Castell del Remei
Aquest latifundi està situat al Pla d’Urgell, província de Lleida, entre Tàrrega i Balaguer, terme municipal de Penelles i Parròquia de Boldú.Fou comprat per la família Girona al segle XVII,oriünda de Tàrrega fins després de la invasiófrancesa, que es traslladà a Barcelona.El cap de família, Ignasi Girona i Targa, va aprofitar la reforma que va portar a terme a la casa el seu fill més gran, Joan Girona i Agrafel, enginyer, convertint la Torre Neral en Castell, vulgarment coneguda amb el nom de Torre delBisbe per haver pertanyut al Bisbe de Solsona, a causa d’un llegat, el qual més tard la va vendre. Des de llavors se l’anomena Castell del Remei en memòria i record de la proteccióque li atorgà sempre la Verge del Remei i particularment en temps de la guerra contra Napoleó (1808), proclamant-la patrona de tota laseva família. Aquesta finca, amb una extensió de 914 ha. regades pel canal d’Urgell, fou venuda pels hereus de la família Girona el 1982, als germans Armand i Alfons Cusiné deMollerussa.
La tragèdia del segle: dia 20 de gener de 1939.
L’any 1999 es complí el 60 aniversari de l’esdeveniment més tràgic probablement registrat a la província de Lleida en el transcurs del present segle XX, que va tenir lloc pocs dies després que les forces del general Franco haguessin ocupat la Plana d’Urgell en llur avançada definitiva cap a la culminació de la Guerra Civil, de la qual encara restaven visibles per tot arreu imatges desoladores: edificis enderrocats, camps inerts, escassetat d’aliments; capbussats els pobles en la més completa obscuritat que, en les nits hivernals semblaven tenebres eternes. En aquestes descrites condicions va escaure’s aquella nit dantesca i terrible. A les tres de la matinada, mentre tenia lloc la càrrega de diversos camions de projectils amb la finalitat de desallotjar els grans magatzems que, ambanterioritat estaven al servei de l’aixopluc d’alfals de la finca del Castell del Remei, era ara habilitat com a polvorí d’armament bèl.lic. Quincontrast! Molts soldats nacionals estaven enl’al·ludida tasca quan en un moment, se suposà que per descuit, caigué un artefacte entrebancant-se amb d’altres i produint l’explosiósuccessiva del material allí emmagatzemat. Enpocs minuts aquell lloc quedà fet miques, millor dit, escombrat en la seva integritat; romangueren com a única mestressa i senyora lamort, custodiada pels nefastos aliats: el terror i la destrucció. Desenes de soldats saltaren pels aires, completament destrossats i d’altresmolts escampats lluny, entremig de runes, ferros, fustes, arbres esqueixats,…
Espectacle dantesc
Espectacle terrible i dantesc, difícil de descriure: gemecs agonitzants, plors de dolor, critsdesesperats i sang, molta sang per tot arreu. El desconcert era total, envoltat en la penombra de la nit, il.luminada per les contínues explosions que no cessaven, ocasionant més i més víctimes al seu entorn, allò semblava la fidel món. La gent civil que tenia cura de la finca va fugir espaordida acompanyada de temor i esglai, a demanar auxili als pobles veïns, amb la mateixa vestimenta usada per dormir, sense importar-los ni un xic la inclemència del temps i el rigor de la nit.
El pànic que va estendre’s fou tant gran quesemblaven persones enfollides, escapadesd’un manicomi, ja que els nervis van ensenyorir-se de llurs tranquil.les ments. Un cop coneguda a les viles circumdants la magnitud del desastre, s’organitzaren ràpidament brigades de voluntaris que amb pics,pales, llanternes,… van acudir a l’ajuda delssinistrats, posant en perill les seves vides, ja que els mortífers artefactes continuaven la seva tasca exterminadora. Allí, tan sols imperava la llei del terror i el silenci sepulcral dels morts. Hem dit abans que els coberts on es guardava aquell material de guerra van quedar completament enderrocats. A més, el majestuósedifici del Castell fou parcialment destruït, aixícom envans de cases veïnes i altres dependències flaquejaren a conseqüència de l’ona explosiva (es va dir que aquesta arribà fins itot a Tàrrega, a 15 Km).