Skip to Content

<

L'ARDENYA GRANÍTICA

A cache by macdigisc Send Message to Owner Message this owner
Hidden : 07/26/2013
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size: other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


 

CAT.-  El Massís de l’Ardenya és un sistema muntanyós de substrat granític i alçades modestes pertanyent a la part gironina de la Serralada Litoral Catalana. La vall del Ridaura l’individualitza respecte el massís de les Gavarres.

La combinació de diferents processos al llarg de la història geològica d’aquest massís ha donat lloc a un paisatge constituït per un conjunt de formes característiques del modelat granític. El conjunt és una interessant mostra de la geomorfologia en roques magmàtiques, tant pel que fa a les formes majors (doms, torres rocalloses), com a petita escala (cadolles, taffoni…).

Des del Mirador de la Pedralta (coordenades), al límit entre els termes municipals de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, es té una bona visió d’aquesta part de la serralada que permet realitzar una lectura interpretativa del paisatge, concretament, del conjunt de crestes rocoses dels Carcaixells i la vall de la riera de Solius en la qual sobresurten els conjunts de doms de Solius i de Roca Ponça.

Pel seu interès geològoc i paisatgístic, ens centrarem en aquestes formacions rocoses.

Com s’han format? Quins processos geològics han intervingut a la seva formació?

La principal característica del modelat granític en aquesta zona és el paper rellevant dels processos de meteorització química, seguits de l'esfondrament de la vall i erosió fluvial. Així, les condicions climàtiques durant el Miocè i el Pliocè, càlides i humides, van permetre una meteorització intensa dels granits a partir de la xarxa de diàclasis, generant un mantell important de sauló (1). L’esfondrament de la Vall d’Aro va marcar una etapa d’erosió intensa en la qual la xarxa de drenatge del Ridaura erosiona el sauló i el relleu queda configurat per les parts del massís granític encara no alterades que romanen en forma de doms i torres rocoses.(2)

Els doms que formen aquestes formacions rocoses son, doncs, relleus residuals (4) fruit de l’erosió diferencial. La forma arrodonida dels doms es deu a que la descomposició de la massa granítica no és uniforme, sinó que és més efectiva allà on s’intercepten dues o més fractures (3) amb la qual cosa els blocs de la massa rocosa tendeixen a l’arrodoniment a partir dels vèrtex i arestes.

A part dels doms, altres macroformes (5) que es poden observar a la zona són les boles, nuclis residuals de roca inalterada que afloren al desaparèixer el mantell de sauló, i les torres rocalloses, de formes rectilínies i allargades formades per diversos blocs superposats on es reconeixen els plans de fractura de les roques. Entre les més conegudes destaquen la Pedra Sobre-alta situada prop de Sant Grau de l'Ardenya i la Pedralta situada al límit entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, al costat de la zona de pàrquing indicada.

La Pedralta és una torre rocallosa coronada per un bloc granític en posició d’equilibri. Aquest bloc, al qual se li calcula un pes d’unes 80 tones, va ser basculant fins a la seva restitució posterior a la seva caiguda, al desembre de 1996. Era la pedra cavallera oscil•lant més grossa de Catalunya i, que es conegui, de tot l’Estat espanyol. Aquesta roca ha passat a formar part de la tradició cultural i turística de la zona.

El bloc superior es recolza sobre una torra rocallosa (tor) constituïda per una sèrie de blocs pseudoortogonals que permeten identificar la xarxa de fractures que els compartimenta. En el cas de la Pedralta, l’espaiat del diaclasat ha permès que el tor romangui com a relleu residual un cop arrossegat el mantell de sauló en la intensa fase erosiva del Pliocè i principis del Quaternari.

En resum, la Pedralta és un relleu residual que ha seguit una evolució endògena, dins un mantell d'alteració, i una d'exògena, després que l'erosió l'ha fet aflorar en superfície. En l'esquema següent podem veure l'evolució de la formació d'aquesta roca, on queden plasmats els fenòmens geològics descrits anteriorment .

