, llàstima que el teatre i el cinema hagin desaparegut.
Els pares apareixen per la porta. La mare sembla no ser-hi, pensant en una altra cosa. El que passa és que no vol que hem faci gran: rebre la cúbica significa perdre'm de vista.
El pare, però, no sembla afectat per això, ja fa temps que em va perdre i no m'ha vist creixer. És metge i mai para per casa, mai està amb nosaltres.
-Lena, hauríem d'anar tirant.- diu el pare, tan distant com sempre.
Faig una abraçada fugaç a l'Oli i tots tres sortim de l'apartament. Em fa pena deixar-la sola a casa però ella no pot venir, no li està permés abandonar la nostra zona fins que cumpleixi 14 anys.
Baixem unes escales per arribar al subsól. L'olor d'allà abaix és realment repugnant. Les parets són humides i plenes de telaranyes. Els quatre fluorescents encesos no il·luminen suficient i no permeten veure per on trepitjes. Per això jo sempre intento utilitzar el mínim de cops possibles la nostra nau.
M'assec al seient posterior i m'agafo ben fort perquè aquell trasto es mou a una velocitat increíble. Davant meu hi ha una entrada cap a una xarxa infinita de túnels que et porta al lloc on vulguis, només cal indicar-ho.
L'automòbil s'encén amb un soroll espantós que et fa posar la pell de gallina, una altra de les raons per les que no l'agafo mai.
El viatge se'm fa curt i enseguida som a l'Oficina del Destí.
La recepció de l'edifici és enorme i plena de cadires amb nois i noies que compleixen els 14 anys aquest mes i esperen amb entusiasme saber el seu futur. A mi però no em fa cap gràcia que quatre inútils hagin decidit la meva vida de principi a fi. Des de fa un temps la gent del meu país, Daiem Den, no pot escollir el que farà en la seva vida sinó que és el Senat qui ho fa per ells. El Senat és qui tria tots els fets de les nostres vides; des del nostre ofici fins dia de la nostra mort passant per la nostra parella . I tots aquests fets el Senat els agafa i el emmagatzema en petites caixes unipersonals anomenades cúbiques. Però abans no era així, els pares es van conèixer, es van enamorar i em van tenir; no hi va haver ningú que els digués el que havien de fer.
-Lena Francès?- Algú crida el meu nom, em toca.
Una dona de cabells grisos que està redera el taulell agafa amb molt de compte un objecte brillant i me'l col·loca en les mans. La meva cúbica.
Me la miro per tots costats, és un objecte estrany de sis cares, com un dau, i no més gran que una pilota de tennis. Cada costat és una petita pantalla tàctil que quan l'engegui anunciarà el meu futur.
-Vinga encén-la!- m'afanya la mare impacient.
-He d'esperar a l'Oli- dic amb tranquil·litat- Li he promés
El viatge de tornada és molt més pesat amb els nervis dels pares.
La nau s'aparca sola i jo pujo a corre-cuita les escales que porten al nostre apartament. Arribo a dalt cansada, molt cansada però encara tinc que esma per cridar-la.
- Oli ja estem aquí!-
Ens asseiem al voltant de la taula del menjador amb ganes de saber els secrets que amaga aquesta caixa.
Poso el polze damunt del segell del Senat que està en un dels costats i les sis pantalles del cub s'il·luminen i ens deixa a tots amb la boca oberta, ningú n'ha vist mai cap abans.
-Situació amorosa...- enuncia la cúbica amb una veu robòtica.- Soltera
A casa es fa un silenci sepulcral. La veu resona en el pis. Això era l'última cosa que la mare volia sentir.
A mi m'és ben bé igual perquè jo mai m'he enamorat, la nostra societat no ho permet, estem destinats només a crear descendència.
-Va no et preocupis, això és el de menys. Pots ser feliç igual.- diu l'Oli mentre em passa la mà per l'esquena. Però altre vegada no és el que pensa. Ella, com totes les altres noies, esperen aquest dia des que són petites només per saber qui serà la seva parella.
-Continua, a veure de que treballes- diu la mare en una mena de xiuxiueig indesxifrable
Torno a posar el polse sobre el símbol del Senat, aquesta vegada sense gaires ganes, i les pantalles s'il·luminen de nou.
-Professió...-anuncia de nou la veu mecànica- Missionera
La mare ja no pot més i surt corrents cap a la seva habitació, plorant. El pare hi va al darrera.
No em crec el que sento, les paraules em resonen dins del cap.Em dol saber el meu treball. Jo això tampoc m'ho esperava. Vaig preparar-me per al test de Coneixença per tal no ser una missionera però no va servir de res.
“ Un missioner és la persona capaç de fer tots els possibles perquè el destí dels habitants de Daiem Den es compleixi”
Aquestes són les paraules que se'm repeteixen una i una altra vegada dins meu, mentre estic estirada al meu llit amb el cap sota el coixí.
És la descripció que ens van ensenyar a l'escola, al meu centre de Coneixements.
Però perquè la frase fos certa hauria de ser així:
“
Un missioner és una persona desgraciada que ha de fer els possibles per carregar-se la vida dels demés com separar famílies, destrossar cases o fins i tot matar, tot sigui perquè el seu destí es compleixi” ....
(Extret de Per sempre, novel.la online a http://timetot.blogspot.com)
Clau per a resoldre l'enigma! Molta sort!
|
A
|
B
|
C
|
D
|
E
|
F
|
G
|
H
|
I
|
J
|
K
|
L
|
M
|
N
|
O
|
P
|
Q
|
R
|
S
|
T
|
U
|
V
|
W
|
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23
|
ENIGMA: Els interrogants equivalent a les lletres en l'ordre que apareixen en el blog
per exemple:
"Té raó, és el meu dia i encara no me n'he fet la idea del que això representa. A partir d'aquest moment la meva vida ja no tornarà a ser com abans. "
p.e: N (?x?-?) seria N (SxF-A)= N (19x6-1)= N 113
AQUÍ TENIU LA CLAU PER RESOLDRE L'ENIGMA:
N (?x?+?)º (?+?-?). (?x?x?+?+?) E (?/?-?)º (?-?+?). (?+?x?-?)
[ESP] Si no entendeis el catalan no hay ningún incoveniente para resolver este mystery. Solamente teneis buscar las letras 'importantes', ponerlas en orden y utilizar la clave que encontrareis un poquito más arriba. Buena suerte!
[ENG] If you don't understand catalan don't worry, you can resolve the mystery without this. You should search the 'important' letters. Then use the table key listed above. Good luck!
