[CATALÀ]
El geoamagatall es troba a la mateixa esplanada, des d’on podreu gaudir de bones panoràmiques de l’Escardívol i el Vapor Nou (a l’altra banda de la riera). Les persones amb mobilitat reduïda poden arribar fins el geoamagatall en vehicle privat. A la mateixa esplanada es pot aparcar. També s’hi pot arribar en transport públic (FGC línies S1 i S5 – estació Rubí, i després una passejada d’uns 10 minuts). Si us plau, tingueu molt de compte amb els geomugglers quan agafeu i retorneu al catxé al seu lloc. Esperem que gaudiu de la vostra experiència.
La ciutat de Rubí
Rubí és una ciutat del Vallès Occidental amb més de 72.000 habitants. És cap de partit judicial, té una superfície total de 33 km2, està a 23 km de Barcelona i a 123 m sobre el nivell del mar. Entre totes aquestes xifres, però, destaca el seu valor humà, el de totes les persones que hi han viscut i que hi viuen. Els rubinencs i les rubinenques, gràcies al seu treball, esforç i estima envers la ciutat n’han fet créixer el patrimoni cultural, històric, artístic i social. Any rere any hem construït entre tots i totes una identitat pròpia que ens uneix i que fa de Rubí una ciutat especial: una ciutat dinàmica, oberta i acollidora.
Rubí Modernista 2 – L’Escardívol
Seguim amb aquesta sèrie “Rubí modernista” a l’esplanada de l’Escardívol, al costat de la riera i de l’antic complex fabril. Aquest indret té una importància cabdal en la història del Rubí del segle XX. Per saber per què, hem de veure la influència que la indústria catalana va tenir en el modernisme i cal que ens situem en el context històric:
Una mica d’història – El Rubí industrial i el modernisme
Els estils arquitectònics de la Catalunya de principis del segle XX arrelen a la nostra societat a causa del desenvolupament d’una burgesia industrial. L’acumulació de capital burgès es produeix arran del procés d’industrialització, que s’inicia a Catalunya durant el primer terç del segle XIX, i que es tradueix en l’abastament de productes manufacturats als mercats colonials.
La neutralitat de l’Estat Espanyol durant la I Guerra Mundial també implicarà una onada de prosperitat per a la burgesia del nostres país, ja que els estats bel·ligerants compren els teixits catalans.
La burgesia vol demostrar el seu poder econòmic, entre d’altres coses, a través de la construcció de mansions i cases singulars. Es vol consolidar enfront la classe obrera del país, el centralisme i l’antiindustrialisme de l’aristocràcia rural espanyola. Aquest aspecte assoleix la seva màxima expressió en la reivindicació nacional de Catalunya.
La indústria de Rubí era bàsicament tèxtil. Algunes fàbriques importants són, a tall d’exemple, la Pelleria o Rubí Industrial, la casa Serrat, Can Rosés, el Vapor Nou, la casa Pich Aguilera o Cal Mosques.
Lluís Muncunill i Parellada (1868 – 1931)
No es pot entendre el modernisme a Rubí sense conèixer la trajectòria de l’arquitecte Lluís Muncunill, personatge amb una influència cabdal a l’arquitectura de la ciutat:
Als setze anys va obtenir el títol d’arquitecte a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, tenint com a companys Josep Puig i Cadafalch i Modest Feu i Estrada. Fou arquitecte municipal de Terrassa (1892 – 1903), de Rubí (1892-1925) i Manresa (1924-1925). També va realitzar treballs diversos a Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell.
Entre les construccions rubinenques cal destacar, a més de la Torre Ezpeleta, el Rubí Industrial (naus de l´Escardívol) de l’any 1923, l’actual Ajuntament (1923-1925), el projecte de l’antiga plaça del mercat, a l’actual plaça del Dr Guardiet o el projecte no realitzat de l’Escorxador, entre d’altres.
A partir del 1903 es va dedicar a obres de tipus privat, fet que li va permetre aconseguir la llibertat d'expressió de què no havia gaudit amb els encàrrecs municipals i li va permetre evolucionar cap a un llenguatge més creatiu.
