El passat 29 de març es va inaugurar la restauració de la Font Rúbia. Gràcies a la feina de recerca del Grup d'Estudis Coll-Vallcarca, hem pogut conèixer la història d'aquest indret.
Un sacerdot de nom Grau Miró va ser el fundador del Santuari de Santa Maria de la Font-Rúbia, actualment església del Coll. Font-Rúbia és el nom de la cèlebre Font del Coll que va donar nom al Santuari. Se’n va dir Font-Rúbia pel color d’una roca vermella que encara es pot veure al costat de l’absis de l’església actual.
La tradició ens diu que al segle XIV, Fra Gerard de Penyafort, Prior de Font-Rúbia, pertanyent al Priorat Rural de la Mare de Déu del Coll, anava caminant pels voltants quan va veure una misteriosa llum que sortia de l’interior d’una font. Entre les seves aigües, miraculosament, va trobar una imatge en fusta de la Mare de Déu, que va ser batejada com de la Font-Rúbia pel lloc on va ser trobada i, més endavant, del Coll, pel lloc on s’aixecava el Santuari. L’aigua que emanava de la Font-Rúbia va produir més d’un miracle i els pelegrins anaven a demanar favors a la Verge, a beure i a banyar-se dins aquella font beneïda pel Cel.
El cert, però, és que al 1099, Grau Miró va cedir a l’Abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès, en temps de l’Abat Berenguer, una ermita a l’Alt de la Font-rubia per tal que es fundés un Priorat que formaria part de l’extens patrimoni del l’Abadia, que anava de Collserola al Besòs. Per aquelles dates molt possiblement la imatge presidia l’ermita. Al poc temps de la seva fundació, el Santuari del Coll va patir, com d’altres, els atacs dels sarraïns els quals eren freqüents i van arribar a devastar, fins i tot, el Monestir de Sant Cugat. Segons alguns historiadors aquest seria el moment en que algú va amagar la imatge de la Mare de Déu dins la mina d’on brollava la Font-Rúbia, per tal de protegir-la i així s’explicaria la troballa de la mateixa per Fra Gerard de Penyafort.
Esperem que gaudiu d'aquest petit racó de Barcelona!