GC4WWWJ #4. Fenòmens càrstics a la Cova d'en Xoles (Earthcache) in Cataluña, Spain created by Ric i Lu

GC4WWWJ ▼

A cache by Ric i Lu Message this owner

Hidden : 1/12/2014

Difficulty:

Terrain:

Size: Size: other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

Els processos càrstics

El carst, també anomenat relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través d’un procés d'erosió anomenat Meteorització química, ens la que dissol la roca i arrossega i se n’endú els materials que la formen.
Aquest procés es dona amb més facilitat quan afecta determinats tipus de roca que són especialment sensibles a ser solubles en aigua. Són majoritariament el tipus de roques del grup de les Sedimentaries.
A casa nostra la majoria de sistemes càrstics es donen en roques carbonatades com la Calcària i la Dolomia.
Els fenòmens de karstificació depenen en cada cas de la quantitat d’aigua, del diòxid de carboni dissolt, del clima i del tipus de roca a la que afecta.
Les roques calcaries, formades per Carbonat de Calci (CaCO3), no es dissolen fàcilment amb aigua, però aquesta meteorització augmenta a mesura que l’aigua augmenta en acidesa. L’acidesa de l’aigua prové de la dissolució del diòxid de carboni procedent de l’atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació que hi va a parar, i que forma l’àcid carbònic (H2CO3) que dissol el Carbonat càlcic amb facilitat.
Aquesta aigua àcida dissol doncs les roques formant forats i cavitats, sent el tipus de procés de formació de coves més corrent a la nostra geografia.

Els processos de karstificació però, són reversibles, es a dir que la roca dissolta pot tornar a precipitar, el que significa que la karstificació no és només destructiva sinó que també construeix.
El procés constructiu es produeix quan l’aigua carregada de i roca calcària dissolta arriba a cavitats més grans en les quals perd el gas. En perdre l’acidesa els materials calcaris cristal•litzen, precipiten, formant noves estructures de roca.
L'acció de l'aigua primer excava túnels i galeries, per després adornar-les i transformar-les amb espeleotemes com;

Estalactites: Són la forma asociada per excelència a les cavitats. L'aigua procedent d'una fisura surt a l'exterior i els cristalls de calcita precipiten forman estrucutres punxegudes que pengen del sostre.
Macarrons: Són l'estadi inicial de les estalactites, quan encara tenen una forma de tub cilindric buit.
Estalagmítes: Es formen per la pèrdua del CO2 a l'impactar la gota d'aigua contra terra, el carbonat càlcic es va acumulant a terra formant una estructura vertical de forma cònica.
Columnes: Resulten de la unió d'estalactítes i d'estalagmítes, forman una estructura columnar que uneix terra i sotre de la cavitat.
Banderes: Es formen quan l'aigua circula per sostres inclinats i els carbonats precipiten al llarg dels regalims, formant estructures primes i llargues que descendeixen per la paret.
Colades parietals: Es formen quan l'aigua circula de forma laminar sobre la superfície d'una paret, la qual queda completament coberta d'una crosta de calcita de formes sinuoses.
Excèntriques: Són formacions de tipus estalactític o estalagmític, que no segueixen un desenvolupament vertical normal.
Gourgs: Són concrecions en forma d'enva o dic que retenen l'aigua formant tolls de formes arrodonides.

La Cova d’en Xoles

A la cova d’en Xoles s’hi poden observar clarament els fenòmens de karstificació.
La cavitat té uns 164 metres de recorregut i uns 20 de desnivell, i visitar-la no presenta grans dificultats, fins i tot ha estat “artificialitzada” mitjançant la construcció de l’estructura que en protegeix la boca, i d’uns esglaons excavats que ens permeten baixar fins al límit inferior.
Originariament es tractaria d’una gran sala descendent, que els ensorraments i la reconstrucció kàrstica han dividit en dos.
Hi ha dos accessos a la segona cambra, el més concorregut i fàcil es trova a baix de tot just on acaben els esglaons. És en aquest nivell de la cova on podrem contemplar més espeleotemes i fenòmens de reconstrucció kàrstica, estalactites, estalagmites, columnes, agulles, “macarrons” i fins i tot petites excentricitats.
La cova es va originar possiblement a partir d’una diàclasi (fractura de la roca), que l’aigua va anar eixamplant obrint-se pas a través de la roca calcària.