El complex de l’Escardívol
La zona que avui ocupa el que coneixem com a Escardívol va ser, fins el segle XIX, un meandre de la riera. Des de llavors, quan es va reconduir el curs de l’aigua, gran part de les terres drenades, convertides en horts, van passar a ser propietat de Francesc Escardívol. Quan arribà la indústria, aquest va esdevenir un lloc adequat per instal·lar-hi fàbriques. A partir de 1836 ja hi havia una fàbrica de filatura de seda, propietat de la Societat Menard i Vall. El 1888 fou adquirida per Pere Ribas i Oleart, el qual instal·là la popular Pelleria, una fàbrica de rentadors de llana.
El 1918 els germans Arch varen comprar el conjunt i varen muntar una factoria d’aprestos, tints i acabats. El 1921 es constituí la societat Rubí Industrial SA, la major indústria rubinenca de l’època, que es dedicava al tèxtil, concretament al blanqueig, als tints, als aprestos i als acabats en teixits de llana, seda i cotó. Un temps més tard es van ampliar les instal·lacions. El 1923, després d’un incendi que destruí part del complex, l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill dissenyà la nau nord.
Les instal·lacions, amb dos edificis que ocupen els carrers de Cadmo, de la Riera i de Terrassa, ocupaven més d’una hectàrea. Malauradament, la fàbrica va patir un incendi el 1933 i un any més tard va fer suspensió de pagaments. Actualment ha passat a ser un conjunt cultural i educatiu.
• Escardívol - Nau Nord
• Escardívol - Nau Sud
El Vapor Nou
El conjunt arquitectònic del Vapor Nou es troba en el costat dret de la riera de Rubí, i arriba fins a l'últim tram del Torrent de Can Xercavins, abans de la seva desembocadura a la riera. El conjunt pot dividir-se en dues parts: la casa de l'amo i les instal·lacions fabrils.
El 1879, Ramon de Sarriera i Vilallonga, propietari del Castell en aquella època, va demanar permís per urbanitzar la zona, propicia per la proximitat de l'aigua, ja que els germans Ribas volien instal·lar-hi una fàbrica de panes. Però no es va urbanitzar fins al 1914, quan Joan Bertrand va comprar el Vapor Nou als hereus de Lluís Ribas. Això va comportar la progressiva desaparició del Vapor Vell, i va donar pas al Vapor Nou, que va funcionar a partir de l'any 1933 a nom de Bertrand Comercial Anònima.
Aquesta fàbrica produïa teixits, concretament era especialista en velluts. El sistema de producció era dels més moderns, amb 120 telers automàtics. Dins del conjunt, també hi havia un taller de metal·lúrgia i un altre de fusteria, exclusius per reparar màquines. Actualment és un complex de tallers i petita indústria.
• Vapor Nou a començament del segle XX
• Vapor Nou - vista general
• Vapor Nou - Torre de l'Amo
La rierada de 1962
El 25 de setembre de 1962, unes fortes pluges caigueren a tot el Vallès, però especialment a la muntanya de Sant Llorenç, Terrassa i Rubí, on el cabal de la riera augmentà considerablement. No foren segurament les pluges més intenses que havia patit la comarca a la seva història, però les diferents circumstàncies que se succeïren aquell dia (taponament dels ulls d’un pont a Terrassa i el del carrer Cadmo), feren que l’efecte fos similar al d’un tsunami: una marea d’aigua amb molta força s’emportà tot allò que hi havia al seu davant. A més a més, la modificació del curs de la riera, i la construcció de molts habitatges en un lloc on no haurien de ser-hi, va fer que la tragèdia fos especialment greu. Tota la barriada de l’Escardívol fou arrasada, incloent-hi també la fàbrica de cal Mosques, naus de l’Escardívol, o l’Escorxador, per exemple. Es calcula que unes 500-600 persones hi moriren, tot i que les xifres ballen molt segons la font.
• L'Escardívol després de la rierada de 1962
• Monument a les víctimes de la rierada de 1962
[CASTELLANO]
El geocaché se encuentra en la misma explanada, desde donde podréis disfrutar de buenas panorámicas del Escardívol y el Vapor Nou (al otro lado de la riera). Se puede llegar en transporte público (FGC – S5, S1, Estación Rubí, y después un paseo de unos 10 minutos), o en vehículo privado. En la misma explanada se puede aparcar. Por favor, tener cuidado con los geomugglers cuando cojáis y retornéis el caché en su sitio. Esperamos que disfrutéis de vuestra experiencia.
