(Català-Castellano)
El districte de Nou Barris:
Nou Barris és un districte situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu. Limita al sud amb Horta-Guinardó, i a l'oest amb la serra de Collserola.
Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i el 1960, l'han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzé barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris són els que acumulen més població, com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.
Canyelles
Canyelles, construït l'any 1974, és el darrer polígon d'habitatges aixecat al districte durant l'etapa predemocràtica. L'integren grans blocs de pisos, construïts a partir de mòduls prefabricats. Malgrat la seva tardana data d'execució, durant molt de temps va patir una mancança gairebé total d'infrastructures i serveis.
D'uns anys ençà, però, Canyelles ha experimentat una important millora urbana, gràcies a l'obertura de les rondes l'any 1991, l'arribada de la línia 3 del metro i altres serveis de transport, la construcció de diversos aparcaments i moltes altres intervencions urbanístiques.
Un dels atractius principals del barri és el parc de Serra i Martí, inaugurat l'any 1998. Hi destaca la Font Màgica, que ofereix un espectacle únic gràcies a les cascades, els jocs d'aigua, les llums de colors i les coreografies musicals especialment dissenyades per a aquesta font.
El distrito de Nou Barris
Nou Barris es un distrito situado en el extremo norte de la ciudad, entre la sierra de Collserola y el distrito de Sant Andreu. Limita al sur con Horta-Guinardó y al oeste con la sierra de Collserola.
Las peculiaridades de la historia reciente de Nou Barris, punto de acogida de una parte importante de la inmigración obrera que llegó a Barcelona las décadas de 1950 y 1960, lo han convertido en el territorio con más unidades del nuevo mapa (13). El último barrio reconocido es el de Can Peguera, que se convierte en el barrio número 13 en recuerdo a su origen dentro del proyecto de reubicar, en la segunda década del siglo XX, a los obreros que vivían en barracas en Montjuïc en grupos de viviendas conocidas popularmente como las Casas Baratas. El extremo superior del distrito lo ocupan los barrios de Ciutat Meridiana, Torre Baró y Vallbona, con unas estructuras urbanas muy marcadas por la orografía montañesa y las grandes barreras artificiales (autopistas y vías del tren). El resto de barrios son los que acumulan más población, como los de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira y Roquetes. El de Verdun se queda con el topónimo en recuerdo de la batalla de la Primera Guerra Mundial, en detrimento del catalanizado Verdum, que da nombre a una plaza.
Canyelles
Canyelles, construido el año 1974, es el último polígono de viviendas levantado en el distrito durante la etapa predemocrática. Lo integran grandes bloques de pisos, construidos a partir de módulos prefabricados. A pesar de su tardía fecha de ejecución, durante mucho tiempo sufrió una carencia casi total de infraestructuras y servicios.
De unos años hacia aqui, sin embargo, Canyelles ha experimentado una importante mejora urbana, gracias a la apertura de las rondas el año 1991, la llegada de la línea 3 del metro y otros servicios de transporte, la construcción de diversos aparcamientos y muchas otras intervenciones urbanísticas.
Uno de los atractivos principales del barrio es el parque de Serra i Martí, inaugurado el año 1998. Destaca la Fuente Mágica, que ofrece un espectáculo único gracias a las cascadas, los juegos de agua, las luces de colores y las coreografías musicales especialmente diseñadas para esta fuente.
Descripció de l'amagatall:
Petit caché urbà, compte amb els muggles, deixar-ho tal com està.
El primer que s'endugui el certificat FTF (està engantxat al contenidor)
Gracies per jugar
Descripción del caché:
Pequeño caché urbano, cuidado con los geomuggles, dejarlo tal y cómo está.
El primero que se lleve el certificado FTF (está enganchado al contenedor).
Gracias por jugar
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTI TRES FTF DE LA SERIE I ENS FACI ARRIBAR UNA FOTO O LA PUBLIQUI TINDRÁ ACCESS FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTE TRES FTF DE LA SERIE Y NOS LO HAGA LLEGAR O PUBLIQUE FOTOS TENDRÁ ACCESO FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!