Arbós del Penedés (en catalán y oficialmente L'Arboç) es un municipio de Cataluña. Pertenece a la provinacia de Tarragona, en la comarca del Baix Penedés. Según datos de 2009 su población era de 5.441 habitantes.
Historia
Aparece documentado ya en el año 991 como posesión de los señores de Castellet. En 1076 el castillo de la población fue vendido al conde Ramón Berenguer I por lo que quedó en posesión de la casa condal barcelonesa, siendo por ello más tarde incorporado a la Corona de Aragón. La repoblación se fue realizando durante el siglo XII. En 1202 poseía el privilegio de celebrar un mercado y también el de celebrar ferias,como la de Santa Lucía, que se celebra desde el año 1230. Además L'Arboç ya poseía un notario público y tenía un barrio judío.
En 1297, el rey Jaime II donó temporalmente la villa a Guerau de Cervelló como pagó de una deuda contraída. Sin embargo, el pueblo regresó a manos de la corona en 1315. Durante el siglo XV era la segunda localidad en importancia de toda la comarca. La importante despoblación posterior fue debida a diversas epidemias de peste que azotaron la ciudad.
Durante la guerra contra el rey Juan II de Castilla la población se posicionó en principio a favor de la Generalidad. Pero en 1464 las tropas del rey se fortificaron en la ciudad que sufrió el ataque de los ejércitos fieles a la Generalidad. Poco después, el rey Juan II cedió la villa a Joan Berenguer de Masdovellas. La recuperación económica y demográfica de la villa tras la guerra fue extremadamente lenta.
L'Arboç sufrió nuevos desastres como consecuencia de conflictos bélicos. El 10 de junio de 1808, las tropas francesas saquearon e incendiaron la ciudad. De nuevo se vio saqueada el 3 de enero de 1836 durante la Primera Guerra Carlista.
Patrimonio
- Iglesia parroquial, dedicada a San Julián. Arbós aparece citada ya en documentos de 991 aunque el edificio actual se construyó sobre los restos del antiguo templo. Edificado entre 1631 y 1647, es de nave única con capillas laterales. La capilla dedicada al Santísimo fue construida con posterioridad, en 1770, detrás del ábside. Contiene algunos restos del la primitiva iglesia románica del siglo XII, como la base del campanario o uno de los muros de la capilla de los Dolores,y sus pinturas franco-góticas del S.XIV. La fachada principal está decorada con un gran rosetón situado sobre la portalada, tipo arco de triunfo de estilo renacimiento.
- Hospital de San Atonio Abad, construido entre 1906 y 1911 de estilo modernista con elementos de ladrillo a la vista, piedra y cerámica vidriada.El edificio contiene un claustro central de 7X14 metros,este claustro esta formado por dos pisos de columnas y arcos construidos con ladrillo a la vista,y rematado con elementos de cerámica.El conjunto de todo el edificio tiene planta baja y un piso que esta coronado por dos grandes torres cuadradas,rematadas con elementos de ceámica vidriada.El edificio tiene una capilla cuya nave cental tiene 8X17 metros,cuya fachada tiene tres arcos de punto de almendra sostenidos por dos columnas.
- Torre Bellesguard, construida en 1898 por Joan Baptista Pons i Trabal. Se trata de un edificio residencial de estilo neogótico con una peculiar torre de planta semicircular. En el agregado de "El Papiol" se encuentra una capilla dedicada a sant Ponç. Es de nave única y se cree que fue construida en el siglo XIII. Se restauró por completo después de que en 1958 se viera muy afectada por culpa de unas riadas.
- Palacio Gener y Batet, construido en 1873 como residencia privada en dos etapas,como puede verse en su exterior.La parte más espectacular, la fachada de las grandes torres, que fue terminada en 1889.
- La Giralda, construcción neoárabe que se encuentra a las afueras de la ciudad. Fue encargada por Joan Roquer i Marí como obsequio a su esposa tras un viaje por tierras andaluzas. Por ello, entre 1877 y 1889 dirigió las obras de su vivienda con una reproducción a escala 1:2 del famoso minarete sevillano (con 52 metros). En el interior se puede ver también una reproducción -aproximada- del famoso patio de los leones de la Alhambra de Granada. El edificio ha sido restaurado entre 2004 y noviembre de 2008.
Cultura
La localidad celebra uno de los bailes de diablos más antiguos de toda Cataluña. Cuenta también con una colla bastonera muy antigua y unos gigantes centenarios. El cuarto domingo de agosto, L'Arboç celebra su fiesta mayor, una de las más típicas de Cataluña.
