El contenidor es un micro que tan sols conté el logbook (cal portar màquina d'escriure). Tot i que está ben camuflat la zona pot estar molt transitada per geomugglers passejant, pescant etc.
El accés és molt fàcil, es pot arribar amb cadira de rodes i amb cotxe, pero potser estiga massa alt per arribar-hi sense posar-se dret.
L'escollera de ponent es va remodelar per a la copa del Ámérica i es van afegir locals de copes i de menjars i s'ha convertit en un lloc esbarjo, especialment a l'estiu.
Recomanable el passeig per l'escollera de ponent, entre embarcacions d'esplai i per les seves vistes, especialment quen el sol s'amaga darrere de la serra d'espadà.
Un poc d'història, tret de la vikipèdia:
A finals del segle XIX, a causa de l'exportació de la taronja, els poblats marítims de Borriana experimentaren un gran auge comercial, i per aquest motiu molts comerciants de la zona començaren a fixar les seues residències enfront del propi mar. A més, ja en 1888 el Ministeri de Foment va concedir la construcció d'un embarcader, empresa que duria a terme la casa londinenca Isaac & Sons.
No obstant això, la concessió d'un autèntic port comercial es va aconseguir en 1903, gràcies al veí de la localitat Joaquín Peris Fuentes. En 1908 el futur port de Borriana es declara d'interès general, però en 1917 Joaquín Peris es va veure obligat a vendre la concessió al municipi. En 1921 i gràcies a la gestió política de Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de desembre, s'aprovaren dins dels pressupostos estatals els projectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se amb xicotetes modificacions el que actualment és el plànol general del port de Borriana. Però el pla definitiu va ser de l'enginyer Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en 1923 a José Friberg Egureu. El dic de Llevant, amb la seua dàrsena, començà a ser una realitat en 1927, finalitzant-se al novembre de 1932 gràcies a l'esforç del ministre republicà Vicente Cantos Figuerola. Des del primer tram en construcció de l'esmentat dic, l'11 de desembre de 1928, es va fer a la mar el primer vaixell amb taronges en els seus cellers.
