L’ESGLÉSIA NOVA (ESGLÉSIA DE SANT PERE)
El primer intent de construcció de la Església Nova fou el any 1794, ja que no es podia passar més temps sense un nou temple, degut al augment de la població que era de 1506 habitants i és clar, no s’hi cabia a l’Església Vella.
Però no fou fins l’any 1856, aprofitant que hi havia un ambient favorable al poble per erigir el nou temple.
Els grans promotors de la església van ser els vilabellencs i vilabellenques, ja que els caps de família acordaren pagar el vintè de les collites, per finançar el temple (també es finançar a través de subvencions, beneficis de les confraries, venda de solars, recaptacions, etc.).
El temple es construir en 21 anys (1856-1877), des de el seu començament fins que ja eren pràcticament acabats els retaules.
La Nova Església té 50 metres de llargària per 21 d’amplària; l’alçària de nau central és de 17 metres i la cúpula, 24. En el projecte, hi havia dos campanars iguals de 35 metres d’alçària, dels quals només se’n va construir un. L’Església és d’estil neoclàssic, amb tres naus, planta de creu llatina, creuer i cúpula. I està dedicada a Sant Pere.
Per a facilitar les obres s’obriren al terme dues pedreres (una d’elles a les “Roques Planes d’en Gatell”, on encara si poden observar restes), un forn d’obra, i alguns de calç.
En acabar la construcció de l’ Església, es comença a aixecar la nova abadia el 1862; perquè fes joc amb la Església, es va projectar un casal de 12 metres de façana, amb planta baixa, dos pisos, golfa i hort.
(Informació obtinguda de Vilabella história i vida d’un poble, de Jaume Aguadé i Sordé)
LA IGLESIA NUEVA (IGLESIA DE SAN PEDRO)
El primer intento de construcción de la Iglesia Nueva fue el año 1794, ya que no se podía pasar mas tiempo sin un nuevo templo, debido al aumento de la población que era de 1506 habitantes, y claro, no se cabía en la Iglesia Vieja.
Pero no fue hasta el año 1856, aprovechando que había un ambiente favorable al pueblo para erguir el nuevo templo.
Los grandes promotores de la Iglesia fueron los habitantes del municipio, ya que los cabezas de familia acordaron pagar la veintena parte de sus cosechas, para financiarla (también se financió a través de subvenciones, beneficios de las cifrarías, venta de terrenos, recaudaciones, etc.)
El templo se construyó en 21 años (1856-1877), desde su inicio hasta que ya eran prácticamente terminados los retablos.
La Nueva Iglesia tiene 50 metros de largo por 21 de ancho; la altura de la nave es de 17 metros y la cúpula, 24. En el proyecto, había dos campanarios iguales de 35 metros de alto, de los cuales solo se construyó uno. La Iglesia es de estilo neoclásico, con tres naves, planta en cruz latina, crucero y cúpula. Y está dedicada a San Pedro.
Para facilitar las obras se abrieron al término municipal dos canteras (una de ellas a les “Roques Planes d’en Gatell”, donde aún se pueden observar restos), un horno de obra, i algunos de cal.
Al terminar la construcción de la Iglesia, se empezó a alzar la nueva abadía el 1862; para que hiciera juego con la Iglesia se proyecto un casal de 12 metros de fachada, con planta baja, dos pisos, golfas y huerto.
(Información obtenida de Vilabella história i vida d’un poble, de Jaume Aguadé i Sordé)