El senyor de Farreres ens va explicar que, segons els seu avi o el seu besavi, els Pins Creuats (o Pins Estranys) eren dos pins independents fins que l'un va caure damunt de l'altre i, de resultes, es van fusionar en un sol pi amb dues soques. El resultat és certament sorprenent, no pas per la mida de l'arbre sinó pel fenòmen natural que l'ha format. Amb aquestes dues cames, sembla que l'arbre fins i tot vulgui caminar... L'incendi de 1994 al Berguedà va afectar aquests pins, però es troben en perfecte estat.
Des d'aquest arbre declarat singular al municipi d'Olvan podreu gaudir d'unes bones vistes cap a Berga i cap a Fuives. El lloc és ben trànquil i, si teniu tanta sort com nosaltres, potser també podreu veure una guineu atrefegada.
Que tingueu una bona cerca!
