L’origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a l’any 1871, a Sant Feliu de Codines, on Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va posar en marxa una fàbrica tèxtil, que només cinc anys més tard amplià adquirint uns terrenys a Palou. El creixement industrial i la ràpida consolidació del sector tèxtil català van fer triplicar en poc temps la producció de l’empresa. Per això, l’any 1904 es va construir la que avui coneixem com la fàbrica Roca Umbert a Granollers, on es van instal·lar telers.
L’any 1912 s'adquirí una quadra a Sants i, el 1915, una secció de filats a Monistrol de Montserrat.
Després de la mort del fundador l’any 1917, els seus familiars van continuar dirigint i mantenint la propietat de l’empresa. A més de la planta de Granollers, en tenia d'altres a Sant Feliu de Codines, Monistrol, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona. La producció principal de l’empresa eren les pisanes (roba de fil o de cotó amb lligat de plana i de diversos colors, emprada en vestits de dones i nens), planxes blaves i vichys.
L’any 1936 l’empresa és requisada pels obrers i pren el nom d’Espartacus. El gener de 1939 va patir una forta destrucció arran d'un incendi provocat. Lentament, però, es va anar recuperant.
A la dècada dels 50 van construir la Tèrmica, un element que permetia l’autonomia en el proveïment elèctric, ja que les constants restriccions d'energia obligaven la fàbrica a fer aturades en la producció. S’inicia, durant aquesta etapa, la modernització de la indústria. S'hi fan gran quantitat de teixits, entre els quals destaquen les peces de cotó, les bates, els jocs de taula, els llençols, la roba militar, la roba texana… El primer torn de la fàbrica era de les 5 a les 9 del matí i de la 1 a les 5 de la tarda, i sovint els treballadors feien altres feines a d’altres empreses entre torn i torn per aconseguir augmentar els ingressos familiars.
Roca Umbert va ser una fàbrica exemplar en l’àmbit de l'assumpció de compromisos que anaven més enllà de les obligacions legals: l’any 1933 es va crear la Casa Cuna, que primer fou regentada per monges josefines i, més endavant, per personal contractat. Els fills i filles de les mares treballadores podien fer servir aquest servei fins a l’edat de 5 anys.
El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els propietaris s’acullen al Pla de reestructuració tèxtil. Cinc anys més tard, el 1976, s’inicia el trasllat de la filatura de Granollers a la Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m². El segon pla de reestructuració es va fer efectiu l’any 1978 i suposà l’acomiadament de 450 persones. És un període especialment interessant des del punt de vista sindical perquè hi va haver les primeres grans vagues a la ciutat.
A causa dels canvis en les necessitats de l’economia globalitzada, la fàbrica va tancar l’any 1991.
La recuperació.
Roca Umbert Fàbrica de les Arts és el projecte que ha posat en marxa l’Ajuntament de Granollers que reconverteix el recinte fabril Roca Umbert, un espai de 20.000 m² al centre de la ciutat, en un gran centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística.
Rocaumbert és ara una fàbrica on la cultura, la participació, l'art, la creació, el pensament i les noves tecnologies en són les matèries primeres. Un escenari únic on aquestes matèries poden combinar-se i entrecreuar-se per experimentar en tots els camps de la creació contemporània i on poden ser compartides entre els creadors i els ciutadans.
Aquesta iniciativa es fa concreta amb la creació i posada en marxa d’una sèrie d’equipaments culturals que conviuen en un espai delimitat, el recinte Roca Umbert. La singularitat i la innovació del projecte prové justament d’aquesta convivència en un mateix indret d’artistes, professionals de la cultura, de la comunicació i de les tecnologies de la informació, la qual cosa permetrà la cooperació i l’intercanvi constant de coneixements i pràctiques entre ells. El fet d’estar tan a prop els uns dels altres suscitarà una interacció fàcil i viable, i això, alhora, servirà d’estímul per a la investigació i l’experimentació conjuntes en el camp de la creació i de les manifestacions artístiques.
És un centre cultural que es basarà en el federalisme cultural per organitzar un projecte comú, el de fàbrica de les arts, i al mateix temps per deixar realitzar els diferents projectes bo i respectant les seves identitats i personalitats pròpies. Això sí, amb uns compromisos comuns: compartir recursos, posar en comú produccions fruit de col·laboracions per així demostrar la capacitat cooperativa de la creació artística i convertir Roca Umbert en un exemple de barri de les arts integrat a la resta de la ciutat, tot desenvolupant un model, petit i humil, de districte cultural amb la intenció de fer viure la cultura i les arts, amb voluntat de compartir la construcció de la ciutat amb la gent, amb voluntat d’incorporar les noves generacions.
El gener de 2003, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el Pla d’usos d’aquest projecte; el novembre de 2004, la Junta de Govern Local en ratificà el Pla director arquitectònic.
Seguint l’exemple d’altres experiències similars a Europa, Roca Umbert Fàbrica de les Arts vol dinamitzar el territori en el qual desenvolupa l'activitat i posar l’accent en l'especialització, per tal de ser un pol d’atracció de tasques relacionades amb les indústries de la creativitat.
D’aquest projecte, també cal destacar-ne el pla urbanístic previst: l’obertura i la urbanització dels espais del recinte permetrà que Granollers guanyi nous carrers i places per a vianants i disposi d’un nou aparcament soterrat.
La Tèrmica
La Tèrmica de Roca Umbert, tal i com es conserva, és una construcció singular en què es produïa energia mitjançant primeres matèries com el carbó i el fuel que actualment estan en desús a causa de l’elevat grau de contaminació que provoquen, tot i que en alguns països encara s’utilitzen pel seu dissimulat baix cost econòmic. L’edifici que l’acull va ser construït a inicis de la dècada dels anys 50 del segle passat, ja que, segons la documentació, el 1952 ja hi havia instal·lada la primera caldera.
L’augment de la producció tèxtil i les habituals restriccions elèctriques van fer necessària la compra d’aquest equipament perquè proporcionés, de manera autònoma, l’energia que la fàbrica necessitava.
Es tracta d’un patrimoni singular per dos motius: perquè és representatiu d’un tipus de producció energètica que va existir al nostre país durant un temps marcat per la dictadura i l’autarquia econòmica i perquè actualment se’n conserven molt pocs en què encara s’hi pugui observar tot el conjunt.
Existien altres edificacions exteriors que formaven part de la Central Tèrmica, com ara la cambra d’aigua, els tancs de fueloil, les reserves de carbó, etc., actualment desapareguts.
La recuperació de la Tèrmica que s’està portant a terme compta amb la col·laboració de les persones que van treballar a la fàbrica, ja que l’espai esdevindrà un centre d’interpretació que girarà entorn de tres eixos temàtics: la producció energètica, el passat industrial de Granollers i la memòria social de l’activitat fabril.
El cache, es fàcil, no tardareu gaire, si voleu poder fer una visita a tota la fàbrica, val la pena el treball de recuperació que s´ha fet. Hi ha una biblioteca, un bar, i diversos espais culturals; com una sala de concerts, una d´essajos per grups musicals, tallers d´artistes, de teatre, taller de gegants...