El Pou de Madern és un pou artesià d'origen medieval situat prop del nucli de Vicfred, municipi de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra.
No se'n coneix la data exacta de construcció, però el topònim de la Vall de Madern se'n té notícia des de mitjans del segle XI. A principis del segle XIV ja hi ha referències explícites del Pou de Madern.
El pou està excavat a la roca calcària, i els anys de molta pluja, quan revenen les aigües, forma un petit estany i un torrent que desguassa al Torrent de l'Orò, i aquest fins al riu Sió.
En algunes ocasions, durant les avingudes del Pou de Madern, l'aigua també brolla en una finca situada uns centenars de metres més avall, a l'indret conegut com a Pou del Xurubius
Un pou artesià és un tipus de pou on l'aigua subterrània puja espontàniament fins a la superfície com a conseqüència de la pressió hidràulica. En aquests casos, l'aqüífer es troba tancat sota una capa de materials impermeables, i degut a la orografia, el nivell freàtic se situa per damunt del que tindria l'aigua si no estigués confinada (nivell piezomètric).
Quan es perfora la capa impermeable, l'aigua emergeix sense ajuda mecànica, d'acord amb el principi dels vasos comunicants. L'alçària a què pot arribar llavors, varia depenent de la cota piezomètrica i de la pressió hidrostàtica, la qual pot augmentar en èpoques de pluges fins a fer brollar l'aigua en superfície. Això és el que succeeix en el cas del Pou de Madern.
Aquests pous es feien molt sovint, durant l'edat mitjana, a la regió francesa d'Artois (d'aquí li ve el nom), encara que ja es feien molt abans a Síria o Egipte. Al desert del Sàhara s'utilitzen per alimentar els oasis, ja que són sovint punts en què les capes artesianes deixen escolar les aigües a la superfície.
NOTA: no hi ha bolígraf ni llapis pel logbook. SI US PLAU, DEIXEU-LO COM L'HEU TROBAT