Des del poble de la Torre de Fontaubella cal anar per la carretera TV-3001 en direcció a Marçà i en el km. 5,300 aproximadament, surt un camí a la dreta que s'enfila per antigues feixes i bosc, tot superant els 60 metres de desnivell fins a la boca de l'avenc.
Gran boca gairebé circular de 22 x 26 metres que dóna accés a l'impressionant pou. Des del llavi inferior la vertical és de 36 metres, aterrant al bell mig del gran caos de blocs que ocupen tota la planta.
Baixant entre ells en direcció N, s'arriba a una cambra, fora de la vertical del pou, que arriba a la cota – 52. Seguint en direcció S des del punt d'aterratge, la rampa entre blocs ens situa en el punt de màxima fondària de la cavitat (- 61 m.).
Exemple molt didàctic d'avenc d'enfonsament. A la cambra inferior es pot observar el bombament de l'estratificació i la seva tendència al despreniment.
És l'avenc amb la boca de majors dimensions de Catalunya.
En les dues primeres topografies conegudes es situava la cota 0 en el llavi superior, amb la qual cosa la fondària total augmentava uns 6 metres, però si hem de seguir la normativa recomanada, la cota 0 ha de situar-se en el llavi inferior.
Cavitat coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada i esmentada al catàlegs espeleològics més antics (P. Madoz; C. del Prado; Puig y Larraz,...). La primera exploració fou portada a terme el dia 20 de juliol de 1899 per N. Font i Sagué en el decurs d'una campanya dedicada a diferents comarques tarragonines.
Visitada posteriorment per diferents generacions d'espeleòlegs catalans, no és fins l'any 1970 que, membres de la SIE – CEA, realitzen la topografia de l'avenc i es publica per primer cop.
Pel que fa a la toponímia, els catàlegs antics l'anomenen Avenc de Fontaubella, fins i tot Font i Sagué en el seu catàleg l'anomena així, encara que després d'explorar-lo, en el seu treball l'esmenta com Avenc de la Torra.
Joan Ferraté, en la seva obra “Espeleologia de les comarques tarragonines” el cita ja com Avenc de la Torre de Fontaubella i també com Avenc de la Torre.
Darrerament s'ha recuperat la forma més antiga, encara que cal dir que la gent de la zona li diuen simplement: l'Avenc.
Font: espeleoindex.com