La ciudad de Rubí
Rubí es una ciudad del Vallès Occidental con más de 72.000 habitantes. Es cabeza de partido judicial y posee una superficie total de 33 km2, se encuentra a 23 km de Barcelona y a 123 m sobre el nivel del mar. Sin embargo, entre todas estas cifras destaca su valor humano, el de todas les personas que han vivido y viven en la ciudad. Los y las rubinenses, gracias a su trabajo, esfuerzo y estima hacia la ciudad han generado el crecimiento del patrimonio cultural, histórico, artístico y social. Año tras año hemos construido, entre todos y todas, una identidad propia que nos une y que hace de Rubí una ciudad especial: una ciudad dinámica, abierta y acogedora.
Rubí Modernista 2 – El Escardívol
Seguimos con esta serie “Rubí modernista” en la explanada de la Escardívol junto a la riera, y de la fábrica textil del Escardívol. Este lugar tiene una importancia capital en la historia del Rubí del siglo XX. Para saber por qué tenemos que ver la influencia que la industria catalana tuvo en el modernismo, situándonos en el contexto histórico del momento:
Un poco de historia – El Rubí industrial y el modernismo
Los estilos arquitectónicos de la Cataluña de principios del siglo XX arraigan en nuestra sociedad debido al desarrollo de una burguesía industrial. La acumulación de capital burgués se produce a raíz del proceso de industrialización, que se inicia en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX, y que se traduce en el abastecimiento de productos manufacturados a los mercados coloniales.
La neutralidad del Estado Español durante la I Guerra Mundial también implicará una oleada de prosperidad para la burguesía del nuestro país, puesto que los estados beligerantes compran los tejidos catalanes.
La burguesía quiere demostrar su poder económico, entre otros, a través de la construcción de mansiones y casas singulares. Se quiere consolidar frente a la clase obrera del país, el centralismo y el antiindustrialismo de la aristocracia rural española. Este aspecto logra su máxima expresión en la reivindicación nacional de Catalunya.
La industria de Rubí era básicamente textil. Algunas fábricas importantes son, por ejemplo, la Pelleria o Rubí Industrial, la casa Serrat, Can Rosés, el Vapor Nou, la casa Pich Aguilera o Cal Mosques.
Lluís Muncunill Parellada (1868 – 1931)
No se puede entender el modernismo en Rubí sin conocer la trayectoria del arquitecto Lluís Muncunill, personaje con una influencia crucial en la arquitectura de la ciudad:
A los dieciséis años obtuvo el título de arquitecto en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, teniendo como compañeros Josep Puig Cadafalch y Modesto Feu Estrada. Fue arquitecto municipal de Terrassa (1892-1903), de Rubí (1892-1925) y Manresa (1924-1925). También realizó trabajos diversos en Ripoll, Matadepera, Montserrat y Ullastrell.
Entre las construcciones rubinenses cabe destacar, además de la Torre Ezpeleta, el Rubí Industrial (naves de la Escardívol) del año 1923, el actual Ayuntamiento (1923-1925), el proyecto de la antigua plaza del mercado, en la actual plaza Dr. Guardiet o el proyecto no realizado del Matadero, entre otros.
A partir de 1903 se dedicó a obras privadas, hecho que le permitió lograr la libertad de expresión de la que no había disfrutado con los encargos municipales y le permitió evolucionar hacia un lenguaje más creativo.
El complejo del Escardívol
La zona que hoy ocupa lo que conocemos como la jobada del Castillo o L’Escardívol fue hasta el siglo XIX un meandro de la riera. Desde entonces, en que se recondujo el curso del agua, gran parte de las tierras drenadas, convertidas en huertos, pasaron a ser propiedad de Francisco Escardívol. Cuando llegó la industria resultó un lugar propicio para instalar fábricas. A partir de 1836, ya había una fábrica de hilatura de seda, propiedad de la Sociedad Menard i Vall. En 1888 fue adquirida por Pere Ribas i Oleart, el cual instaló la popular Pelleria, una fábrica de lavaderos de lana.
