[CATALÀ]
El geoamagatall es troba molt a prop de la zona modernista de la Plana de Can Bertran, en una zona urbana. Les persones amb mobilitat reduïda poden arribar fins el geoamagatall en vehicle privat. També es pot arribar en transport públic (FGC línies S1 i S5 – estació Rubí, i després una passejada d’uns 10 minuts). Si us plau, tingueu molt de compte amb els geomugglers quan agafeu i retorneu al catxé al seu lloc. Esperem que gaudiu de la vostra experiència.
La ciutat de Rubí
Rubí és una ciutat del Vallès Occidental amb més de 72.000 habitants. És cap de partit judicial, té una superfície total de 33 km2, està a 23 km de Barcelona i a 123 m sobre el nivell del mar. Entre totes aquestes xifres, però, destaca el seu valor humà, el de totes les persones que hi han viscut i que hi viuen. Els rubinencs i les rubinenques, gràcies al seu treball, esforç i estima envers la ciutat n’han fet créixer el patrimoni cultural, històric, artístic i social. Any rere any hem construït entre tots i totes una identitat pròpia que ens uneix i que fa de Rubí una ciutat especial: una ciutat dinàmica, oberta i acollidora.
Rubí Modernista 3 – Conjunt residencial de la Plana de Can Bertran
Seguim amb aquesta sèrie “Rubí modernista” a la Plana de Can Bertran, terrenys que van ser l’espai triat per alguns rubinencs retornats d’Amèrica a principis del segle XX (d’aquí el nom del carrer de Xile) per construir-hi les seves residències. Es tracta d’uns habitatges unifamiliars de caire colonial que mostren la sumptuositat d’aquests indians enriquits. L’estil urbà de les ciutats-jardí del moment queda palès en aquestes construccions. En aquesta zona és on hi ha la concentració més elevada d’habitatges modernistes de Rubí.
Una mica d’història – L’estil modernista civil a Rubí
Les construccions que s’aixequen a Rubí són dissenyades per demostrar el poder econòmic de la classe benestant. També hi ha rubinencs de classe mitjana que redecoren les seves cases del centre de la població amb elements pertanyents als estils de moda.
Aquests són els detalls que es repeteixen en les construccions rubinenques entre el 1900 i 1930:
- La casa sol ser un bloc cúbic d’un o dos pisos i, de vegades, amb soterrani. Les decoracions de les façanes estan inspirades en temes afins al modernisme: línies ondulades, motius vegetals, cornucòpies… Cal fer esment de la presència de decoracions fetes amb trencadís de ceràmica, i la utilització del ferro forjat en finestres, portes i tancats.
- Materials de construcció pobres, però amb revestiments vistosos.
- Grans finestrals verticals.
- Presència d’una balconada al primer pis.
- El jardí està adossat a la casa i presenta un tancat de pedra i ferro forjat amb pilastres.
- Les cases més residencials es troben als afores de la ciutat.
En resum, podem dir que a Rubí es desenvolupa un art principalment eclèctic, els responsables del qual són nous rics rubinencs o forasters amb recursos econòmics que volen gaudir d’una segona residència.
Lluís Muncunill i Parellada (1868 – 1931)
No es pot entendre el modernisme a Rubí sense conèixer la trajectòria de l’arquitecte Lluís Muncunill, personatge amb una influència cabdal a l’arquitectura de la ciutat:
Als setze anys va obtenir el títol d’arquitecte a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, tenint com a companys Josep Puig i Cadafalch i Modest Feu i Estrada. Fou arquitecte municipal de Terrassa (1892 – 1903), de Rubí (1892-1925) i Manresa (1924-1925). També va realitzar treballs diversos a Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell.
Entre les construccions rubinenques cal destacar, a més de la Torre Ezpeleta, el Rubí Industrial (naus de l´Escardívol) de l’any 1923, l’actual Ajuntament (1923-1925), el projecte de l’antiga plaça del mercat, a l’actual plaça del Dr Guardiet o el projecte no realitzat de l’Escorxador, entre d’altres.
A partir del 1903 es va dedicar a obres de tipus privat, fet que li va permetre aconseguir la llibertat d'expressió de què no havia gaudit amb els encàrrecs municipals i li va permetre evolucionar cap a un llenguatge més creatiu.
