Avui és poblat per una urbanització de tranquil·les residències que s'inicià durant la dècada dels seixanta i s'accelerà el segle passat. Però temps enrere constituí un esplèndid mirador de la vila i el seu entorn, era un dels paisatges més atractius des d'on es podia visualitzar simultàniament el mar, el bosc i la plana. Ara encara, entre mig de casa i casa es poden contemplar aquestes vistes.
El puig, poblat d'alzina surera i espessa garriga, constituïa, juntament amb el de les Torretes, un enclavament privilegiat que fou aprofitat molt antigament per a edificar una torre de guaita de característiques semblants a les que es construïren a Calella i a la Torre dels Moros. Des de la seva talaia es dominava perfectament el corredor natural de l'Aubi i Coll de Morena, per on transcorria el camí vell de Palamós a Torroella, principal via terrestre del trànsit militar que es dirigia a la veïna població marinera.
L'any 1875 amb la febre minera que va dominar Palafrugell en busca de filons de barita que fossin aprofitables s'inspeccionà el turó i s’hi van fer algunes excavacions. Uns 40 metres a l'oest del cim es descobrí un filó de ferro magnètic de 70 cm de potència.
Quan la torre de guaita ja no es necessitava per la vigilància, les seves restes, aprofitant el seu fàcil accés, la proximitat de la vila i la seva situació, el convertiren en un pràctic molí de vent, que donà nom al turó.
El dipòsit d'aigua al Molí de Vent de 600m3 de capacitat, servia per emmagatzemar l'aigua provinent del pou de la Granota, per donar la pressió necessària al servei. Va ser una part d’un projecte que és va posar en marxa el 1926, que consistia en fer un pou vertical de 65 metres de profunditat, a la zona meridional de Palafrugell, al costat de la Pineda d'en Marquès, prop de la Granota, a la riera de l'Aubi, al fons del qual s'havien de perforar una galeria horitzontal de 152 metres en direcció nord i una altra en direcció sud de 210 metres. Això hauria de permetre mantenir un cabal de captació constant i suficient de 800m3/dia. Els inicis d’aquest projecte van venir arrel d’un període molt sec durant els anys 1920-1924, i amb l’expansió de la industria i l’augment de la població feia que no hi hagués suficient aigua a la vila.
A primers d'octubre de 1927, els treballadors d'Antoni Pla i Vilar, pare de l'escriptor Josep Pla, a qui s'havien adjudicat les obres del dipòsit, enderrocaren els murs i fonaments que restaven del ja desaparegut Molí de Vent.
Construcció del dipòsit d'aigua
Aquest turó juntament amb Palamós i el far de Sant Sebastià durant la guerra civil a Palafrugell (1936-1939), disposava de dos canons, obusos Ordóhez de 15 cm amb canó de ferro entubat del model 1885, posats en barbeta i d'un abast màxim de 9 km.
Actualment és un lloc molt tranquil.