Economía
La base económica del pueblo ha sido la agricultura de secano. Destaca el cultivo de la viña y de los cereales.De gran tradición en el encaje de bolillo, al que se dedican muchas de sus mujeres. Cuenta también con diversas industrias; las principales están dedicadas a las hiladuras,la elaboración de vinos, la industria cristalera y el carbonato de calcio.
[CAT]
Arboç del Penedès (en català i oficialment L' Arboç) és un municipi de Catalunya. Pertany a la provinacia de Tarragona, a la comarca del Baix Penedès. Segons les dades de 2009 la seva població era de 5.441 habitants.
Història
Apareix documentat l'any 991 com una possessió dels senyors de Castellet. El 1076 al castell de la població va ser venuda al comte Ramon Berenguer I perquè en possessió de la casa pairal a Barcelona i més tard es va incorporar a la Corona d'Aragó. La repoblació es va fer durant el segle XII. L'any 1202 tenir el privilegi d'albergar un mercat i també la suspensió per fires, com ara la Santa Llúcia, que se celebra des de l'any 1230. A més a més L'Arboç ja posseïa un notari públic i va tenir un barri jueu. El 1297, rei Jaime II temporalment donà la vila a Guerau de Cervelló com va pagar un deute. No obstant això, la gent va tornar a la corona el 1315. Durant el segle XV va ser la segona ciutat en importància de la comarca. Importants despoblament posterior es va deure a diverses epidèmies de pesta que va de la ciutat.Durant la guerra contra el rei Juan II de Castella, la població es va posicionar en principi a favor de la Generalitat. Però en 1464, les tropes del rei va fortificar la ciutat que va patir l'atac dels exèrcits lleials a la Generalitat. Poc després, rei Juan II donava al poble per Joan Berenguer de Masdovellas. La recuperació econòmica i demogràfica de la ciutat després de la guerra va ser extremadament lenta. L'Arboç va patir desastres nous com a conseqüència dels conflictes armats. 10 De juny de 1808, les tropes franceses saquejades i van cremar la ciutat. Una altra vegada, ella va ser saquejada el 3 de gener de 1836, durant la primera guerra Carlista.
Patrimoni
Esglesia parròquial, dedicada a Sant Julià. L'Arboç ja apareix citat en documents de 991 encara que l'edifici actual va ser construït sobre les ruïnes de l'antic temple. Construït entre 1631 i 1647, és de nau única amb capelles laterals. La capella dedicada al Santíssim Sagrament es va construir més tard, en 1770, darrere l'absis. Conté algunes restes de la primitiva església romànica del segle XII, com la base de la torre campanar o una de les parets de la capella dels dolors i les seves pintures de franco-goticas del segle XIV. La façana principal està decorat amb una gran rosassa dalt: la portalada, arc de Triomf de tipus d'estil renaixentista.
Hospital de Sant Atonio Abat, construïda entre 1906 i 1911 d'estil modernista amb elements de la vista, pedra i maó de ceràmica vidrada.L'edifici conté un claustre central de 7 X 14 metres, aquest claustre està format per dos pisos columnes i arcs construït amb maó i va cobrir amb elements ceràmics.Tot l'edifici té planta baixa i un pis que és coronat per dos grans torreons quadrats, coronat amb elements de vidre ceámica.L'edifici té una capella de la nau central és de 8 X 17 metres, amb una façana té tres arcs d'ametlla amb el suport de dues columnes.
Torre de Bellesguard, construïda el 1898 per Joan Baptista Pons i Trabal. És un edifici residencial en estil neogòtic, amb una torre semicircular peculiar. L'addició de "El Papiol" estan en una capella dedicada a sant Ponç. Es troba sola nau i es creu que va ser construïda al segle XIII. Va ser restaurat completament una vegada el 1958 va ser molt afectada a causa d'algunes inundacions.
Palau Gener i Batet, construït el 1873 com a residència privada en dues fases, com es pot veure a l'exterior. La part més espectacular, façana de les grans torres, que es va completar a 1889.
La Giralda, neo construcció que es troba als afores de la ciutat. Va ser encarregat per Joan Roquer i marí com a regal a la seva dona després d'un viatge per terres andaluses. Per tant, entre 1877 i 1889 va dirigir obres del seu habitatge amb una reproducció del famós minaret sevillà l'escala 1:2 (amb 52 metres). A l'interior també es pot veure una reproducció - aproximat - del Tribunal famós dels lleons de l'Alhambra de Granada. L'edifici ha estat restaurat entre 2004 i novembre 2008.
