Aquest catxé forma part d'una sèrie que estic creant, de les fonts naturals de Sabadell. A poc a poc aniré publicant noves fonts. Cuideu i gaudiu de l'entorn. Sort en la recerca.
Fonts Naturals de Sabadell.
La geologia de la plana del Vallès sobre la qual s'assenta Sabadell -bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos dels rius i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria.
Moltes d'aquestes fonts han estat utilitzades per l'home al llarg de la història. Avui dia, tot i que es pugui gaudir d'aquestes fonts com a espai lúdic, el seu consum humà ja no és recomanable perquè no compleixen amb les garanties sanitàries exigides.
Per tot plegat, és important senyalar la necessitat de canviar la concepció que part de la població té de les fonts naturals. Ara cal veure les fonts com a element ornamental i com un lloc per refrescar-se, però NO per beure-hi aigua. No és tampoc recomanable emmagatzemar garrafes per al consum d’aigua de beguda, ja que no es pot garantir la qualitat de l’aigua en tot moment.
Les fonts naturals de Sabadell contenen, habitualment, nitrats i contaminació biològica tal i com consten en els informes que es venen realitzant. Els controls que s’estan fent en el dia d’avui detecten una baixada de la mitja dels nitrats així com també de la contaminació biològica, tot i que aquesta disminució no les converteix en aigua per al consum humà.
FONT DEL MOLÍ D'EN MORNAU
També anomenada Font de Ca l'Estruch. La Font del Molí de Mornau es troba dins del Parc Fluvial Del Ripoll. Des de la carretera de Sabadell a Castellar, agafarem el camí carreter del Rieral, que va pel costat del Riu Ripoll, després de passar el Molí d'en Mornau, agafar la pista cap mà esquerra i al següent encreuament, una altra vegada a mà esquerra . A uns metres a mà dreta trobarem uns petits esglaons que donen accés a la font.
El Molí d'en Mornau
L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys. Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.
També es coneix com el molí de Ca l'Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.