El carrer de Xile
En aquest carrer trobem 5 edificis destacables: El primer de tots és
l’Ateneu, que va ser la primera gran torre que s’erigí al pla d’urbanització de la Plana de Can Bertran. Va ser la casa d’estiueig del nou-ric Climent Riba, un pagès rubinenc que emigrà a Xile en un moment en que la vila, bàsicament rural, es veia afectada per la crisi de la fil·loxera, provocada per un insecte que atacà la vinya i que es propagà ràpidament per diferents parts d’Europa. El senyor Riba, com d’altres, va provar de fer fortuna a les Amèriques, comerciant amb el guano, una espècie d’adob. Ho aconseguí i ho demostrà amb aquest sumptuós testimoni arquitectònic. Anys més tard, la comprà la família Ezpeleta. Havia estat dissenyada per Lluís Muncunill, i finalitzada el 1912, com diu sobre la porta d’accés, pels paletes Màrius Marcet i Francesc Rovira (el que fou el primer alcalde republicà de Rubí). Aquest any, 2013, se celebra el centenari de l’Ateneu.
• l'Ateneu a començament del segle XX
• l'Ateneu actualment
Just al davant, hi tenim la coneguda com Torre Gaju o Marbà. No se sap del cert quan fou feta, encara que s’especula que sigui de 1913 (en el programa de Festa Major de 1912 encara no hi apareix; sí, però, en fotografies més tardanes de 1922). La va fer construir el senyor Gaju, sogre del metge Maximí Fornés. Era també un vinyater arruïnat – per això al seu jardí hi va fer posar vinya - , que féu fortuna a Amèrica. A la seva mort, la comprà la família Marbà. Avui dia encara és un habitatge privat.
• Torre Gaju o Marbà a començament del segle XX
• Torre Gaju actualment
Avançant una mica més pel carrer Xile, arribem a ca la Rosa o can Riba. Construïda el 1911, més o menys al mateix temps que l’Ateneu, i pel mateix propietari, Climent Riba. És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes, que té un estil més pintoresc que les altres edificacions. Hi destaquen alguns elements peculiars, com les finestres. La del primer pis, és un finestral gòtic del segle XVI, de l’antiga masia de can Bertran, que se situava exactament on hi ha la casa, de la qual també se n’aprofitaren les bigues de fusta i pedres per bastir les parets.
• Can Riba
Encara avancem una mica més, i ens deturem en el que és l’Escola Balmes. Aquesta casa, construïda el 1916, és coneguda com la
casa Plantada, perquè hi visqué durant uns anys la cantant Mercè Plantada, quan era propietat d’uns cosins seus. Mercè Plantada, filla de pares rubinencs, hi féu estada entre 1916 i 1928. Soprano reconeguda internacionalment, havia cantat al Liceu (on també hi havia fet de mestra), i amb compositors de renom com Strauss o Stravinski. A Rubí, era recordada pels concerts que oferia a can Corbera o per Santa Cecília, a més de ser l’estrella de la inauguració de la Cambra Agrícola, actual Casino Espanyol.
• Casa Plantada a començament del segle XX
• Casa Plantada actualment
A davant mateix de la Casa Plantada, hi trobem la Torre Teixidor, que podem admirar tant des de la plaça Figueras com des de la reixa del carrer Xile. Vicenç Pérez, un baster de Barcelona, féu molta fortuna durant la I Guerra Mundial, venent tota una sèrie de productes als exèrcits combatents, que en aquell temps compraven de tot, fet que beneficià molt els productors espanyols i catalans en particular. El citat Pérez encarregà a l’arquitecte Josep Graner que fes una casa d’estiueig a Rubí, que entregà el 1923 com a regal sorpresa per a la seva dona. Tanmateix, aquesta la rebutjà per les dimensions de l’edifici i la llunyania de Barcelona. Poc després, la compraren dos germans italians, que tampoc hi arribaren a viure mai. Finalment, el 1941 la comprà el barceloní Hug Teixidor, que s’hi quedà a viure ja permanentment. Compartimentada, els seus descendents encara hi viuen avui dia.
• Torre Teixidor
[CASTELLANO]
El geoescondite se encuentra cerca de la zona modernista de la Plana de Can Bertran, en una zona urbana, a la cual se puede llegar en transporte público (FGC – S5, S1, Estación Rubí, y después un paseo de unos 10 minutos), o en vehículo privado. Por favor, tener cuidado con los geomugglers cuando cojáis y retornéis el caché en su sitio. Esperamos que disfrutéis de vuestra experiencia.
