L'any 1918, al costat de l'estació molletana del ferrocarril que uneix Barcelona i Puigcerdà, s'erigia l'edifici de la residència i la fàbrica farinera de la família Moretó, un referent del modernisme encara en funcionament, que forma part del llistat de Patrimoni Industrial de Catalunya.
Als jardins d'aquesta gran residència ara hi ha un parc infantil voltat de jardins que compten amb alguns arbres protegits (veure web de l'Ajuntament de Mollet del Vallès)
Els orígens de la Farinera Moretó es remunten a finals del segle XIX, quan els germans Moretó i Prat, provinents d'orígens rurals, s'instal·len a Mollet del Vallès, on va aixecar una serradora moguda per una màquina de vapor i que els convertí en els primers industrials del municipi. A partir de 1895, l'empresa va diversificar el negoci. Tot aprofitant l'excedent d'energia de la màquina de vapor, els germans Moretó van decidir muntar unes moles de molí per moldre cereals i produir farina.
El 1909, amb la segona generació de la família, els germans Moretó i Riera, el negoci fa un salt endavant amb la primera farinera moderna i vuit anys després es traslladen d'emplaçament i comencen la construcció de l'actual edifici a l'estació de Santa Rosa. Allà es va instal·lar la nova farinera i la residència familiar, obra de l'arquitecte Domènec Sugrañes.
Interès arquitectònic
Edificada en un moment de transició entre el Modernisme i el Noucentisme, el conjunt arquitectònic de la Farinera Moretó, que es va concebre com un conjunt indivisible entre la fàbrica i la casa, emana reminiscències de tots dos moviments. A l'edifici de la residència, de trets noucentistes, s'hi poden admirar flors decoratives esgrafiades a sota la cornisa, engaltats ceràmics a les cantonades i gàrgoles de ceràmica en verd, en un edifici emblanquinat amb coberta de teula àrab, ràfecs eixamplats i talaies. A més de les construccions que formaven el conjunt fabril, la família Moretó va encarregar a l'arquitecte Manuel Casas Lamolla, l'any 1935, el disseny d'un jardí de línies clàssiques, que la família va cedir anys més tard a l'Ajuntament de la ciutat, on actualment hi ha un parc públic.
Negoci en funcionament
De la mà de la tercera i la quarta generació de la família, la Farinera Moretó va anar ampliant el negoci i les instal·lacions. La construcció de les sitges de blat (1929 i 1968), de les sitges de farina (1955 i 1990), i la renovació periòdica de la maquinària del molí (1930, 1955, 1980 i 1996) han configurat la fàbrica actual, la qual encara disposa dels terrenys i de les infraestructures suficients per garantir la continuïtat del negoci.
Precisament, el funcionament a ple rendiment de la fàbrica ha estat un dels criteris que ha tingut en compte el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a l'hora de proposar la Farinera Moretó al catàleg de patrimoni català. A més, l'interès històric, arquitectònic i artístic del conjunt i el bon estat de conservació de la casa familiar, fan de la Farinera Moretó, protegit des del 2005 dins el Pla d'Ordenació Urbanística de Mollet, un element de referència.