(Català-Castellano)
El districte de Nou Barris:
Nou Barris és un districte situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu. Limita al sud amb Horta-Guinardó, i a l'oest amb la serra de Collserola.
Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i el 1960, l'han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzé barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris són els que acumulen més població, com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.
Turó de la Peira
El barri es disposa entorn del turó que li dóna nom, encerclant-lo quasi completament. La part alta del turó és un parc urbà, en concret el més antic del districte ja que data de 1936. Pertanyia a la finca de Can Peguera, i es tracta d'una frondosa pineda natural, coronada per un mirador i una gran creu.
Al començament dels anys seixanta l'extensió del parc es va veure reduïda a causa de la ràpida construcció d'habitatges, arran d'un pla parcial típic de l'època predemocràtica, amb una urbanització sense serveis i amb habitatges de mala qualitat.
L'ensorrament d'un edifici l'any 1990 per causa de l'aluminosi va ser la confirmació més contundent de les deficiències esmentades, i va resultar determinant a l'hora de conscienciar els ciutadans i les administracions de la necessitat d'endegar la remodelació d'aquest i d'altres barris amb problemes similars. L'empresa pública REGESA ha dut a terme, des de llavors, la renovació total o parcial dels habitatges de la zona.
A tocar de Vilapicina hi ha el mercat de la Mercè, un dels espais aglutinadors de la vida de barri, com també ho és el Centre Cívic les Basses i el Centre Cívic Can Basté.
El distrito de Nou Barris
Nou Barris es un distrito situado en el extremo norte de la ciudad, entre la sierra de Collserola y el distrito de Sant Andreu. Limita al sur con Horta-Guinardó y al oeste con la sierra de Collserola.
Las peculiaridades de la historia reciente de Nou Barris, punto de acogida de una parte importante de la inmigración obrera que llegó a Barcelona las décadas de 1950 y 1960, lo han convertido en el territorio con más unidades del nuevo mapa (13). El último barrio reconocido es el de Can Peguera, que se convierte en el barrio número 13 en recuerdo a su origen dentro del proyecto de reubicar, en la segunda década del siglo XX, a los obreros que vivían en barracas en Montjuïc en grupos de viviendas conocidas popularmente como las Casas Baratas. El extremo superior del distrito lo ocupan los barrios de Ciutat Meridiana, Torre Baró y Vallbona, con unas estructuras urbanas muy marcadas por la orografía montañesa y las grandes barreras artificiales (autopistas y vías del tren). El resto de barrios son los que acumulan más población, como los de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira y Roquetes. El de Verdun se queda con el topónimo en recuerdo de la batalla de la Primera Guerra Mundial, en detrimento del catalanizado Verdum, que da nombre a una plaza.
Turó de la Peira
El barrio se dispone entorno a la colina que le da nombre, rodeándolo casi completamente. La parte alta de la colina es un parque urbano, en concreto el más antiguo del distrito ya que data de 1936. Pertenecía a la finca de Can Peguera, y se trata de un frondoso pinar natural, coronado por un mirador y una gran cruz.
Al principio de los años sesenta la extensión del parque se vio reducida a causa de la rápida construcción de viviendas, en base a un plan parcial típico de la época predemocrática, con una urbanización sin servicios y con viviendas de mala calidad.
El derrumbe de un edificio el año 1990 por causa de la aluminosis fue la confirmación más contundente de las deficiencias mencionadas, y resultó determinante a la hora de concienciar a los ciudadanos y las administraciones de la necesidad de emprender la remodelación de éste y de otros barrios con problemas similares. La empresa pública REGESA ha llevado a cabo, desde entonces, la renovación total o parcial de las viviendas de la zona.
Junto a Vilapicina está el mercado de la Mercè, uno de los espacios aglutinadores de la vida de barrio, como también lo es el Centro Cívico las Basses y el Centro Cívico Can Basté.
Font: www.bcn.cat
Descripció de l'amagatall:
Petit caché urbà, compte amb els muggles, deixar-ho tal com està.
El primer que s'endugui el certificat FTF (engantxat a prop del catxé).
Gracies per jugar
Descripción del caché:
Pequeño caché urbano, cuidado con los geomuggles, dejarlo tal y cómo está.
El primero que se lleve el certificado FTF(enganchado cerca del caché).
Gracias por jugar
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTI TRES FTF DE LA SERIE I ENS FACI ARRIBAR UNA FOTO O LA PUBLIQUI TINDRÁ ACCESS FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTE TRES FTF DE LA SERIE Y NOS LO HAGA LLEGAR O PUBLIQUE FOTOS TENDRÁ ACCESO FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!