1.- Fase endògena de forta meteorització química que progressa a través de l'enreixat de diàclasis. (fa uns 270 milions d'anys)

2.- Fase exògena d'erosió del sauló i d'inici d'aflorament en superfície del relleu residual. A mesura que el tor ha anat sobresortint del sauló, els blocs residuals situats més amunt, els més arrodonits, han quedat descalçats i s'han anat acumulant al voltant del promontori rocós, i han constituït el conjunt de boles que avui s'hi pot contemplar. Els blocs menys arrodonits, en canvi, romanen en la seva posició original perquè són molt més estables.

3.- Aflorament en superfície. (al voltant de 2 milions d'anys enrere)

4.- Desplaçament del bloc superior cap a l'oest i inici del moviment d'oscil.lació.

5.- Caiguda del bloc superior. (1996)

6.- Reposició del bloc superior i estat actual. (1999)

Tot i que a escala humana ens puguin semblar molt lents,

els processos de meteorització i de modelat del relleu, encara són actius.

Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat (macdigisc@gmail.com), les següents qüestions:

1. - Què s'entén per meteorització?

2. - Dóna un exemple de cada un dels diferents tipus de meteorització: química, física i biològica.

3. - Al terra del mirador de Pedralta (coordenades i foto Q3) veureu un exemple típic de la geomorfologia en roques magmàtiques a petita escala. Quin fenomen veieu: un taffoni, una cadolla, una microbola, un espeleotema , una clivella o uns alvèols.

4. - Prop de la zona de pàrquing i davant de la Pedralta hi ha una petita ermita. A la part superior (foto Q4) hi ha el seu nom i data d'inauguració. Quina és aquesta data? dd/mm/aaaa

5. - Opcional. Us agrairia una foto al mirador o amb la Pedralta.

Fonts consultades :

.- GEOZONA 362 - FORMES GRANÍTIQUES DE L’ARDENYA”

Departament de Medi Ambient i Habitatge - Generalitat de Catalunya. 2004

.- “GEOLOGIA DE L'ARDENYA I FORMES GRANÍTIQUES ASSOCIADES”

Roqué/Pallí - Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. (Vol 17) 1998.

.- “CARACTERÍSTIQUES GEOMORFOLÒGIQUES DE LA PEDRALTA”

Pallí /Roqué - Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. (Vol 16) 1997.

.- “LA REPOSICIÓ DE LA PEDRALTA”

Pallí /Roqué - Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. (Vol 19) 2000.

CAS.- El Macizo de l’Ardenya es un sistema montañoso de sustrato granítico y alturas modestas perteneciente a la parte gerundense de la Cordillera Litoral Catalana. El valle del Ridaura la individualiza respecto el macizo de las Gavarres.

La combinación de diferentes procesos a lo largo de la historia geológica de este macizo ha dado lugar a un paisaje constituido por un conjunto de formas características del modelado granítico. El conjunto es una interesante muestra de la geomorfología en rocas magmáticas, tanto en cuanto a las formas mayores (domos, torres rocosas), como a pequeña escala (cazoletas de erosión, tafoni ...).

Desde el Mirador de la Pedralta (coordenadas), en el límite de los términos municipales de Santa Cristina de Aro y Sant Feliu de Guíxols, se tiene una buena visión de esta parte de la sierra que permite realizar una lectura interpretativa del paisaje, concretamente , del conjunto: de crestas rocosas de los Carcaixells y el valle del arroyo de Solius en la que sobresalen los conjuntos de domos de Solius y de Roca Ponça.

Por su interés geológico y paisajístico, nos centraremos en estas formaciones rocosas.

Cómo se han formado? ¿Qué procesos geológicos han intervenido en su formación?

La principal característica del modelado granítico en esta zona es el papel relevante de los procesos de meteorización química, hundimiento del valle y erosión fluvial. Así, las condiciones climáticas durante el Mioceno y el Plioceno, cálidas y húmedas, permitieron una meteorización intensa de los granitos a partir de la red de diaclasas, generando un manto importante de tierra (1). El hundimiento del valle d’Aro marcó una etapa de erosión intensa en la que la red de drenaje del Ridaura erosiona la arena y el relieve queda configurado por las partes del macizo granítico no alteradas que permanecen en forma de domosy torres rocosas. (2)

Los domosque forman estas formaciones rocosas son, pues, relieves residuales (4) fruto de la erosión diferencial. La forma redondeada de losdomosse debe a que la descomposición de la masa granítica no es uniforme, sino que es más efectiva allí donde se interceptan dos o más fracturas (3) con lo que los bloques de la masa rocosa tienden al redondeo a partir de los vértices y aristas.

