Castell de Falgons
Fou la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda fa remuntar fins al temps de Carlemany i que també els vincula amb la fundació del Collell. De fet no apareixen als documents fins al 985, any en què Guillem de Cartellà participa amb Oliva Cabreta, comte de Besalú, en la reconquesta de Barcelona pel comte Borrell.
De tota la nissaga el més il·lustre va ser Guillem Galceran II, el comte Despertaferro, (1230-1309) del que Ramon Muntaner en parla com "un dels més bons cavallers que hagué en Espanya i les seves proeses les citen els llibres com les de Lançalot del Llac". Explica que fins els setanta anys portà armes i Déu li feu la gràcia de morir, als 80 anys, entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va néixer. Es sap, però, que va passar els darrers anys de la seva vida a Falgons, amb la seva filla Ermessenda.
La construcció és del segle XIII. És un edifici de planta quadrangular, amb quatre torres de reforç que surten dels angles i pati central. Damunt de la porta d'entrada hi ha l'escut dels Cartellà amb la llegenda "Ave Maria, Gratia Plena, Dominus Tecum" divisa concedida per Carlemany al llinatge dels Cartellà.