Que és Mormur?
És la pregunta que es fa molta gent al sentir anomenar per primera vegada aquest nom. Mormur són diferents coses; totes elles relacionades amb el mateix indret: Un cim discret, un castell del que només queden unes restes, un centre comercial de Balaguer, una escola, un poble desaparegut i algunes llegendes sobre el lloc. Però, anem al que ens motiva a caminar per aquets indrets, el vèrtex del tossal de Mormur.
El tossal de Mormur, esta situat en una gran plana agrícola anomenada els Aspres de Balaguer, amb una alçada mitjana d'uns 240 metres i amb una climatologia força severa, amb hiverns llargs, freds, on la boira pot durar fins a un mes sense poder veure el sol. Els estius són secs i calorosos. Això condiciona el tipus de cultiu de secà, majoritàriament cereals. No obstant el futur és presenta esperançador, amb el canal Segarra Garrigues que ja està en fase d'execució, aquestes terres àrides i seques poden esdevenir molt fèrtils i ufanoses.
El cim cònic de Mormur destaca de un 80 metres per sobre de la plana, des del que es gaudeix de una bona vista si el dia és clar. No fa pas massa temps que en el cim, hi havia un pilá de pedra amb una capelleta dedicada Sant Ramón. Uns metres per sota el punt culminant, hi havia el desaparegut poble de Mormur del que no en queda cap rastre, unes pestes al segle XIV varen provocar una gran mortaldat i el poble es va abandonar.
Diu una llegenda sobre el lloc, que la persona que hi pugi un dia de boira espessa, molt freqüent al hivern, desapareixerà per sempre. Tal és el que l'hi va passar amb un pagès que llaurava junt amb el seu germà, uns camps a prop del cim, hi va volgué pujar, de sobte una boira espessa o va cobrir tot i per més que va cridar al seu germà no en varen sabe res més d'ell. Cal doncs anar amb compte amb la boira.
Castelló de Farfanya deu el seu origen a una antiga fortalesa, probablement, ja existent en els anys de la resistència Ilergeta contra els romans. Posteriorment, Castelló va formar part de la cadena defensiva que bastiren els sarrains per defensar-se de les escomeses de gerreres d'Arnau Mir de Tost, a la meitat del segle XI.
La vila de Castelló 358 m. Situada a l'extrem est de la serra Llarga i a la dreta del riu Farfanya. Hi viuen unes 650 persones. L'església parroquial de Sant Miquel fou construïda al segle XIII és d'estil de transició del romànic al gòtic i destaca el retaule gòtic de pedra provinent de l'església de Santa Maria del castell. També són notables a la vila, el palau dels ducs d'Alba i la font barroca del darrera de l'església, aquesta última en mal estat de conservació.
El castell de Castelló dalt del tossal, és singular per la disposició de les torres esglaonades al flanc de la muntanya. A llevant, hi ha l'església parroquial de Santa Maria, construïda entre els anys 1300 i 1400 és gòtica, consta d'una sola nau amb contraforts a l'exterior i el portal orientat a migdia és d'un gòtic florit. Esta tancada i encara que s'hi han fet obres de consolidació esta en molt mal estat de conservació.
La serra Llarga queda emmarcada entre el Segre a l'est i la Noguera Ribagorçana a l'oest.
Amb una amplada que oscil·la entre els dos quilòmetres al sud d'Ivars de Noguera i uns tres quilòmetres al límit est, amb una llargada de catorze quilometres en tot el recorregut.
Diversos estudis coincideixen a assenyalar a la serra Llarga com la primera mostra del plegament pirinenc, és tot un seguit de turons (més de 100) que configurant un anticlinal de material guixós. La singularitat d'aquest espai és, el fet de ser una excellent mostra de les comunitats gipsícoles mediterrànies continentals, la flora superior i inferior que constitueix aquestes comunitats vegetals és extraordinàriament singular,amb espècies molt rares i endèmiques. Diuen els historiadors, que les guixeres de la zona, proporcionaren el material, per construir les defenses de Lleida en contra de l'exèrcit francès l'any 1810. Aquesta serra també va proveir de fusta de roure per fer les portes del portal major dels apòstols de la seu vella de Lleida. El que proba que en altres temps passats aqueta serra d'aspecte desèrtic tenia bons boscos que foren tallats. Actualment forma part d'un Espai d'Interes Natural.
Pel que fa als mamífers cal destacar la presència del gat fer, i que és la única zona a Catalunya on aquesta espècie ocupa un habitat d'aquestes característiques.
A les rodalies del poble d'Algerri, es poden veure petites cavitats excavades a la roca no massa dura de guix, de petits forats ( Trullets com en diuen al poble) on antigament s'hi elaborava el vi, ja que el cultiu de la vinya estava molt estès per tot Catalunya, doncs de vi se'n consumia força abans de d'introducció de les begudes a base de cola i altres sucs més artificials que naturals.
Via Centre Excursionista del Penedés.