• Safareig : XIFRA - A Nombre de persones que hi ha a l'imatge de la placa
Aquest safareig públic està situat en un costat del carrer Ample. Hi brolla un raig d’aigua que prové del pou del Casal Popular, el qual alimentava també la font que donà nom al carrer de la Font, avui anul·lada. Va ser construït al segle XIX, en substitució d’un safareig més antic situat entre el carrer Ample i el de la Font, el qual ja constava en un document del 1785-1790. El 1862 es va aprovar la desaparició de l’antic safareig que presentava molt mal aspecte i no es feia servir per la manca d'aigua. La seva desaparició s'emmarcava en una reforma total del carrer Ample, com es veu en un plànol del 1863, que ja s'hi preveia la construcció del nou safareig públic. Del moment de la seva construcció no se'n sap res més.
Entre els anys 1997-98 es va canviar l'antiga canonada del safareig nou per una de moderna de PVC.
El safareig d'un poble a més de l'estricta funció de neteja acomplia també una funció social. Les dones aprofitaven per relacionar-se entre elles i conversar, d'aquí la coneguda expressió "fer safareig". Durant els anys, el safareig públic es va anar deixant de banda, perquè les cases ja disposaven d’un petit rentador a moltes dones els va costar deixar d'anar a rentar la roba al safareig públic, pel petit esbarjo que això els suposava. Finalment la comoditat del safareig privat es va imposar, i les dones van deixar d'anar a rentar la roba al carrer Ample.
• Font del Carrer de la Font : XIFRA - B Nombre d’escalons que hi ha al peu de la font
Aquesta font situada al centre de la placeta, on es creuen el carrer Ample i el carrer de la Font. Sobre una graonada de pedra, hi ha l’estructura de casi tres metres, d’estil eclèctic, reconvertida en fanal, que en antics temps es feia servir de font. El fanal es vidre muntat amb ferro i amb coronament ornamental també metàl·lic. La part inferior, la qual correspon a la font, és la més gruixuda, i en surt un broc pel qual rajava la font, sota ell, s’hi troba una recipient en forma de copa on hi queia l’aigua. Aquesta font estava alimentada pel pou del Casal Popular, el mateix que alimenta el Safareig. Va ser instal·lada en la posició actual a la dècada dels 80 del segle XIX. La font dóna nom al carrer. Actualment resta anul·lada com a font i només serveix de fanal.
• Pou d'en Bonet : XIFRA - CD Nombre total de plomes que té l’àguila
Aquest pou, situat davant la Plaça Onze de Setembre, a la cantonada del carrer de Begur amb el Raval Superior. Té forma poligonal i actualment tapat per una planxa de ferro. Va ser un pou privat propietat de la família Bonet igual que la casa on avui hi ha el pou. Aquest pou en èpoques de sequera va ser força important, i era un dels pous més utilitzats i populars. En el decurs del segle XX, la zona va ser reordenada urbanísticament, va canviar de propietaris, es van destruir els murs que el protegien i a partir d'aquell moment, va passar a ser de domini públic, accessible a tots els ciutadans.
La família Bonet va voler adornar el pou i va encarregar a la serralleria Badruna (encara existent), una àguila de ferro forjat per aguantar la politja. Avui encara es conserva la figura de l'animal, en molt bon estat, a la façana de la casa, sobre el pou. S'explica que aquesta àguila mai no va ser acabada... i que sembla que va ser un bé per a I'obra. La intenció dels Bonet era construir una àguila de grans dimensions, però el màxim de realista possible, amb plomes, ulls, cara i bec. No se sap perquè però no va acabar-se mai.
També corre una llegenda que en el temps de la Guerra Civil (1936-1939), la gent tenia armes a casa i per por de que els afusellessin les van tirar al pou més proper. Es diu que moltes de les armes que tenien els palafrugellencs es van tirar al pou d’en Bonet, però mai s’ha verificat
• Pou del Pedró Gran : XIFRA - EF Any gravat a l’arc del pou (17EF)
El pou del Pedró Gran esta situat dintre la vila de Palafrugell, a la part més alta del Carrer del Pedró Gran, com també es anomenat aquest pou. Era un pou públic, actualment es conserva i té gravat un any a la pedra que corona l'arc. El brocal és protegit per una volta de canó de pedra morterada, acabada en arc fet amb lloses a plec de llibre. Va ser restaurat al 2001 per Emili Cels Muntada, veí de la vila i paleta, especialitzat en la restauració de masies i cases antigues. Va portar-ho a terme per iniciativa pròpia. Actualment està tapiat i no s’utilitza.
FÓRMULA N 41° 55.(E-D) (F-B) (E)
E 003° 09.(A+B) (C+F) (E+C)