La ciudad de Rubí
Rubí es una ciudad del Vallès Occidental con más de 72.000 habitantes. Es cabeza de partido judicial y posee una superficie total de 33 km2, se encuentra a 23 km de Barcelona y a 123 m sobre el nivel del mar. Sin embargo, entre todas estas cifras destaca su valor humano, el de todas les personas que han vivido y viven en la ciudad. Los y las rubinenses, gracias a su trabajo, esfuerzo y estima hacia la ciudad han generado el crecimiento del patrimonio cultural, histórico, artístico y social. Año tras año hemos construido, entre todos y todas, una identidad propia que nos une y que hace de Rubí una ciudad especial: una ciudad dinámica, abierta y acogedora.
Rubí Modernista 3 – Conjunto residencial de la Plana de Can Bertran
Seguimos con esta serie “Rubí modernista” en la Plana de Can Bertran, terrenos que fueron el espacio elegido por algunos rubinenses que volvieron de América a principios del siglo XX (de aquí el nombre de la calle de Xile) para construir sus residencias. Se trata de unas viviendas unifamiliares de estilo colonial que muestran la suntuosidad de estos indianos enriquecidos. El estilo urbano de las ciudades-jardín del momento queda patente en estas construcciones. En esta zona es donde hay la concentración más elevada de viviendas modernistas de Rubí.
Un poco de historia – El estilo modernista civil en Rubí
Las construcciones que se erigen en Rubí son diseñadas para demostrar el poder económico de la clase alta. También hay rubinenses de clase media que reforman sus casas del centro de la población con elementos pertenecientes a los estilos de moda.
Estos son los que detalles que se repiten en las construcciones rubinenses entre el 1900 y 1930:
- La casa suele ser un bloque cúbico de uno o dos pisos, a veces con sótano. Las decoraciones de las fachadas están inspiradas en temas afines al modernismo: líneas onduladas, motivos vegetales, cornucopias… hay que hacer mención de la presencia de decoraciones hechas con “trencadís” de cerámica, y la utilización del hierro forjado en ventanas, puertas y cercados.
- Materiales de construcción pobres, pero con revestimientos vistosos.
- Grandes ventanales verticales.
- Presencia de un balcón al nivel del primer piso.
- El jardín está adosado en la casa y presenta un cercado de piedra y hierro forjado con pilastras.
- Las casas más residenciales se encuentran a las afueras de la ciudad.
En resumen, podemos decir que en Rubí se desarrolla un arte principalmente ecléctico, los clientes del cual son nuevos ricos rubinenses o forasteros con recursos económicos que quieren disfrutar de una segunda residencia.
Lluís Muncunill Parellada (1868 – 1931)
No se puede entender el modernismo en Rubí sin conocer la trayectoria del arquitecto Lluís Muncunill, personaje con una influencia crucial en la arquitectura de la ciudad:
A los dieciséis años obtuvo el título de arquitecto en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, teniendo como compañeros Josep Puig Cadafalch y Modesto Feu Estrada. Fue arquitecto municipal de Terrassa (1892-1903), de Rubí (1892-1925) y Manresa (1924-1925). También realizó trabajos diversos en Ripoll, Matadepera, Montserrat y Ullastrell.
Entre las construcciones rubinenses cabe destacar, además de la Torre Ezpeleta, el Rubí Industrial (naves de la Escardívol) del año 1923, el actual Ayuntamiento (1923-1925), el proyecto de la antigua plaza del mercado, en la actual plaza Dr. Guardiet o el proyecto no realizado del Matadero, entre otros.
A partir de 1903 se dedicó a obras privadas, hecho que le permitió lograr la libertad de expresión de la que no había disfrutado con los encargos municipales y le permitió evolucionar hacia un lenguaje más creativo.
La calle de Xile
En esta calle encontramos 5 edificios destacables: El primero de todos es el Ateneu, que fue la primera gran torre que se erigió en el plan de urbanización de la Plana de Can Bertran. Fue la casa de veraneo del nuevo-rico Climent Riba, un labrador rubinense que emigró a Chile en un momento en que la villa, básicamente rural, se veía afectada por la crisis de la filoxera, provocada por un insecto que atacó la viña y que se propagó rápidamente por diferentes partes de Europa. El señor Riba, como otros, probó de hacer fortuna a las Américas, comerciando con el guano, una especie de adobo. Lo consiguió y lo demostró con este suntuoso testigo arquitectónico. Años más tarde, la compró la familia Ezpeleta. Había sido diseñada por Lluís Muncunill, y finalizada en 1912, tal como se indica encima la puerta de acceso, por los albañiles Màrius Marcet y Francesc Rovira (el que fue el primer alcalde republicano de Rubí). En 2012 se celebró el centenario del Ateneu.
