CAT-
ZONA ZERO CARMEL
Aquest catxé es troba al Barri de “El Carmel” majoritàriament situat a la Muntanya del Carmel, abans anomenat *Turó d’en *Móra fins a la construcció del Santuari que alberga en el seu cim, “El Santuario de Nuestra Señora del Monte Carmelo” a mitjans segle XIX a partir d'aquest moment va passar a anomenar-se Muntanya del Carmel, des d'abans de la construcció del Santuari diverses masies com les de Can Móra, Can Grau, Xirot o n’Andalet donàven vida a la zona amb dedicacions com la venda d'aigua, llet, ametlles, “algarrobos” i vinyes vàries. L'explosió demogràfica es va iniciar a partir de 1929, any en què l'Exposició Internacional de Montjuïc precisava molta mà d'obra, quelcom que sobretot andalusos, gallecs i en menor proporció extremenys i castellans van veure com una oportunitat de progrés, així que van emigrar de les seves terres i van començar a poblar aquest barri a força de barraques de uralita, xapa i maó en el millor dels casos, durant molts anys va sofrir una gran degradació a causa de la falta de clavegueram, instal·lacions i asfaltat. Entre els anys 60 i 70 això va millorar notablement amb la creixent especulació urbanística i encara que es va construir sense cap control urbanístic, de qualitat i massificant al màxim els terrenys el barri ha anat prosperant, les creació dels Túnels de la Rovira van facilitar l'accés al barri i les Olimpíades van permetre certes millores tot i que que encara dia hi ha serioses reivindicacions sobre les escasses zones verdes i d’altres manques del barri, una d'aquestes manques històriques era l'arribada del metro al barri, alguna cosa que es va produir amb 5 anys de retard, el 30 de juliol de 2010, aquest retard va ser a causa de l'enfonsament del Carmel, fet i lloc al que aquest catxé fa referència.
Per motius pressupostaris, la responsable de l'obra va fer servir excavadores i explosius en comptes d'una tuneladora per a la perforació dels túnels de maniobres de l'ampliació de la línia 5 del metro des de la parada d’Horta fins a Vall d’Hebron, aquest fet en conjunció amb la feblesa de subsòl del barri ineficaçment valorada pels tècnics va provocar que en la matinada del 27 de Gener de 2005 dotze famílies que vivien al número 10 del passatge de Calafell, el punt en el qual es troba el waypoint, van haver de sortir amb el posat, un desallotjament preventiu ja que s'havia detectat l'enfonsament parcial d'un dels murs del pàrquing de l'edifici adjacent, 48 hores després tot el pàrquing va ser engolit per la terra, en aquest moment va començar una de les majors crisis de la ciutat de Barcelona, gairebé 1.300 persones van haver de ser desallotjades durant setmanes de les seves cases, uns altres durant mesos, encara que inicialment van ser més de 3.000 els que durant unes hores preventivament no van poder acudir a les seves llars fins que els tècnics no van valorar la situació. A causa del corriment de terres del subsòl als edificis confrontants van començar a aparèixer esquerdes que afectaven a la integritat estructural dels mateixos. En hores el barri va ser envaït per un exèrcit de formigoneres que durant les 24 hores emplenaven el buit deixat per l'enorme enfonsament, també es van injectar unes altres milers de tones de formigó en el subsòl al voltant dels fonaments dels edificis propers per evitar un efecte dominó que acabés amb una catàstrofe pitjor, encara i així quatre edificis van haver de ser derruïts ja que la seva rehabilitació resultava impossible, durant mesos el barri va quedar saturat d'obrers i formigoneres, una fina capa d'aquest formigó cobria com un vel tot el barri.
241 comerços, 71 a la zona evacuada i 170 a les zones properes van sofrir les conseqüències, desenes d'ells van haver de tancar, centenars d'alumnes van haver de traslladar-se a altres centres, el desastre li va costar a les asseguradores més de 100 milions d'euros en indemnitzacions a veïns, comerciants i altres despeses col·laterals, des de llavors el barri de “El *Carmel” va ser declarada zona de rehabilitació integral, projectant millores com a ascensors (per salvar les seves inclinades pujades) millores en parcs, asfaltats i reurbanitzacions vàries, moltes d'elles han ajudat i millorat al barri, encara que aquest mai oblidarà el succeït.
Bibliografia (al final de l'article) Inclouré fotografies quan en tingui permís dels propietaris dels drets, és la nostra estrena.. comencen bé ;-).
