TORRATXA DE VILABLAREIX

La Torratxa de Vilablareix és una torre romana (segle II-III dC.) que fou descoberta l'any 1874 per J. Botet i Sisó, i actualment es troba en un estat força bo de conservació. També se la coneix com a Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros o mausoleu de Vilablareix.

El monument és un prisma regular de base rectangular i té una alçada completa actualment d'uns 8'12 m. Consta de dos cossos superposats, separats per tres filades de rajols i coberts amb una volta de canó, la del pis superior en sentit perpendicular a la volta del pis inferior. Fou construïda amb el sistema d'encofrat, les marques del qual encara són visibles als murs de la torre. La funció d’aquesta torre era de cambra funerària, i estava envoltada per una necròpoli també d'època romana, un dels exemples més ben conservats d'enterrament romà turriforme de Catalunya. El pis inferior era la cambra funerària, on es dipositava l'urna cinerària del difunt i, posteriorment, les dels seus familiars i descendents. La tradició romana considerava la tomba com «la casa o el temple dels morts».

Els murs, massissos, van ser bastits d'opus caementicium, amb morter de calç de gra gruixut en el que es va fer servir, com element de cohesió, pedra volcànica mòlta -procedent dels volcans de la Crosa i Sant Dalmai -, que li dóna la característica tonalitat negrosa. La nuesa fosca, sòlida i poc atractiva del monument no és sinó un miratge produït pel pas del temps, el saqueig antròpic i l'exposició a la intempèrie. Ens hem d'esforçar per imaginar-nos-el recobert d'un arrebossat gruixut i fi, convenientment estucat, decorat i pintat. L''interior i l'exterior del sepulcre hauria estat buidat repetidament per cercadors de tresors.

Encara que està situada al bell mig d’uns terrenys agrícoles de propietat privada, és accessible lliurament. Actualment es troba sense conreu, però aneu en compte si veieu que està conreat de passar pel voltant del camp.