Justo enfrente, tenemos la conocida como Torre Gaju o Marbà. No se sabe exactamente cuando fue construida, aunque se especula que fue en 1913 (en el programa de Fiesta Mayor de 1912 todavía no aparece). La mandó construir el señor Gaju, suegro del médico Maximí Fornés. Era también un campesino de viñas arruinado – por eso a su jardín hizo poner viña - , que hizo fortuna en América. A su muerte, la compró la familia Marbà. Hoy en día todavía es una vivienda privada.
Avanzando algo más por la calle Chile, llegamos a can Rosa o can Riba. Construida en 1911, más o menos al mismo tiempo que el Ateneu, y por el mismo propietario, Climent Riba. Es un edificio de planta rectangular, con planta baja, primer piso y buhardilla, que tiene un estilo más pintoresco que las otras edificaciones. Destacamos algunos elementos peculiares: en primer lugar, las ventanas: la del primer piso, se trata de un ventanal gótico del siglo XVI, de la antigua masía de can Bertran, que se situaba exactamente donde hay la casa, de la cual también se aprovecharon las vigas de madera y piedras para construir las paredes.
Todavía avanzamos algo más, y nos paramos enfrente de la Escuela Balmes. Esta casa, construida en 1916, es conocida como la casa Plantada, porque en ella vivió durante unos años la cantante Mercè Plantada, siendo propiedad de unos primos suyos. Mercè Plantada, hija de padres rubinenses, vivió entre 1916 y 1928. Soprano reconocida internacionalmente, había cantado en el Liceo (donde también había hecho de maestra), y con compositores de renombre como Strauss o Stravinski. En Rubí, era recordada por los conciertos que ofrecía en can Corbera o por Santa Cecilia, además de ser la estrella de la inauguración de la Cámara Agrícola, actual Casino Español.
Enfrente de la Casa Plantada, encontramos la Torre Teixidor, que podemos admirar tanto desde la Plaza Figueras cómo desde la reja de la calle de Xile. Vicenç Pérez, un burgués de Barcelona, hizo mucha fortuna durante la I Guerra Mundial, vendiendo una serie de productos a los ejércitos combatientes, que en aquel tiempo compraban de todo, cosa que benefició mucho a los productores españoles y catalanes en particular. El citado Pérez encargó al arquitecto Josep Granero que hiciera una casa de veraneo en Rubí, que entregó en 1923 como regalo sorpresa para su mujer. Sin embargo, esta la rechazó por las dimensiones del edificio y la lejanía de Barcelona. Poco después, la compraron dos hermanos italianos, que tampoco llegaron vivir nunca. Finalmente, en 1941 la compró el barcelonés Hugo Teixidor, que se quedó a vivir ya permanentemente. Compartimentada, sus descendientes todavía hoy viven en ella.
[ENGLISH]
The geocache is located close to Plana de Can Bertran modernist area, where you can go either by public transportation (FCG – Rubí station –S1, S5) or by car. Please be very careful with geomugglers especially when taking and returning back the cache. We hope you enjoy the experience.
Rubí city
Rubí is a town located in Vallès Occidental County with a total population of 72.000. It is a judicial district seat and has a total area of 33 square kilometres. It is 23 km away from Barcelona and at 123 m above sea level. However, among all those figures, we can highlight its human value from all people who has lived and live there. Rubí citizens, thanks to their hard work, effort and passion towards the town, have generated cultural, historical, artistic and social heritage grown. Year over year, among all, we have built a particular identity that keeps us together and makes Rubí a special town: dynamic, open and cosy.
Rubí Modernista 3 – Plana de Can Bertran residential complex
We continue with this series "Rubí modernista" in the Plana de Can Bertran, space lands that were chosen by some Rubí citizens who returned from America in the early twentieth century (hence the street name of Xile) to build their homes. It is a colonial-style houses that show the magnificence of these rich Indians. The urban style of garden cities of that time is evident in these constructions. This area is where you can find the highest concentration of modernist houses in Rubí.
A piece of history – The Rubí civil modernism style
The buildings that stand in Rubí were designed to demonstrate the economic power of the upper class. There were also middle-class Rubí citizens reforming their houses in the centre of the village with elements belonging to the most fashion styles.
