CAMI RAL CAMPDEVÀNOL a GOMBREN
El camí, recentment recuperat, que va de Campdevànol a Gombren és un tram de l’antic camí ral i ramader que anava de Ripoll a la Pobla de Lillet, i que va ser durant molts anys la via de comunicació més important abans de la construcció de la carretera. Aquest camí esdevingué reial o ral a finals del s.XVIII, quan Carles III va promulgar una ordre per la qual camins que unien dos pobles passaven a ser de propietat de la Corona. D’aquesta manera es garantía el dret de pas i la utilització pública dels camins. El recorregut comença al barri de la Creu de Campdevànol i va seguint el curs del riu Merdàs on podem veure vegetació típica de bosc de ribera formant vernedes amb alguns pollancres i arços al costat del camí. Fins a Gombren són uns 8,5 Km que es poden fer a peu o en bicicleta. El primer tram va de Campdevànol al trencant del càmping Molí de Serradell (4,8 Km de paviment de terra compactada amb grava molt fina i una pendent de 2,5%). El segon tram va de l’Empalme a Gombren (3,6 Km, paviment de formigó en la majoria del tram i pendent del 3%). Entre els dos trams hi ha uns 500 m que s’han de fer per carretera, us recomanem molta precaució perquè pot ser perillós. Al llarg de la ruta hi trobareu indrets d’interés que us convidem a visitar.
Nº 9º – GOMBREN -
Gombrèn, situat a la capçalera del riu Merdàs i documentat des de l’any 918, permet reviure un passat de grans senyors feudals, dominadors de terres i constructors de castells com el llinatge dels Mataplana. Alhora recorda el seu antic caràcter menestral, ja que la vila era coneguda fins al 1930 per l’elaboració artesana de mantes. Actualment el poble alterna l’activitat industrial amb la ramaderia i el turisme. Una tradició local diu que aquí va néixer Joan de Mata, fundador dels monjos trinitaris.
Les passes del Comte Arnau es poden seguir al castell de Mataplana, redescobert el 1985, així com al Museu del Comte Arnau. D’altra banda, s’hi poden visitar nombrosos edificis religiosos, entre els quals destaca el santuari de la Mare de Déu de Montgrony.
Dels primers tenim el santuari de la Mare de Déu de Montgrony (segle XVII), al bell mig d’un penya-segat; l’església de Sant Pere Montgrony, al mig d’un cingle on només s’accedeix pel santuari; la petita capella romànica de Sant Joan de Mata; l’església de Sant Martí de Puigbò, d’estil neoclàssic (segle XVIII) i situada a més de mil metres d’alçada, i la capella de Nostra Senyora de Lourdes.
Quant a castells, hi ha el de Sant Martí de Puigbò i el de Mataplana. Aquest era antigament conegut com el castell del Comte Arnau. Abandonat des del segle XV, se’n recuperà una part important dels murs després d’una espectacular operació arqueològica.
També és destacable el patrimoni natural, on sobresurt el gorg dels Banyuts, la roca del Gall o el forat de Sant Ou, una cova de 74 metres de profunditat i tres metres d’amplada en la qual tornem a topar-nos amb la llegenda del Comte Arnau.