En 1918 los hermanos Arch compraron el conjunto y montaron en él una factoría de aprestos, tintes y acabados. En 1921 se constituyó la sociedad Rubí Industrial SA, la mayor industria rubinense de la época, que se dedicaba al textil, concretamente al blanqueo, a los tintes, a los aprestos y a los acabados en tejidos de lana, seda y algodón. Un tiempo más tarde, se ampliaron las instalaciones. En 1923, después de un incendio que destruyó parte del complejo, el arquitecto terrasense Lluís Muncunill diseñó la nave norte.
Las instalaciones, con los dos edificios que ocupan las calles de Cadmo, de la Riera y de Terrassa, ocupaban más de una hectárea. Desgraciadamente, la fábrica sufrió un incendio en 1933 y un año después hizo suspensión de pagos. Actualmente ha pasado a ser un conjunto cultural y educativo.
El Vapor Nou
El conjunto arquitectónico del Vapor Nou se encuentra en el lado derecho de la riera de Rubí, y llega hasta el último tramo del Torrente de Can Xercavins, antes de su desembocadura a la riera. El conjunto puede dividirse en dos partes: la casa del amo y las instalaciones fabriles.
En 1879, Ramon de Sarriera i Villalonga, propietario del Castillo en aquella época, pidió permiso para urbanizar la zona, propicia por la proximidad del agua, ya que los hermanos Ribas querían instalar en él una fábrica de panas. Pero no se urbanizó hasta el 1914, cuando Joan Bertrand compró el Vapor Nou a los herederos de Lluís Ribas. Eso comportó la progresiva desaparición del Vapor Vell, y dio paso al Vapor Nou, que funcionó a partir del año 1933 a nombre de Bertrand Comercial Anónima.
Esta fábrica producía tejidos, concretamente era especialista en terciopelos. El sistema de producción era de los más modernos, con 120 telares automáticos. Dentro del conjunto, también había un taller de metalurgia y otro de carpintería, exclusivos para reparar máquinas. Actualmente es un complejo de talleres y pequeña industria.
Las inundaciones de 1962
El 25 de septiembre de 1962, unas fuertes lluvias cayeron en todo el Vallès, pero especialmente en la montaña de Sant Llorenç, Terrassa y Rubí, incrementando el caudal de la riera considerablemente. Probablemente no fueran las lluvias más intensas que había sufrido la comarca en su historia, pero las diferentes circunstancias que se sucedieron aquel día (taponamiento de los ojos de un puente en Terrassa y el de la calle Cadmo), hicieron que el efecto fuera similar al de un tsunami: una marea de agua con mucha fuerza se llevó por delante todo aquello que encontró. Además, la modificación del curso de la riera, y la construcción de muchas viviendas en un lugar donde no deberían haberse instalado, hizo que la tragedia fuera especialmente grave. Toda la barriada del Escardívol fue arrasada, incluyendo también la fábrica de Cal Mosques, naves del Escardívol, o el Matadero, por ejemplo. Se calcula que unas 500-600 personas murieron, a pesar de que las cifras bailan mucho según la fuente.
[ENGLISH]
Geocache is located in the Escardívol terrace, from where you can find a enjoy nice panoramic views from Escardivol and Vapor Nou (on the other side of the river). You can reach that place either by public transportation (FCG – Rubí station –S1, S5) or by car. You can park your car by that area. Please be very careful with geomugglers especially when taking and returning back the cache. We hope you enjoy the experience.
Rubí city
Rubí is a town located in Vallès Occidental county with a total population of 72.000. It is a judicial district seat and has a total area of 33 square kilometres. It is 23 km away from Barcelona and at 123 m above sea level. However, among all those figures, we can highlight its human value from all people who has lived and live there. Rubí citizens, thanks to their hard work, effort and passion towards the town, have generated cultural, historical, artistic and social heritage grown. Year over year, among all, we have built a particular identity that keeps us together and makes Rubí a special town: dynamic, open and cosy.
Rubí Modernista 2 – Escardívol
We continue with this series "Rubi modernista" in Escardívol esplanade beside the stream, and Escardívol textile factory. This place is very important in the XX history of Rubí. To know why we have to see the influence that the industry had in Catalan modernism:
A taste of history – Industrial Rubí and Modernism
The architectural styles of Catalonia in the early twentieth century rooted in our society due to the development of an industrial bourgeoisie. Bourgeois capital accumulation occurs following the industrialization process, which begins in Catalonia during the first years of the nineteenth century, and which results in the supply of manufactured goods to the colonial markets.