Aparte de los domos, otras macroforma (5) que se pueden observar en la zona son las bolas, núcleos residuales de roca inalterada que afloran al desaparecer el manto de arenisca, y las torres rocosas, de formas rectilíneas y alargadas formadas por varios bloques superpuestos donde se reconocen los planos de fractura de las rocas. Entre las más conocidas destacan la Pedra Sobre-alta situada cerca de Sant Grau de la Ardenya y la Pedralta situada en el límite entre Santa Cristina de Aro y Sant Feliu de Guíxols, junto a la zona de parking indicada.

La Pedralta es una torre rocosa coronada por un bloque granítico en posición de equilibrio. Este bloque, al que se le calcula un peso de unas 80 toneladas, fue basculante hasta su restitución posterior a su caída, en diciembre de 1996. Era la piedra caballera oscilante más grande de Cataluña y, que se sepa, de todo el Estado español. Esta roca ha pasado a formar parte de la tradición cultural y turística de la zona.

El bloque superior se apoya sobre una torre rocosa constituida por una serie de bloques pseudoortogonals que permiten identificar la red de fracturas que los compartimenta. En el caso de la Pedralta, el espaciado del diaclasado ha permitido que la torre rocosapermanezca como relieve residual una vez arrastrado el manto de arenisca en la intensa fase erosiva del Plioceno y principios del Cuaternario.

En resumen, la Pedralta es un relieve residual que ha seguido una evolución endógena, dentro de un manto de alteración, y una de exógena, después de que la erosión la ha hecho aflorar en superficie. En el siguiente esquema podemos ver la evolución de la formación de esta roca, donde quedan plasmados los fenómenos geológicos descritos anteriormente.

1. - Fase endógena de fuerte meteorización química que progresa a través del enrejado de diaclasas. (Hace unos 270 millones de años)

2. - Fase exógena de erosión del arenisca y de inicio de afloramiento en superficie del relieve residual. A medida que el sector ha ido sobresaliendo de la arenisca, los bloques residuales situados más arriba, los más redondeados, han quedado descalzos y se han ido acumulando en torno al promontorio rocoso, y han constituido el conjunto de bolas que hoy se puede contemplar. Los bloques menos redondeados, en cambio, permanecen en su posición original porque son mucho más estables.

3. - Afloramiento en superficie. (Alrededor de 2 millones de años atrás)

4. - Desplazamiento del bloque superior hacia el oeste e inicio del movimiento de oscilación. Instalación.

5. - Caída del bloque superior. (1996)

6. - Reposición del bloque superior y estado actual. (1999)

A pesar que a escala humana nos puedan parecer muy lentos,

los procesos de meteorización i del modelado del relieve, aún son activos.

Para registrar este earthcaché deberéis responder, vía mail privado (macdigisc@gmail.com), las siguientes cuestiones:

1. – ¿Qué se entiende por un proceso de la meteorización?

2. - Da un ejemplo de cada uno de los diferentes tipos de meteorización: química, física y biológica.

3. - En el suelo del mirador de Pedralta (coordenadas y foto Q3) veréis un ejemplo típico de la geomorfología en rocas magmáticas a pequeña escala. ¿Qué es? : Un tafoni, una cazoleta, una micro bola, un espeleotema, una fisura o unos alvéolos.

4. - Cerca de la zona de parking y enfrente de la Pedralta hay una pequeña ermita. En la parte superior (foto Q4) está su nombre y fecha de inauguración. ¿Cuál es esa fecha? dd/mm/aaaa

5. - Opcional. Os agradecería una foto en el mirador o con la Pedralta.

ENG.-  The Ardenya Massif is a mountain of granite substrate and modest heights belonging to the Catalan Coastal Range. The Ridaura valley individualized it respect the Gavarres massif.

The combination of different processes along the geological history of this massif has resulted in a landscape consisting of a set of features of the modeling granite forms. The set is an interesting example of geomorphology in magmatic rocks, both in terms of higher forms (domes, rocky towers) and in a small scale (rock basins, tafoni ...).

