La sèrie CALASSANÇ és una petita sèrie, que de moment consta de 9 geoamagatalls, forma part d'un conjunt de geoamagatalls situalts a la zona del Pallars Jussà. Aquests geoamagatalls estan col·locats en llocs on es relaciona la història d'aquests directament amb Sant Josep Calassanç fundador de l'Escola Pia.

És possible que puguis fer tota aquesta sèrie en tot un dia sencer. De totes maneres et recomanem quedar-te a passar uns dies en aquesta zona tant privilegiada.

Els geoamagatalls de la sèrie CALASSANÇ són:

Acabats els estudis a l'Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s'incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d'Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. El procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol i Hortoneda sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot. Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s'hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol.

Mossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l'Escola Pia en el barri del Trastevere.

Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.

Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l'obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d'agost, com la Festa Major del poble.

Si vols saber una mica més de la relació de St. Josep Calassanç amb aquesta zona del Pallars Jussà, pots mirar aquest petit fulletó.

Sant Josep Calassanç i Gastó

Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a la vall de la Noguera Pallaresa, en un petit eixamplament de la seva vall entre els congosts d'Arboló i Collegats. Hi abunden les pinedes i rouredes, enmig d'un paratge no tan rocós com el veí Congost de Collegats, però que ja comença a anunciar la força de la roca vertical. Gerri de la Sal és a la dreta del riu esmentat, enmig de les saleres que han donat nom a la vila, i que temps enrere permeteren que fos una autèntica potència econòmica gràcies al comerç de la sal.

Segons Joan Coromines el seu nom ve del basc agirre, que significa obert i/o exposat. Gerri és, a la vall de la Noguera Pallaresa, en un dels trams oberts, exposats al sol i al vent. L'afegitó de la Sal prové de les salines que durant molts anys foren la principal ocupació de la vila.

Gerri de la Sal.[1]

La vinclulació de Calassanç amb aquesta vila està ben documentada. Durant el desembre de 1588, Calassanç acompanya el procurador del bisbe Capella de la Seu d'Urgell, Antoni de Gallart i de Montgay, a veure el seu germà greument malalt, que era el prior del Monestir de Santa Maria de Gerri. Amb tota seguretat debia sentir curiositat pel fet que aquell poble es dedicava a la producció de la sal, igual que el seu poble natal, Peralta de la Sal.

El monestir de Santa Maria de Gerri es troba a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, davant per davant, a llevant, de la Vila closa de Gerri. El Pont del Monestir, o de Gerri, uneix, d'ençà que fou construït, la vila amb el monestir.

Va ser fundat el dia 20 de juny del 807, quan el prevere Espanell va organitzar una comunitat monàstica sota l'advocació de Sant Vicenç, que va passar l'any 839, sota la regla de Sant Benet. Es trobava sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell, i va contribuir a l'evangelització del Pallars després del domini sarraí.

L'any 1190 totes les seves possessions passaven sota la protecció directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir més ric del bisbat d'Urgell per les grans donacions que va rebre entre els segles XII i XIII i va ser a partir del segle XIV quan va començar la seva decadència. Durant la desamortització del 1835 es va procedir a la seva exclaustració.

Del conjunt monàstic, l'església és el que es conserva, car de la resta solament queden ruïnes.

El temple és el construït durant el segle XII, té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s'obren directament a la nau i el central, molt més ampli, està precedit d'un presbiteri a un nivell més baix que la nau.

La sala capitular està decorada amb pintura mural al tremp d'època barroca, de gran interès artístic i històric, del qual es desconeix l'autoria. Aquestes ocupen una superfície de quasi 450 m² i durant el 2012 es van restaurar per membres del Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix.

Monestir de Santa Maria de Gerri.[2]

REFERÈNCIES