La llegenda de la Roca Fosca
Diu la llegenda que quan Pirene, la filla dels Pirineus, després de ser alliberada de l’incendi d’Alcies, va deixar les muntanyes per conèixer la costa, va ordenar els seus servidors que cerquessin una platja petita on establir la seva llar.
Van recórrer tota la costa de nord a sud a la cerca d’aquell racó on establir-se. Passaren pel golf de Roses, però el consideraren massa ample pel petit refugi que cercava. Llavors se li va acudir establir-se a la cala d’Aiguablava, a Begur, però les muntanyes que l’envoltaven li recordaven massa la seva antiga casa. Les cales de Calella i Llafranc la temptaren en un principi, tanmateix no es va decidir fins que una avaria a la seva nau la va obligar a aturar-se passades les Illes Formigues, al costat del Cap Gros on, en descendir del vaixell va restar sorpresa de la finíssima sorra de la platja i de la seva suavitat.
Allà, al costat de les carícies de les onades de la mar, va sol·licitar el seu seguici que fos erigit el seu castell. I es va fer d’aquesta manera, se li va construir un petit paradís a la seva imatge i semblança amb horts i jardins. Els pescadors de la zona van quedar sorpresos tant de la bellesa com de l’alegria de la princesa, a qui van obsequiar amb el millor peix. Ella, en agraïment, els retornava amb la seva simpatia i cançons.
El senyor feudal, que tenia un altre castell anant cap a la veïna platja d’es Castell, va quedar tan enamorat de la jove que envià ambaixades per demanar la seva mà. Tanmateix Pirene tenia el cor robat per qui la va salvar de l’incendi de les muntanyes, per la qual cosa va haver de rebutjar la petició d’aquell senyor. Aquest, desairat i rabiós pel rebuig de la jove princesa, i després de diverses amenaces, va cremar una nit el castell de la jove i el seu seguici, reduint-lo a cendres.Del palau de la princesa no en restà més que un munt de runes, que llepades per les ones de dia i de nit, amb el transcurs dels segles quedaren reduides a una sola roca que s'alça encara al mig la platja, negre i recremada, per a record dels mortals. El color de la roca, que va serel palau de la princesa, donà nom a la platja de La Fosca per qual la coneix tothom.
Del castell d’aquell malvat senyor encara es conserven les restes dalt del promontori a ponent de la platja de La Fosca, amb les seves torres i muralles mig derruïdes, així com el fossar defensiu de l’entrada, precisament per dificultar-ne la invasió.