From the viewpoint of the Pedralta (coordinates) on the limit of the municipalities of Santa Cristina d'Aro and Sant Feliu de Guixols, you have a good view of this part of the mountain range which allows an interpretive reading of the landscape, specifially, of combination of rocky ridges of the Carcaixells and Solius stream valley in protruding the domes sets of Solius and Roca Ponca.

For geological and landscape interest, we focus on these rock formations.

How are they formed? What geological processes were involved in their formation?

The main characteristic of granitic modeling in this area is the role of chemical weathering processes, subsidence of the valley and river erosion. Thus, climatic conditions during the Miocene and Pliocene, warm and humid, allowed an intense weathering of granites from the net of joints, generating a significant soil mantle (1). The subsidence of the d'Aro valley, was a period of intense erosion in which drainage network of the Ridaura erodes the sand and the relief is set by the parties unaltered of the granite massif that remain as rocky domes and towers. (2)

The domes which form these rock formations are residual relief (4) as a result of the differential erosion. The rounded shape of the domes is due to the not uniform decomposition of the granite, but it is more effective where two or more fractures intersect(3) so that the blocks of the rock mass tend to rounding from vertices and edges.

Apart from the domes, other macroforms (5) which can be observed in the area are the boulders, unaltered rock residual nuclei that arise when disappearing the sandstone mantle and rocky towers, with elongated and rectilinear shapes formed by several overlapping blocks in which the fractures in the rocks are recognize. Among the best known include the Pedra Sobre-Alta located near Sant Grau de l’Ardenya and the Pedralta situated on the limit between Santa Cristina d'Aro and Sant Feliu de Guixols, next to the parking area indicated.

The Pedralta is a stone tower topped by a granite block in the equilibrium position. This block, which is estimated to weigh about 80 tons, was oscillating until its reinstatement after its fall, in December 1996. It was the largest balancing rock of Catalonia and, as far as we are concerned the largest throughout the Spanish State. This rock has become part of the cultural tradition and tourism in the area.

The upper block rests on a tor consisting of a series of pseudoortogonals blocks that identify the fracture network that compartmentalizes. In the case of Pedralta, the spacing of the jointing has enabled the sector remain as a residual relief once the mantle of sandstone in the intense erosive phase Pliocene and early Quaternary.

To sum up, the Pedralta is a residual relief which has followed an endogenous evolution within a mantle of change, and of an exogenously one after the erosion has arosen it to the surface. In the following diagram we can see the evolution of this rock formation, in which are reflected geological phenomena described above.

1. - Strong endogenous chemical weathering phase progresses through the lattice of joints. (About 270 million years ago)

2. - Sandstone exogenous erosion phase and starting of outcrop on surface of the residual relief. As the tor has been sticking out of the sandstone, the residual blocks located above, the most rounded ones, have been loose and have been accumulated around the rocky outcrop, and have been created the set of balls that can be seen today. Less rounded blocks, however, remain in their original position because they are much more stable.

3. - Surface outcrop. (About 2 million years ago)

4. - Displacement of the upper block to the west and starting the swing movement.

5. - Fall of the upper block. (1996)

6. - Replacement of the upper block and current conditions. (1999)

Although human scale may seem very slow,

weathering processes and the relief modeling processes, are still active.

To register this Earth Cache you have to answer via private mail (macdigisc@gmail.com), the following issues:

1. - What is meant by a weathering process?

2. - Give an example of each of the different types of weathering: chemical, physical and biological.

3. - On the Pedralta viewpoint ground (coordinates and photo Q3) you will see a typical example of geomorphology magmatic rocks in small-scale. What is it? : A tafoni, a rock basin, a micro boulder, a speleothem, a cleft or some alveolus.

4. - Near the parking area and opposite Pedralta there is a small chapel. At the top (photo Q4) there is its name and date of opening. What is that date? dd/mm/yyyy

5. - Optional. I would appreciate a photo on the viewpoint or with the Pedralta.

Flag Counter

Additional Hints (No hints available.)



Return to the Top of the Page

Reviewer notes

Use this space to describe your geocache location, container, and how it's hidden to your reviewer. If you've made changes, tell the reviewer what changes you made. The more they know, the easier it is for them to publish your geocache. This note will not be visible to the public when your geocache is published.