La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna.
Al principi formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la gestionava el Districte de Sarrià - Sant Gervasi en conveni amb la Diputació de Barcelona. Des de l'any 2001, forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona, tal com queda establert al Pla de biblioteques de Barcelona del 1998-2010.
Josep Clarà
Olot, 16 de desembre de 1878 - Barcelona, 4 de novembre de 1958
Josep Clarà i Ayats va ser un escultor noucentista català. De família humil, va estudiar dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc.
L'any 1900 es va traslladar a París, on va conèixer Maillol i Rodin. La seva escultura Deessa va representar el reconeixement oficial del seu talent. L'amistat amb la ballarina Isadora Duncan li va permetre realitzar els seus dibuixos més originals i espontanis. També va fer caps i retrats i cada vegada va donar més importància a la llum, i les seves escultures es van simplificar i es van alliberar de tot sentiment. Amb aquesta visió nova, l'any 1928 va reinterpretar Deessa i Serenitat (jardí de Montjuïc, Barcelona), i va crear Repòs (Museu d'Art Modern de Barcelona), que li va valer l'única medalla d'honor de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). El 1936 va crear una de les seves obres millors, per la síntesi de simplicitat, llum i serenitat: Puixança , i el 1941, Figura de dona.
Clarà representa la reacció classicista d'arrel mediterrània davant el modernisme d'arrel germànica i l'impressionisme rodinià.
Museu Clarà
El Museu Clarà fou un museu d'art ubicat a Barcelona que recollia un seguit d'escultures de Josep Clarà. Un cop tancat gran part del fons del museu va ser traslladat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Història
L'olotí Josep Clarà i la seva germana i hereva, Carme Clarà, havien fet hereu universal del seu llegat l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1964 es féu efectiva la donació de la casa de l'escultor, que es trobava ubicada al barri de les Tres Torres, juntament amb el taller i el jardí que l'envoltava.
El llegat també incloïa prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal. El llegat es va donar amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació.
Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor, el museu es va inaugurar l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982.
Anunci de tancament
Posteriorment, el 1995 l'Ajuntament de Barcelona va tancar i desmantellar el museu, al·legant un baix nombre de visitants, uns 4 al dia segons va publicar l'Ajuntament. En aquella època l'alcalde era Pasqual Maragall i Oriol Bohigas n'era el regidor de cultural. El tancament del museu va tenir un ampli ressò social, apareixent comentaris crítics a premsa, així com de personalitats del món de la cultura que s'hi oposaren.
Oriol Bohigas, seguidor de la idea de museu-magatzem, volia integrar el Museu Clarà al MNAC per tal d'ajudar a la construcció d'una col·lecció de referència pel Museu Nacional i a la millor visibilitat de l'obra de l'escultor noucentista. Segons una carta a en Xavier Barral, li recrimina que era precisament de Bartral la proposta de:
Resposta ciutadana
Als pocs mesos d'anunciar-se el tancament es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà, presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, per reivindicar la reobertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions. També l'Associació Catalana de Crítics d'Art van demanar mantenir la col·lecció i la reobertura del museu al carrer de Calatrava de Barcelona.
Per intentar reduir les crítiques, l'Ajuntament de Barcelona va argumentar que l'interès per Clarà «havia arribat massa tard a la ciutat». El llavors alcalde Pasqual Maragall remarcar el 7 de març de 1996 que el trasllat de les peces «era legal i no es contradeia amb el testament de l'artista». Aquell mateix any a la tardor es va inaugurar al MNAC una mostra retrospectiva de l'artista. A Olot, per contra, l'1 de març del mateix any diversos representants del món cultural olotí s'havien reunit al Teatre Principal per signar un manifest de suport al retorn del conjunt patrimonial.
Fins i tot es van realitzar dues manifestacions de centenars de ciutadans que demanaven que no es tanqués el museu. Van tenir lloc el 16 de març i el 27 d'abril.[4] La neboda de l'artista, Josette Clarà, va denunciar l'Ajuntament per incompliment del desig del seu oncle. La sentència donà la raó moral a la neboda, però va considerar que «d'acord amb el Dret Civil català no es pot obligar l'Ajuntament a mantenir obert el museu».
Inicialment la major part de les obres havien sigut dipositades al MNAC. Va ser quan es va signar un conveni entre el Museu, i els Ajuntaments d'Olot i Barcelona que es van començar a traslladar la gran part d'escultures del fons al Museu Comarcal de la Garrotxa. Es van enviar més de set-centes escultures i altres peces de Clarà i al MNAC es van quedar unes 100 peces, així com els apunts, esbossos i uns 15.000 dibuixos i d'altres efectes personals. A Olot les obres van ser rebudes amb goig.
Abandonament i enderroc
Amb el temps la casa de l'artista va anar quedant progressivament en estat d'abandonament, acabant en un estat gairebé ruïnós. fins que l'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona -amb Joan Clos com alcalde i essent regidor de Cultura Ferran Mascarell- va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista.
Biblioteca
El taller va ser convertit en una biblioteca pública que actualment porta el nom de l'insigne escultor català. La Biblioteca compta amb una secció específica dedicada al Noucentisme i a Josep Clarà, format per una selecció dels llibres i revistes que constituïen la biblioteca particular de l'escultor i la seva família, entre els quals hi ha llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents, des de l'any 1700 (els més antics) fins a l'any 1978 aproximadament. Entre d'altres, hi ha joies com els llibres personals de Josep Clarà dedicats als amics, com ara els escriptors Emma di Rienzi, Manuel Machado i José Francés.