(Català-Castellano)
El districte de Nou Barris:
Nou Barris és un districte situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu. Limita al sud amb Horta-Guinardó, i a l'oest amb la serra de Collserola.
Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i el 1960, l'han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzé barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris són els que acumulen més població, com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.
Torre Baró
Situat en plena muntanya, el barri és presidit pel "castell", que en realitat era un hotel iniciat en la primera dècada del segle XX i mai acabat. Ben aprop, al final de la Carretera Alta de les Roquetes, hi ha el mirador de Torre Baró des d'on pot gaudir-se de vistes panoràmiques sobre la ciutat i la vall del Besòs.
El nom del barri prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós els segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. Després diversos de projectes de ciutat jardí que no van prosperar, amb les onades d'immigració dels anys 50 i 60 esdevingué un barri d'autoconstrucció, aprofitant que les dificultats orogràfiques l'havien preservat de la urbanització.
Al llarg dels anys hi ha hagut nombrosos projectes de remodelació o rehabilitació que, per diferents motius, no van acabar de materialitzar-se. La recent inclusió, conjuntament amb Ciutat Meridiana, en el Pla de Barris que promou la Generalitat garanteix finalment les dotacions que permetran desenvolupar les actuacions urbanístiques, d'equipaments i socials més necessàries.
Aquestes actuacions s'afegiran a les molt importants ja realitzades en els darrers anys, com la remodelació de l'avinguda de Vallbona (inaugurada l'any 2000) per convertir-la en nou eix viari i peatonal que connecta Ciutat Meridiana i Torre Baró amb la resta de Nou Barris a través de la Trinitat Nova, o l'arribada del metro lleuger, que segueix el mateix trajecte.
El distrito de Nou Barris
Nou Barris es un distrito situado en el extremo norte de la ciudad, entre la sierra de Collserola y el distrito de Sant Andreu. Limita al sur con Horta-Guinardó y al oeste con la sierra de Collserola.
Las peculiaridades de la historia reciente de Nou Barris, punto de acogida de una parte importante de la inmigración obrera que llegó a Barcelona las décadas de 1950 y 1960, lo han convertido en el territorio con más unidades del nuevo mapa (13). El último barrio reconocido es el de Can Peguera, que se convierte en el barrio número 13 en recuerdo a su origen dentro del proyecto de reubicar, en la segunda década del siglo XX, a los obreros que vivían en barracas en Montjuïc en grupos de viviendas conocidas popularmente como las Casas Baratas. El extremo superior del distrito lo ocupan los barrios de Ciutat Meridiana, Torre Baró y Vallbona, con unas estructuras urbanas muy marcadas por la orografía montañesa y las grandes barreras artificiales (autopistas y vías del tren). El resto de barrios son los que acumulan más población, como los de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira y Roquetes. El de Verdun se queda con el topónimo en recuerdo de la batalla de la Primera Guerra Mundial, en detrimento del catalanizado Verdum, que da nombre a una plaza.
Torre Baró
Situado en plena montaña, el barrio está presidido por el "castillo", que en realidad era un hotel iniciado en la primera década del siglo XX y nunca acabado. Bien cerca, al final de la Carretera Alta de las Roquetes, está el mirador de Torre Baró desde donde puede disfrutarse de vistas panorámicas sobre la ciudad y el valle del Besòs.
El nombre del barrio proviene de dos antiguas torres construidas por la familia Pinós los siglos XVI y XVIII, ya desaparecidas. Después de diversos proyectos de ciudad jardín que no prosperaron, con las oleadas de inmigración de los años 50 y 60 ocurrió un barrio de autoconstrucción, aprovechando que las dificultades orográficas lo habían preservado de la urbanización.
A lo largo de los años ha habido numerosos proyectos de remodelación o rehabilitación que, por diferentes motivos, no acabaron de materializarse. La reciente inclusión, conjuntamente con Ciutat Meridiana, en el Plan de Barrios que promueve la Generalitat garantiza finalmente las dotaciones que permitirán desarrollar las actuaciones urbanísticas, de equipamientos y sociales más necesarias.
Estas actuaciones se añadirán a las muy importantes ya realizadas en los últimos años, como la remodelación de la avenida de Vallbona (inaugurada el año 2000) para convertirla en nuevo eje vial y peatonal que conecta Ciutat Meridiana y Torre Baró con el resto de Nou Barris a través de Trinitat Nova, o la llegada del metro ligero, que sigue el mismo trayecto.
Font: www.bcn.cat
Descripció de l'amagatall:
Petit caché urbà, compte amb els muggles, deixar-ho tal com està.
El primer que s'endugui el certificat FTF . (engantxat al caché)
Gracies per jugar
Descripción del caché:
Pequeño caché urbano, cuidado con los geomuggles, dejarlo tal y cómo está.
El primero que se lleve el certificado FTF. (enganchado al caché)
Gracias por jugar
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTI TRES FTF DE LA SERIE I ENS FACI ARRIBAR UNA FOTO O LA PUBLIQUI TINDRÁ ACCESS FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!
EL PRIMER GEOCACHER QUE JUNTE TRES FTF DE LA SERIE Y NOS LO HAGA LLEGAR O PUBLIQUE FOTOS TENDRÁ ACCESO FTF AL GEOCACHE BONUS DE LA SERIE!