CAST-
Este caché se encuentra en el Barrio de “El Carmel” mayoritariamente ubicado en el Monte del Carmelo, antes llamado Turó d’en Móra hasta la construcción del Santuario que alberga en su cima, “El Santuario de Nuestra Señora del Monte Carmelo” a mediados del siglo XIX a partir de ese momento pasó a llamarse Monte del Carmelo, desde antes de la construcción del Santuario varias masías como las de Can Móra, Can Grau, Xirot o n’Andalet daban vida a la zona con dedicaciones como la venta de agua, leche, almendras, algarrobos y viñas varias. La explosión demográfica se inició a partir de 1929, año en que la Exposición Internacional de Montjuic precisaba mucha mano de obra, algo que sobretodo andaluces, gallegos y en menor proporción extremeños y castellanos vieron como una oportunidad de progreso, así que emigraron de sus tierras y comenzaron a poblar este barrio a base de chabolas de uralita, chapa y ladrillo en el mejor de los casos, durante muchos años sufrió una gran degradación debido a la falta de alcantarillado, instalaciones y asfaltado. Entre los años 60 y 70 esto mejoró notablemente con la creciente especulación urbanística y aunque se construyó sin ningún control urbanístico, de calidad y masificando al máximo los terrenos el barrio ha ido prosperando, las creación de los Túneles de la Rovira facilitaron el acceso al barrio y las Olimpiadas permitieron ciertas mejoras aunque aún día hay serias reivindicaciones sobre las escasas zonas verdes y demás carencias del barrio, una de estas carencias históricas era la llegada del metro al barrio, algo que se produjo con 5 años de retraso, el 30 de julio de 2010, dicho retraso fue debido al hundimiento del Carmel, hecho y lugar al que este caché hace referencia.
Por motivos presupuestarios, la responsable de la obra uso excavadoras y explosivos en vez de una tuneladora para la perforación de los túneles de maniobras de la ampliación de la línea 5 del metro desde la parada de Horta hasta Vall d’Hebron, este hecho en conjunción con la debilidad de subsuelo del barrio ineficazmente valorada por los técnicos provocó que en la madrugada del 27 de Enero de 2005 doce familias que vivían en el número 10 del pasaje de Calafell, el punto en el que se encuentra el waypoint, tuvieron que salir con lo puesto, un desalojo preventivo ya que se había detectado el hundimiento parcial de uno de los muros del parking del edificio adyacente, 48 horas después todo el parking fue engullido por la tierra, en ese momento empezó una de las mayores crisis de la ciudad de Barcelona, casi 1.300 personas tuvieron que ser desalojadas durante semanas de sus casas, otros durante meses, aunque inicialmente fueron más de 3.000 los que durante unas horas preventivamente no pudieron acudir a sus hogares hasta que los técnicos no valoraron la situación. Debido al corrimiento de tierras del subsuelo en los edificios colindantes comenzaron a aparecer grietas que afectaban a la integridad estructural de los mismos. En horas el barrio fue invadido por un ejército de hormigoneras que durante las 24 horas rellenaban el hueco dejado por el enorme hundimiento, también se inyectaron otras miles de toneladas de hormigón en el subsuelo alrededor de los cimientos de los edificios cercanos para evitar un efecto dominó que acabara con una catástrofe peor, aún y así cuatro edificios tuvieron que ser derruidos ya que su rehabilitación resultaba imposible, durante meses el barrio quedó sumido en un ir y venir contínuo de obreros y hormigoneras, una fina capa de este hormigón cubría como un velo todo el barrio.
241 comercios, 71 en la zona evacuada y 170 en las zonas cercanas sufrieron las consecuencias, decenas de ellos tuvieron que cerrar, cientos de alumnos tuvieron que trasladarse a otros centros, el desastre le costó a las aseguradoras más de 100 millones de euros en indemnizaciones a vecinos, comerciantes y demás gastos colaterales, desde aquel entonces el barrio de “El Carmel” fue declarada zona de rehabilitación integral, proyectando mejoras como ascensores (para salvar sus inclinadas cuestas) mejoras en parques, asfaltados y reurbanizaciones varias, muchas de ellas han ayudado y mejorado al barrio, aunque éste nunca olvidará lo sucedido.
Bibliografia:
-http://elpais.com/diario/2007/05/16/catalunya/1179277652_850215.html
-http://elpais.com/diario/2005/02/13/domingo/1108270361_850215.html
-http://es.wikipedia.org/wiki/El_Carmelo
-Propia experiencia ;-)