El Parc de Sant Julià ocupa més de 25.000 m2 i és actualment la zona verda més gran de Vilafranca. El parc es va construir en tres fases i es va inaugurar l'any 2003. Abans de fer-hi el parc, ocupaven l'espai uns descampats, alguna resta d'antigues hortes i el fragment d'una antiga riera. L'arbrat és de nova plantació, amb l'excepció de tres plàtans que procedeixen de la zona d'en Molí d'en Rovira i una olivera que havia estat a la Plaça Penedès.
El parc de Sant Julià havia estat batejat inicialment com a parc de la Riera, i és que la riera, pel que fa al disseny, n’és l’element principal. El parc es dissenyà perquè tota l’escorrentia portés l’aigua a la riera, i tant el tipus de vegetació plantada com la distribució recorden clarament les alberedes que creixen o creixien espontàniament al voltant de les rieres del país de l’alzinar: àlbers, predominantment, però també freixes, oms i pollancres són espècies que podem trobar en aquesta comunitat vegetal. Com a propis de les comunitats de ribera, hi trobem també verns, desmais (si bé la vegetació autòctona seria d’altres espècies de les salicàcies) i heura. Els plàtans i les canyes són espècies naturalitzades que també trobem seguint els cursos d’aigua, sovint intermitents, de la nostra comarca. A la part més alta del parc trobem una gran bassa o safareig que recorda les bases que es col•locaven a la part més alta d’una finca per poder regar. També és important destacar el camí carener que recorre longitudinalment el parc a través de l’alzinar. La riera enllaça amb la riera dels Vinots, a la zona esportiva, que aflueix més enllà a la riera de Llitrà, de manera que es forma un corredor verd que, des de l’espai rural, penetra a l’espai més urbanitzat.