These are the details that were repeated in Rubí constructions between 1900 and 1930:
- The house is usually a cubic block with one or two flats, sometimes with basement. The decorations of the facades are inspired by issues related to modernism: wavy lines, floral motifs, cornucopias ... we have to mention the presence of decorations made with "trencadís" ceramic, and the use of wrought iron windows, gates and fences.
- Use of poor building Materials but colourful coatings.
- Large vertical windows.
- Presence of a balcony at first floor level.
- The garden is attached to the house and has a stone fence with pilasters and wrought iron.
- The most residential houses are located just outside the city.
Summarizing, we can say that Rubí is developing primarily an eclectic art, which customers are new rich people from Rubí or rich outsiders who want to enjoy a second home.
Lluís Muncunill i Parellada (1868 – 1931)
Modernism in Rubí cannot be understood without knowing the history of the architect Lluis Muncunill, a character who played a key role in the architecture of the city:
At sixteen he was qualified as an architect at the Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, having as colleagues Josep Puig i Cadafalch and Modest Feu i Estrada. He was town architect at Terrassa (1892-1903), Rubí (1892-1925) and Manresa (1924-1925). He also projected several buildings in Ripoll, Matadepera, Montserrat and Ullastrell.
Among the Rubi buildings projected by him, we can highlight Torre Ezpeleta, the Rubí Industrial (warehouses in Escardívol) in 1923, the current City Council (1923-1925), the project of the old market square (located in the current Dr. Guardiet square) and the Slaugtherhouse (Escorxador), just projected but never built.
From 1903 onwards he worked only with private projects, what fostered the freedom that he lacked before, with the former municipal projects, allowing him to evolve into a more creative phase.
Chile Street
On this street there are 5 notable buildings: The first of these is the Ateneu, which was the first major tower to be erected in the development plan of the Plana de Can Bertran. It was the summer home of the new-rich Climent Riba, a farmer who emigrated to Chile at a time when the town, basically rural, was affected by the phylloxera crisis, caused by an insect that attacked the vineyard and quickly spread to different parts of Europe. Mr. Riba, like others, tried to make a fortune in the Americas, trading with the guano, a kind of marinade. He succeeded and proved it with this sumptuous architectural witness. Years later, the building was bought by Ezpeleta family. It was designed by Lluís Muncunill, and completed in 1912, as indicated above the access door, for the masons Màrius Marcet and Francesc Rovira (which, by the way, was the first Republican mayor of Rubí). In 2012 was celebrated the centenary of the Ateneu.
Just ahead, we can find Torre Gaju or Marbà. No one knows exactly when it was built, although it is speculated that it was in 1913. It was built to Mr. Gaju. He was also a ruined vineyards farmer - so he put vineyard on his garden -, who made his fortune in America. At his death, the Marbà family bought the house. Today it is still a private residence.
Moving forward down the Chile street, we reach Ca la Rosa or can Riba. It was built in 1911, at the same time as the Ateneu, and by the same owner, Climent Riba. It is a rectangular building, with ground floor, first floor and attic, which has the most picturesque style in that street. We can highlight some peculiar elements: first, the window in the first floor is a sixteenth century Gothic window of the old farmhouse can Bertran, which stood exactly where the house is.
If we advance a bit more, we can stop in front of the School Balmes. This home, built in 1916, is known as casa Plantada, because the singer Mercè Plantada lived there for a few years, while the house was owned by her cousins. Mercè Plantada’s parents were from Rubí, and she lived there between 1916 and 1928. Internationally renowned soprano, she had sung at the Liceo (where she also had been a teacher), and with renowned composers like Strauss or Stravinsky. In Rubí, she was remembered for the concerts offered in can Corbera or Santa Cecilia, in addition to being the star of the opening of the Chamber of Agriculture, the current Casino Espanyol.
In front of Casa Plantada, you can find Torre Teixidor that can be admired both from Plaza Figueras and from the Chile street grid. Vicente Pérez, a bourgeois from Barcelona, did much luck during the First World War, selling a series of products to combatant armies. Pérez asked to architect Josep Barn to do a summer villa in Rubí. He delivered it to his wife in 1923 as a surprise. However, she rejected it because of the dimensions of the building and the fact that it was away from Barcelona. Soon after, two Italian brothers bought the house, but they neither lived there. Finally, in 1941 the house was bought by Hug Teixidor, who stayed to live and permanently. Compartmentalized, their descendants still live there.