Les fases de formació de la cova serien les següents:
•   Fase preparatòria: Infiltració a través de les diaclases i preparació del procés de descalcificació. Un corrent d’aigua travessa l’esquerda i la va eixamplant mica en mica al disoldre la roca calcària.
•   Fase quimioclàstica: Ensorraments en massa de la primera i la segona cambra. . Els ensorraments són deguts a la pròpia creació de la cavitat, que desestabilitza roques que han perdut la base sobre la que es recolzaven.
•   Fase reconstructiva: Formació de concrecions, cimentació dels materials despresos en la fase anterior. Al disminuir la quantitat d’aigua que circula per l’esquerda, el procés s’inverteix i passa de destructiu a reconstructiu, dipositant els carbonats dissolts per diferents parts de la cavitat.
•   Fase tectònica: Diaclasiació de les estalactites i ensorraments parcials. Aquesta fase es produeix esporàdicament, degut a terratremols o moviments del terreny i afecta l’estructura de la cavitat.
•   Segona fase quimioclàstica: Formació de la boca i con de dejecció de l’entrada. . La reconstrucció continua amb cabals hídrics mínims i irregulars.
Val a dir que les tres últimes fases són sincròniques, i que en l’actualitat continua el procés reconstructiu.

Bibliografia, més informació i més fotografies:

Llopis, N. Els fenòmens càrstics de la Muntanya Blanca de Pratdip
Sota Terra II, 91-102. 1935, ho podeu consultar a:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/06/el-carst-de-la-muntanya-blanca-de.html

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/06/la-cova-del-blai-1.html

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/06/la-cova-del-blai-2.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carst

Per a poder logejar aquest catxé: Haureu de fixar-vos en les formacions i espeleotemes de la Cova d'en Xoles, per a poder-les identificar amb el seu nom, i respondre'n alguna pregunta.
	Aquesta curiosa formació la podeu veure si us hi fixeu molt quan baixeu a la cova. La podeu trobar a l'esquerra de les escales, a uns 10 metres de l'entrada, prop d'una estalagmíta arrodonida que hi ha aprop de les escales. 1. Quin nom se li dona a aquesta formació? 2. Quina mida té, igual que la majoria com aquesta que podem veure a la cova?
Baixant una mica més per les escales, passareu molt aprop, ben bé per sota, d'aquesta altra formació, que podem veure trencada en la seva part inferior. 3. Quin nom reben aquest tipus de formacions?
	Quan arribem a baix de tot de les escales, ens trobarem moltes més formacions. Com aquesta que indica la fletxa n'hi veurem moltes, sobretot a la sala baixa de la dreta. 4. Quin nom reben aquest tipus de formacions? 5. Que ens indiquen sobre el procés de formació de la cova?
Aquesta formació és una de les més espectaculars de la cova. La trobarem a la sala de l'esquerra. 6. Quin nom reben aquest tipus de formacions? 7. Quines dimensions té aquesta?
	En un racó de la sala gran, on el sostre ja és força baix, hi trobem aquesta formació tant maca. 8. Quin nom reben aquest tipus de formacions?
Aquesta estructura, és de les més boniques de la sala gran. En ella hi podriem descobrir variis processos. 9. T'atreveixes a descriure cronologicament els procesos que l'han format?
Envieu-nos les respostes a les anteriors preguntes a l'adreça ricilugeodependents(arroba)hotmail.es, amb l'assumpte "Cova Xoles", si aquestes són minimament correctes rebreu el "Found it ok!". Llavors podreu anotar-vos aquest Earthcatxé com a trobat.

Additional Hints (No hints available.)

Watch

Geocache Description:

Attributes

Inventory

Bookmark Lists

#4. Fenòmens càrstics a la Cova d'en Xoles EarthCache

Watch

Geocache Description:

Attributes

Inventory

Bookmark Lists

Treasures