Als peus de l'església s'enlaira la torre-campanar, composta de tres cossos i remat.
Torre-Campanar, obra barroca de 1694 (XVII) amb elements del gòtic - arcs apuntats- i detalls renaixentiste - pinacle -. Al segon cos s'hi pot llegir una interessant i popular inscripció: Pax et unio me fecerunt. La pau i la unió em van fer.
Església parroquial, Sants Joans, s.XVI i XVII, de nau única formada per una ampla planta rectangular amb capelles laterals entre contraforts. Coberta per una volta de creueria simple en els tres primers trams, de tercelets al creur i estrellada al prebisteri representa una clara perduració del gòtic Valencià.
De l'ornament interior destacaríen els taulells de ceràmica valenciana de la capella del sagrament o transaltar representant els emblemes característics del Patriarca.
D'altre element destacable seria el retaule sobre la porta de la sagristia, pintura del segle XVII, que representa la Mare de Déu entregant l'escarpulari. I a l'interior mateixa d'aquesta dependència una pintura al fresc representant l'arcàngel S. Gabriel orlat d'un medalló. Segle XVIII. Amb característiques decoratives del rococó.
La capella de la comunió del segle XIX, d'estil academicista, representa interessants pintures en la cúpula, tot i que en lamentable estat. Els murals laterals són dels anys seixanta, obra de M. Vaquer.
Pel que fa a les portes hem de destacar la portada lateral, obra característica del renaixement Italià. Constrüida com podem comprovar el 1596, presenta un arc de mig punt entre columnes d'estil jònic i elements decoratius del plateresc. És en aquesta construcció o l'edifici segui la moda arquitectònica de l'època, el renaixement front al tradicional gòtic.
La portalada dels peus presenta una obertura adintelada sobre un arc de mig punt i una façana en forma de mur decorada amb elements barrocs i renaixentistes.