Temps era temps, quan les granotes ja no criaven pèl, un gegant forçut i robust anomenat Fort Farrell, va baixar des de les muntanyes del Garraf fins a la bonica Vila costanera de la Geltrú a comprar uns "galets" per al caldo del dinar de Nadal. Pel camí es va trobar un bandoler que dissimuladament el volia robar:
- Fort Farrell, no tindràs pas una mica de formatge dins del farcell?
I el gegantàs que era un bonàs, sense adonar-se de la trampa, va deixar en terra el farcell per donar-li quelcom per omplir el pap a aquell bordegàs. El bandoler, llest com una guilla, va aprofitar per prendre-li el farcell per robar-li els diners. Però en Fort Farrell va veure la lletja maniobra i el va penjar per la camisa dalt d'una branca, i li va dir:
- Escolta bordegàs, aquest cop et perdono la vida, però si m'assabento que intentes robar una altra vegada, et juro que et deixo penjat dalt d'aquest arbre fins la resta dels teus dies.
El bandoler, escarmentat i amb la cua entre cames, va marxar a la ciutat i va buscar-se una feina de veritat. Es va dedicar a l'artesania i decorava boles per als arbres de Nadal, per no oblidar mai més el jurament que havia fet a en Fort Farell aquella vigilia de Nadal.
NOTA: No feu fotos del contenidor.