CAMÍ RAL RIPOLL - CAMPDEVÀNOL
Ripoll, capital de la comarca, ha estat sempre una important cruïlla de camins. Diverses vies parteixen de Ripoll fins altres punts de la comarca i cap les comarques veïnes. Ja des de època medieval, cap el nord sortien dos camins. El que unia Ripoll amb la Pobla de Lillet, que també servia per a la transhumància del bestiar, pujava per la riba esquerra del Freser. Encara es conserven parts d’aquests camí, alguns trams com el que va de Campdevànol a Gombrèn s’han recuperat com a via verda per passejar a peu o amb BTT. L’altre camí anava cap la Cerdanya, passant pel conegut pont de la Cabreta i cap a Ribes. El tram que us proposem és el que uneix Ripoll amb Campdevànol seguint la vall per la banda dreta.
1. RIPOLL
La vila de Ripoll capital de la comarca del Ripolles , ocupa les ribes de l'aiguabarreig del rius Ter i Freser. Ripoll té d'interès turístic el monastir de Santa Maria de Ripoll, la Farga Palau , el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Scriptorium de Ripoll i el centre d’interpretació de Terra de Comtes i Abats.
Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelonès feta pel comte Guifré el Pelós (840-897), les restes del qual reposen al monestir, es va començar la repoblació de la zona a partir de l'any , 879 utilitzant com a element d'atracció dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i el monastir de Sant Joan de les Abadesses (887).
A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat. Especialment important és l'obra realitzada durant l’època de Arnulf, abat de Ripoll del 948-970, qui va començar una nova església de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla que tancava el monestir i un canal que agafava aigua del riu Freser i la portava fins a Ripoll. Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder polític, econòmic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori català. A redós d'aquest monestir va començar-se a formar una comunitat de servents que configuraren progressivament un poble en la intersecció dels dos rius.
Ja al segle XIV es va dur a terme l'aixecament d'una muralla per garantir la seguretat de la població. El creixement del nucli urbà començà a fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Un d’aquests és el raval de Sant Pere on s’accedeix per les escales que hi ha entre l’església de sant Pere i el museu etnogràfic. Seguint aquest carrer que era l’antic camí ral que conduïa a la Cerdanya, passem per la Font de Sant Eudald.
Com ja és tradició a la comarca pel que fa a totes les fonts dedicades a Sant Eudald, s’ explica que l’aigua va brollar quan passaven les relíquies del sant portat des de França a Ripoll, vila de la qual és el seu patró.