La Torre del Fang
Al 1112 una fastuosa comitiva va arribar a les portes de Barcelona acompanyant a Dolça de Provença que venia per casar-se amb Ramon Berenguer, Comte de Barcelona. Els provençals es van allotjar a prop de Barcelona i es va donar nom a aquell l’indret en honor seu; encara avui el coneixem com Sant Martí de provençals.
Els documents situen la primera part de la construcció de la masia de la Torre del Fang, situada al carrer Clot, cap a final del segle XI o principi del XII. Situada a tocar del Rec Comtal, era lloc privilegiat per els cultius i s’anà ampliant al llarg del segles amb diversos cossos constructius fins al segle XVIII.
Durant el Setge de Barcelona entre 1713 i 1714 les tropes borbòniques la va fer servir com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.
Amb nou-cents anys, la Torre del Fang ha sobreviscut a la seva última batalla: les obres del AVE i l’Estació de la Sagrera, rescatada de l’abandó i de l’amenaça d’enderrocament per la pressió veïnal.
Tantmateix, durant les obres de construcció de la futura estació del AVE, al seu voltant van ser descoberts mosaics corresponents a una Vil.la Romana del segle IV i el cadaver d'una persona corresponenta a enterraments corresponents al neolitic amb 5000 anys d'antiguitat.
Font: http://www.historiadebarcelona.org/la-torre-del-fang/
Llegenda del "Cor Menjat"
Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia, perquè no s’enyorés de la seva terra. El comte els concedí terrenys i propietats prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell lloc prengué el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre del Fang.
Durant les llargues absències del marit, Dolça es refugiava a la finca de Sant Martí, on retrobava la vida galant de la seva estimada Provença. Segons una antiga llegenda, la preferència de la comtessa per la casa de camp va fer sospitar el comte, que manà vigilar-la.
Els espies van informar Ramon Berenguer que un trobador, jove i afectuós, sovint s’estava al peu de la finestra de Dolça i li dedicava cançons d’amor al so de la seva lira. El comte, enfurismat per la infidelitat, decidí venjar-se’n de la manera més cruel. Ordenà la detenció del jovencell, sense fer soroll ni aixecar sospites. Després manà que el matessin i li arrenquessin el cor, que fou guisat pel seu cuiner.
A l’hora de l’àpat, el feu servir a l’esposa que, sense saber què era, se’l va menjar. Encara assaboria l’últim mos, quan el comte li preguntà si li havia agradat aquell nou plat. Ella respongué que l‘havia trobat deliciós i aleshores Ramon Berenguer li desvetllà el secret.
Dolça, esgarrifada, jurà que mai més menjaria capa altra cosa, per tal de no profanar la boca per on havia passat el cor de l’estimat trobador. D’acord amb aquesta història Dolça, comtessa de Barcelona i Provença, hauria mort d’inanició.
Sigui com sigui, Dolça traspassà el 1127, a l’edat de 32 anys.
D'acord amb la llegenda, els geocachers més intrèpids
(FTF, STF i TTF)
podràn reviure els esdeveniments que visqueren Dolça de Provença i Ramon Berenguer.