Roure és el nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla. Habita les regions temperades de l'hemisferi nord.
Segons la classificació científica aquest amagatall està ubicat en el Regne: Plantae; Divisió: Magnoliophyta; Classe: Magnoliopsida; Ordre: Fagales; Família: Fagaceae i Gènere: Quercus, que té moltes Espècies diferents.
Si ens fiquéssim amb profunditat en les diferents Espècies de Quercus en podríem sortir molt confosos. Si busqueu la primera nota del “logbook” podreu veure una col·lecció de fotografies de diferents tipus de fulles i de glans i comprovar la diversitat que podem trobar a nivell d'Espècie i potser també alguna pista referent a l'amagatall.
Als Països Catalans, se'n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana:
- El roure africà (Quercus canariensis), fins de 25 m d'alçària, amb fulles marcescents, el·líptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes.
- El roure cerrioide (Quercus cerrioides), fins de 20 m d'alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la península Ibèrica.
- El roure de fulla gran (Quercus petraea), fins de 40 m d'alt, amb fulles grosses, obovades, sinuades i glabres, es troba en una gran part d'Europa, però escasseja als països mediterranis.
- El roure de fulla petita (o valencià, o galer) (Quercus faginea), de fins a 15 m d'alçària, amb fulles menudes, ovades, dentades i finament tomentoses al revers, es troba a la península Ibèrica i escassament a Mallorca.
- El roure martinenc (Quercus pubescens), fins de 25 m d'alt, amb fulles sinuades i tomentoses pel dessota, creix a l'Europa submediterrània.
- El roure pènol (Quercus robur), fins de 45 m d'alçària, amb fulles obovades, lobulades, glabres i subsèssils, és comú a una gran part d'Europa, però als Països Catalans només es fa en algunes comarques del nord del Principat.
- El roure reboll o simplement reboll (Quercus pyrenaica), fins de 20 m d'alçària, amb fulles oblongues, profundament pinnatífides i densament tomentoses, és propi del sud-est d'Europa, però als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa.
A part les espècies autòctones, als Països Catalans també en són plantades altres d'exòtiques, amb fins principalment ornamentals, com el roure americà (Quercus rubra o borealis) i el roure negre (Quercus velutina), oriünds de l'Amèrica del Nord.
La fusta de roure, dura, compacta i de color terrós groguenc, és molt emprada en fusteria i en ebenisteria, especialment la del roure de fulla gran i la del roure pènol. Tant l'escorça de roure com la seva fusta i les glans contenen tanins que són emprats en adoberia. Les glans són un aliment excel·lent per al bestiar porcí.
Noms: En català el Quercus s'anomena de molt diverses maneres. Aquí en teniu algunes: adob, aglaner, alzina, americà, aulina, bellotera, bot, coscó, coscoll, coscolla, coscoll roig, coscoll roger, coscona, cuscó, fust, galer, garric, garric roig, garriga, garriguella, garritx, garroll, garrulla, glaner, grana, grana d'escarlata, grana vermelló, graneta, martinenc, negre, pènol, ravell, reboll, roure, roure de fulla gran, roure de fulla grossa, surera, suro, valencià...
Refranys:“Donar un gla per cagar un roure”, “El bastó adreça el plançó, però el roure no”, “Els costums arrelen més que els roures”, “Hi ha molts que donen un aglà, per pagar un roure”, “Per l'octubre, el porc sota el roure”, “Qui sembra algun aglà, algun roure tindrà”, “Ser fort com un roure”, “Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?”, “Un cop de destral no fa caure un roure”...
El roure més antic del món és l'anomenat “Angel Oak tree” a John Island, Carolina del Sud, als Estats Units: té una edat aproximada de 1500 anys i un tronc de 2,47 metres de diàmetre. Les branques més altes arriben als 20 metres d'alçada i tota l'estructura de l'arbre ocupa una superfície de 1580 metres quadrats: poca broma!