Spanish state neutrality during World War I also mean a wave of prosperity for Spanish bourgeoisie, since the belligerent states buy Catalans tissues.
The bourgeoisie wants to demonstrate its economic power, among others, through the construction of mansions and exclusive houses. They want to be consolidated against the working class, anti-industrialism, centralism and the Spanish gentry.
Rubí industry was basically textile. Some factories were important, for example, Rubí Industrial or la Pelleria, Can Serrat, Can Rosés, Vapor Nou, Cal Pich Aguilera, or Cal Mosques.
Lluís Muncunill i Parellada (1868 – 1931)
Modernism in Rubí cannot be understood without knowing the history of the architect Lluis Muncunill, a character who played a key role in the architecture of the city:
At sixteen he was qualified as an architect at the Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, having as colleagues Josep Puig i Cadafalch and Modest Feu i Estrada. He was town architect at Terrassa (1892-1903), Rubí (1892-1925) and Manresa (1924-1925). He also projected several buildings in Ripoll, Matadepera, Montserrat and Ullastrell.
Among the Rubí buildings projected by him, we can highlight Torre Ezpeleta, the Rubí Industrial (warehouses in Escardívol) in 1923, the current City Council (1923-1925), the project of the old market square (located in the current Dr. Guardiet square) and the Slaugtherhouse (Escorxador), just projected but never built.
From 1903 onwards he worked only with private projects, what fostered the freedom that he lacked before, with the former municipal projects, allowing him to evolve into a more creative phase.
The Escardívol complex
The area now occupied by what is known as Escardívol was just a bend of the stream until the nineteenth century. Since then, moment when the flow of water was brought back, a big part of the land drained, converted into orchards, became the property of Francesc Escardívol. When the industry came, that place was a suitable place to install factories. As of 1836, there was already a silk spinning factory, owned by the Sociedad Menard i Vall. In 1888 it was acquired by Pere Ribas i Oleart, who built the popular Pelleria, a wool-washing plant.
In 1918 the Arch brothers bought the complex and set there a factory of stains and clothing finishes. In 1921 Rubi Industrial SA was constituted, the largest Rubí industry of the moment, which was dedicated to textiles, specifically to dyes and finishes in wool, silk and cotton. Some time later, the facilities were expanded. In 1923, after a fire that destroyed part of the complex, the architect from Terrassa Lluís Muncunill designed the north aisle.
The facilities, with the two buildings you can find in Cadmo, Riera and Terrassa streets, occupyed more than one hectare. Unfortunately, the factory suffered a fire in 1933 and a year later became insolvent. Currently it has become a cultural and educational complex.
The Vapor Nou
The architectural Vapor Nou is located on the right side of the Rubí stream, and it reaches the last leg of the Torrent de Can Xercavins, before flowing into the stream. The complex can be divided into two parts: the master's house and manufacturing plants.
In 1879, Ramon de Sarriera i Villalonga, owner of the Castle at the time, asked permission to develop the area, far interesting thanks to the water proximity, since the Ribas brothers wanted to install there a corduroy factory. However, it was not urbanized until 1914, when Joan Bertrand bought the Vapor Nou to the heirs of Lluís Ribas. This involved the gradual disappearance of Vapor Vell, and gave way to Vapor Nou, which started from 1933 to Limited Commercial name Bertrand.
This factory produced fabrics, particularly corduroy. The production system was one of the most moderns in that moment, with 120 automatic looms. Within the group, there was also a metal workshop and a carpenter, exclusive to repair machines. Today it is a complex of workshops and small industries.
Floods of 1962
On September 25th, 1962, heavy rains fell across Vallès area, but especially in the mountain of Sant Llorenç, Terrassa and Rubí, increasing the flow of the stream considerably. Probably they weren’t the heaviest rains the region had suffered in its history, but the different circumstances that occurred that day (clogged eyes of a bridge in Terrassa and another one in Cadmo street), made the effect was similar to a tsunami: a tide of water strongly swept away everything it found. Moreover, the changes in the course of the stream, and the construction of many homes in a place where there should have never been installed, made the tragedy especially serious. The entire Escardivol neighborhood was razed, also including Cal Mosques, Escardívol buildings, or the slaughterhouse, for example. An estimated 500-600 people died, although figures might be different depending on their source.