Cultura
La Vila celebra una de les danses de vells diables d'arreu de Catalunya. També disposa d'un molt antiga colla bastonera i uns gegants centenaris. El quart diumenge d'agost, L' Arboç celebra la seva festa major, un dels més típics de Catalunya.
Economía
La base econòmica de la vila ha estat agricultura de secà. Destaca el conreu de la vinya i cereals. Gran tradició de puntes de coixí, a la qual molts de les seves dones es dediquen. També disposa de diverses indústries; les principals estan dedicats a la filatura, l'elaboració de vins, la indústria del vidre i carbonat de calci
[ENG]
Arbós del Penedès (in catalan and officially L' Arboç) is a municipality in Catalonia. It belongs to the provinacia of Tarragona, in the comarca of the Baix Penedès. According to data of 2009 its population was 5.441 inhabitants.
History
The village are documented in the year 991 as a possession of the Lords of Castellet. In 1076 the castle of the population was sold to the count Ramon Berenguer I so was in possession of the Manor House in Barcelona, and it later incorporated into the Crown of Aragon. The repopulation was done during the 12th century. In 1202 had the privilege of holding a market and also the hold fairs, such as the Saint Lucia, which takes place from the year 1230. In addition L'Arboç already possessed a notary public and had a Jewish quarter.In 1297, King Jaime II temporarily donated the villa to Guerau de Cervelló as he paid a debt. However, the people returned to the Crown in 1315. During the 15th century it was the second town in importance of the region. Important subsequent depopulation was due to various epidemics of plague that struck the city. During the war against King Juan II of Castile the population was positioned in principle in favour of the generality. But in 1464 the troops of the King fortified the city that suffered the attack of armies loyal to the generality. Soon after, King Juan II gave the village to Joan Berenguer de Masdovellas. The economic and demographic recovery of the town after the war was extremely slow. L'Arboç suffered new disasters as a result of armed conflicts. June 10, 1808, the French troops looted and burned the city. Again she was sacked on January 3, 1836, during the first war Charlist.
Patrimony
Church are dedicated to Saint Julian. L'Arboç appears already cited in documents of 991 although the current building was built on the ruins of the ancient temple. Built between 1631 and 1647, is single nave with side chapels. The chapel dedicated to the Blessed Sacrament was built later, in 1770, behind the apse. It contains some remains of the primitive Romanesque church from the 12th century, as the base of the Bell Tower or one of the walls of the chapel of the pains, and his franco-goticas paintings of the 14th century. The main facade is decorated with a large rose window above the portalada, type style Renaissance triumphal arch.
Hospital of San Atonio Abad, built between 1906 and 1911 modernist style with elements of the view, stone and ceramic glaze brick.The building contains a central cloister of 7 X 14 meters, this cloister is formed by two-story columns and arches built with brick, and topped with ceramic elements.The whole building has ground floor and a floor that is crowned by two large towers square, topped with glazed ceámica elements.The building has a chapel whose central nave has 8 X 17 meters, whose facade has three arches of almonds supported by two columns.
Bellesguard Tower, built in 1898 by Joan Baptista Pons i Trabal. It is a residential building in neo-Gothic style with a peculiar semicircular Tower. The addition of "El Papiol" are in a chapel dedicated to sant Ponç. It is single-nave and is believed that it was built in the 13th century. It was restored completely once in 1958 it was very affected because of some floods.
Palace Gener and Batet, built in 1873 as a private residence in two stages, as you can see on the outside.The most spectacular part, facade of the large towers, which was completed in 1889.
La Giralda, neo construction which is located on the outskirts of the city. It was commissioned by Joan Roquer i Mari as a gift to his wife after a trip by Andalusian land. Therefore, between 1877 and 1889 he directed works of his housing with a reproduction 1:2 scale of the famous Sevillian minaret (with 52 meters). Inside you can also see a reproduction - approximate - of the famous Court of the Lions of the Alhambra in Granada. The building has been restored between 2004 and November 2008.
Culture
The town celebrates one of the dances of old Devils from all over Catalonia. It also has a very ancient colla bastonera and a centuries-old giants. The fourth Sunday of August, L' Arboç celebrates its fiesta mayor, one of the most typical of Cataluna.
Economy
The economic base of the town has been rain-fed agriculture. Emphasizes the cultivation of vines and cereals.Great tradition in bobbin lace, to which many of their women engage. It also has various industries; the main are devoted to the spinning, the elaboration of wines, glass industry and calcium carbonate.