Conjunt arquitectònic format per la casa del Mas Vilatorrada i tot el conjunt de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és un edifici format per tres cossos adossats construïts en diverses èpoques. Tota la construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular unida amb calç. El cos més antic i nucli de la casa és el central aixecat possiblement al segle XVII. A ponent de la casa es va adossar no sabem si ja al segle XVII o amb posterioritat un altre cos rectangular que al estar aixecat sobre una elevació del terreny dona la impressió de ser més alt que la casa primitiva, però que és format també per planta baixa i primer pis. Es tracta d'un espai dedicat segurament a espai de tines. També forma part del conjunt un seguit de tres tines aïllades ubicades uns metres al N-O de la casa. La tina del cantó Nord al no tenir barraca ha estat netejada i habilitada recentment com a petita capella amb una imatge de la Mare de Déu a l'interior. Destaca un rellotge de sol encastat a la façana principal de la casa als anys seixanta.
Segons informació oral de la propietària del mas, existia l'antiga tradició lligada a la casa de les Trementinaires. Segons explicacions seves a principis de segle aquestes dones tenien per costum pernoctar a la casa quan passaven pel municipi.
Història
El topònim Vilatorrada apareix documentat ja el 1038. Es tracta d’un testament fet per Llopart, que entre altres disposicions deixa als seus fills Brocarol i Arbert les seves cases, horts i hortals de Vilatorrada. No fa referència en concret al mas però si a l’indret on es troben unes "villae", gran explotació agrícola del període romà, i que durant la revolució feudal del segle X es defensaven amb torres "torrada". La descripció del lloc es correspondria doncs amb la d’una vila o explotació agrícola defensada per torres que donaria lloc a l’actual mas i que podria estar ubicat més o menys al mateix indret, ja que es tracta d’una zona aturonada fàcil de defensar (AA.DD, 1984). De la propietat del mas no se sap gaire cosa, el que si es coneix és que al segle XV el domini directe del mas corresponia al Paborde i a la Comunitat de Canonges de la Seu, i es coneix l’acta d’establiment que aquests feren: “ "Nota que en poder de Pere Sala notari de Manresa als 31 dels mes de Agost de any 1479 lo Paborde y convent dels canonges de la ciutat de Manresa establiren tot lo Mas Vilatorrada a Francisco Vilatorrada ab totas las terras que en aquell sa contenten a cens de tres sous pagadors tots los anys lo dia o feta de nostra senyora de Agost y de altre part li encarregaren que tots anys agues de pagar una cortera de espelta de cens y que de tots los fruits que cullira en lo sobredit nos haya de pagar de dotsa corteras una per lo delme y primitia a ells i a sos successors com mes llargament se conte en lo acte de establiment que se feu a favor del sobre dit Fco. De Vilatorrada.”" (AA.DD, 1984) El 1593 les condicions eren àsicament les mateixes, doncs es conserva una sentència a favor de Joan Pic, monjo camarer del monestir de Sant Benet i Prebere Beneficiat de la Seu, sobre les seves possesions al mas Vilatorrada, i on s'especifica el que Pere Vilatorrada ha de pagar com a pagès emfiteuta del mas: quinze dotzenes d'espelta, tres sous moneda barcelonesa i el delme (AA.DD, 1984).
Font: www.santjoandevilatorrada.cat (inventari de patrimoni cultural i natural)