|
Les Barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra des de temps immemorials. La característica comú de totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l’aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle passat. La transformació dels d’usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posteriors, van comportar, però, que s’anessin degradant fins arribar, en molts casos, a desaparèixer o a trobar-se actualment en un estat ruïnós. Malgrat tot, més o menys reconeixibles, encara avui en resten un centenar, concentrades sobretot al vessant del Llobregat.
En aquestes modestes construccions, els pagesos es protegien de les inclemències meteorològiques durant les jornades de feina al camp i podien guardar-hi algunes eines i l’avituallament del dia. El sistema constructiu és d’una gran economia ja que utilitza els materials existents a l’entorn (pedra) i no requereix materials d’unió (morter). La tipologia més comuna és la de cabana de pedra seca, de planta circular, quadrada, rectangular o irregular, gairebé sempre formada per una sola estança i tancant la volta per aproximació de filades.
Una variant constructiva que trobem sovint a Collserola són els aixoplucs, habitualment de dimensions inferiors a les cabanes. Els aixoplucs podes ser aprofitant balmes o petites coves naturals en les que es construeix un petit parament frontal de pedra seca; per buidatge del parets argiloses creant artificialment una cova o bé espais buits que s’ubicaven a l’interior dels marges de pedra seca quan es construïa el mateix marge.
Tradicionalment a les barraques no hi havia porta i la coberta estava formada per una sèrie de capes a partir de la pedra de la mateixa cúpula: pedra petita, terra i vegetació. A l’interior de les barraques es poden trobar elements tals com seients, armaris, espitlleres, xemeneies, etc. A l’exterior podem trobar altres elements complementaris: corones, viseres, contraforts, murs, escales i basses per sulfatar.
Les barraques de vinya formen un patrimoni agrícola tradicional que cal mantenir, conservar i millorar.
|
 |
En aquestes modestes construccions, els pagesos es protegien de les inclemències meteorològiques durant les jornades de feina al camp i podien guardar-hi algunes eines i l’avituallament del dia. El sistema constructiu és d’una gran economia ja que utilitza els materials existents a l’entorn (pedra) i no requereix materials d’unió (morter). La tipologia més comuna és la de cabana de pedra seca, de planta circular, quadrada, rectangular o irregular, gairebé sempre formada per una sola estança i tancant la volta per aproximació de filades.
|
Una variant constructiva que trobem sovint a Collserola són els aixoplucs, habitualment de dimensions inferiors a les cabanes. Els aixoplucs podes ser aprofitant balmes o petites coves naturals en les que es construeix un petit parament frontal de pedra seca; per buidatge del parets argiloses creant artificialment una cova o bé espais buits que s’ubicaven a l’interior dels marges de pedra seca quan es construïa el mateix marge.
Tradicionalment a les barraques no hi havia porta i la coberta estava formada per una sèrie de capes a partir de la pedra de la mateixa cúpula: pedra petita, terra i vegetació. A l’interior de les barraques es poden trobar elements tals com seients, armaris, espitlleres, xemeneies, etc. A l’exterior podem trobar altres elements complementaris: corones, viseres, contraforts, murs, escales i basses per sulfatar. |
| Ja fa temps que varem adonar-nos que al lloc on s'amaga un catxe, es degrada molt ràpidament, sobretot si aquest és difícil de veure.
Una de les zones més sensibles a degradar-se son els murs i cabanes de pedre seca.
Personalment hem vis murs que han desaparegut despres d'amagar-hi un catxe.
Per donar a coneixer aquests “monuments”. Aquestes obres faraoniques que els nostres avis varen construir, hem pensat en fer aquesta sèrie de catxes.
La sèrie consta de 8 catxes amagats prop de construcción de Pedra Seca a Collserola. Tot a la vesant sud, el Baix Llobregat, que és on s'aplegan totes.
Hem mirat que siguin diferents entre elles. Que en pogueu veure de totes classes, i per descomptat, que estiguin en bon estat de conservació.
La série te els catxes dispersos entre els municipis de El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.
Esperem que en gaudiu trobant-los tant com nosaltres preparant la série i amagant els catxes.
Per cert. Cal dir que hi ha un fort moviment en defensa d'aquest patrimoni cultural. Feu una ullada als enllaços que us deixem al final.
|
|
La cinquena!!!. Aquesta ja és al terme de Sant Feliu de Llobregat, tot i que a tocar amb Molins de Rei i propera a l’anterior (Pedra seca a Collserola #4 [Molins de Rei])
Aquesta és petita. Segurament no més que un aixopluc, però crec que val la pena fer-li una visita, segur us agradarà. La zona és molt maca, i podreu admirar els grans murs de pedra seca que hi ha.
Aquesta és del tipus Terrera margera, ja que és construïda dins d’un marge, és a dir encastada totalment dins el terrer d’una feixa. La paret frontal és el propi marge.
La porta és un Arc primitiu (o d’ametlla), i queda totalment integrat al mur, que fa una bonica revolada.
|