****************************************************************************************************************************************************************************************************************************
TOTS ELS PERSONATGES I LA HISTÒRIA SÓN FALSOS
RES D'AIXÒ VA PASSAR A CASTELLAR DEL VALLÈS
*****************************************************************************************************************************************************************************************************************************
John David Capdevila Collins, PhD es va asseure al sofà de cuir del seu despatx a la facultat d’història de la universitat de Harvard. Va agafar ben fort el got de Whisky irlandés que s’acabava de preparar i va tornar a rellegir la carta que tenia a les mans. L’havia rebuda feia una setmana i era de la dona del seu oncle Pere, que vivia en una bonica població al nord de Barcelona, coneguda com Castellar del Vallès. El seu oncle feia sis mesos que havia finit. Ara, la Neus, li enviava una còpia del testament juntament amb el que el seu oncle li deixava en herència. La Neus i el Pere no tenien fills, pel que tot anava pels seus nebots, fills del germà petit d’en Pere que havia marxat a Berkeley a estudiar i on conegué una dona i tingué tres fills John David, Mary i Susan. Curiosament les seves germanes s’havien repartit la masia i algun pis que la família tenia pel Vallès, però a ell li havia tocat un mecanoscrit, molt antic i curiós per a un investigador, amb una nota del seu oncle:
“ Joanet (sempre usava la forma diminutiva en Català en comptes de l’anglofona, tot i que John havia nascut a San Francisco, CA) sé que sembla que no t’he deixat res, però de fet et deixo un dels secrets més poderosos del món”
Encuriosit, John va obrir el mecanoscrit i va començar a llegir-lo. De seguida va veure que es tractava d’un altre testament datat del 27 d’abril de 1523 a nom de Ferran Capdevila i Campdepedrós. Revisant el seu arbre genealògic, John va identificar ràpidament a Ferran com un avantpassat seu. De seguida, va tornar a centrar la lectura en el testament per veure que era aquell secret tan misteriós que el seu oncle li havia deixat. De seguida, es van endur una decepció, ja que tot i que el seu nivell de Català antic no era massa bo, allí tan sols hi havia textos jurídics i cessions a uns i altres. De cop unes pàgines caigueren del mecanoscrit relligat, com si no formessin part del testament. A l’encapçalament posava “NO HA DE SER LLEGIT PER LES AUTORITATS SOTA CAP CONCEPTE”. John va començar a llegir-la, segur de que no complia la condició d’autoritat catalana del segle XVI.
Les fulles narraven una història explicada per Ferran, que començava el matí del 8 d’agost de 1492. Ferran metge de professió havia estat avisat per un jove que li suplicava ajuda, ja que la seva dona tenia unes febres molt altes. Tal i com ho explica Ferran, de seguida es va adonar que es tractava d’un matrimoni jueu que probablement es trobava camí de França. Quatre mesos abans, els Reis Catòlics havien firmat un decret que expulsava del seu reialme a tots els jueus sense excepció, posant com a data límit per travessar la frontera el 10 d’agost. Malauradament, la Míriam, la dona d’Isaac Shalom, moriria després d’agonitzar una setmana, tot i les cures del seu rebesavi. La mort de Míriam, no sols deixà a Isaac en estat de xoc, sinó que l’havia convertit en un proscrit penat amb la mort, al igual que a Ferran per haver-los ajudat després de la data d’expulsió. Potser fou la situació, la tristesa per la previsible mort de la seva dona, l’afabilitat de Ferran tot i saber que cometia una il·legalitat, l’interès d’ambdós per intercanviar coneixement d’ambdues religions, etc..... el fet fou que ambdós homes establiren una bona amistat i un cercle de confiança. Però, Isaac sabia que havia de marxar o seria capturat, i a més no volia exposar a Ferran, la seva dona i els seus fills als càstigs per ajudar-lo. La nit del 20 d’agost va avisar a Ferran que amb el trenc d’alba, reprendria el camí. Abans, però, Isaac va demanar a Ferran un últim favor. Endinsats pels màgics boscos del Torrent de Colobrers, Isaac va mostrar d’entre les seves minses pertinències una urna. Al obrir-la hi va veure tresors i joies i unes pedres. Isaac va caçar un conill i li posà les pedres a sobre. Al deixar lliure el conill, aquest va fugir ràpidament. Quan s’havia allunyat deu metres de l’urna es va desintegrar.
“Ferran aquestes són les pedres Abwoon, pedretes que es trencaren de les taules en les que Déu va inscriure el 10 manaments que entregà a Moisès. Ja has vist el seu poder i que passa si les pedres s’allunyen 10 metres de l’urna”. Imagina’t que podria passar si caiguessin en males mans. Dins l’urna hi ha tresors, agafa’ls per mantenir la teva família però a canvi, si us plau guarda les pedres i que no s’allunyin mai de l’urna.”. Quan va acabar de dir això tots dos amagaren l’urna al bosc.
El dia 1 de setembre de 1492, Ferran va saber que Isaac havia estat capturat i executat. Trist, va jurar que el coneixement que li havia traspassat Isaac no es perdria i que salvaguardaria les pedres. Ferran aprengué hebreu d’amagat, estudià la Torah i altres textos, va traspassar el coneixement als seus fills, i va protegir les pedres fins el dia de la seva mort el 2 de maig de 1523.
En el fulls, John va veure que hi havia una nota del seu oncle. “ Joanet....Des d’aleshores la nostra família ha protegit les pedres Abwoon ajudats per una societat secreta castellarenca fundada pel nét de Ferran. Hem tingut molts enèmics, els reis catòlics les van buscar, els francesos durant la guerra de la independència, els alemanys durant la II Guerra mundial, etc.” Jo mateix vaig veure com el meu pare despistava a Goebbels per evitar que trobés les pedres. Fins ara, sempre l’hem mantinguda amagada, però la societat s’ha dissolt i jo no he tingut fills. Et toca a tu salvaguardar les pedres i refundar la societat. T’adjunto un mapa on podràs trobar l’urna. Ja saps les normes, agafa les joies i els tresors, però que sempre quedi algun però que les pedres mai s’allunyin 10 metres de l’urna. Et passo algunes fotografies secretes que membres de la societat s’han fet amb les pedres, però vigila que no caiguin en males mans”
John s’acaba el Whisky, mirà les fotografies i reservà un vol directe de Boston a Barcelona. Va tornar a visitar la masia del seu oncle, va abraçar a la seva tia i junts van recollir l’urna. Era hora d’amagar-la de nou. Un cop amagada, John tingué una idea per refundar la societat. Com a geocacher expert, la millor manera era que els propis geocachers la vigilin. De totes maneres, qualsevol no hauria de trobar tan valuós tresor ni formar part d’una societat tan poderosa així que John decidí combinar els coneixements que Isaac havia transmés a la seva família amb la nova geolocalització de l’urna. Per tant qui volgués ser membre de la societat havia de resoldre el següent enigma, tenint en compte tota la història que acabeu de llegir:
I ara us toca a vosaltres, saber si voleu ser membres d’aquesta societat i ajudar a que les pedres Abwoon no caiguin en males mans. Per això heu de resoldre la pista que John us ha deixat per trobar les coordenades. En John us demana que agafeu tan tresors i joies com vulgueu, però que les reposeu i que no us endugueu les pedres, les conseqüències serien terribles. Això si, per a que John pugui seguir com van les coses des de Harvard, us demana que aneu fent fotos vostres amb les les pedres i les pengeu a la pàgina d’aquest catxé.