El modernisme a Sant Vicenç de Castellet Mystery Cache

(más abajo en español)

Les mostres de modernisme a Sant Vicenç de Castellet són escasses i aïllades.

Els materials emprats en la construcció provenen de les pedreres del poble i de la bòbila anomenada “els Carburos”. Els més utilitzats per fer els “barrugos” (peces rectangulars picades de les façanes) eren la pedra grisa i la pedra sorrenca. Els d’obra vista de les façanes eren maons i rajoles d’argila cuita. També s’utilitzava sovint el ferro provenent de Can Fanés (Manresa) per fer reixes de finestres, portes d’entrada i d’altres elements de forja. El vidre es posava a finestres i balcons i predominava sobretot els colors blaus, verds i grocs.

Can Balet va ser la primera gran empresa tèxtil que s’instal·là al poble i representa l’inici de la industrialització a Sant Vicenç de Castellet. A aquesta fàbrica podem trobar un caprici modernista, a l'entrada principal, fet d’obra vista de maons.

Un dels pocs vestigis del patrimoni ferroviari santvicentí que encara es resisteix a desaparèixer és el balcó modernista de la casa del cap del dipòsit de màquines de Renfe de Sant Vicenç de Castellet (1917). La resta de la casa és una pura ruïna. Miraculosament encara s'hi poden observar els sostres, construïts amb volta catalana, una tècnica arquitectònica singular molt habitual en edificis modernistes.

Entre les cantonades Pompeu Fabra i Primer de Maig podem trobar aquesta magnífica casa. L’artífex fou Francesc Pons, mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930 i autor d’altres cases del poble, tot i que aquestes altres no representen el moviment modernista. Actualment és l’única casa modernista que es conserva en un estat admirable.

Aquesta casa és simétrica, guarnida amb decoració vegetal tallada en pedra, ceràmica i fòssils. La porta principal presenta a banda i banda una columna salomònica i un fris de rajoles de ceràmica verdes. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna semicircular amb la mateixa decoració que la porta. Sobre la tribuna hi ha una torre circular coberta amb una teulada cònica que havia estat un colomar. Les parets exteriors estàn construïdes amb pedra de Sant Vicenç amb decoració d’obra vista i rajoles ceràmiques.

Al Passeig Francesc Macià 15 trobem la que fou la casa de l’Àngel Vila i Llonch (alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre 1919 i 1921) i disenyada per l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera al 1918. Malauradament presenta un evident estat d’abandonament i, fins i tot, ha estat víctima d’actes vandàlics.

La casa es troba envoltada d’un jardí, ara inexistent, i tancada de l’exterior per una reixa amb porta de forja amb les inicials TB a cada fulla. La casa està formada per dos cossos adossats: un en forma de "L", cobert per una teulada a doble vessant, i un altre en forma quadrada amb estructura de torre, tres pisos i teulada a quatre vessants. Les parets exteriors són blanques per fer destacar les decoracions de maons vermells esglaonats que formen les parts superiors de les portes i les finestres. La teulada és de teula àrab amb una part vermella i una altra part vidrada verda.

A uns metres de l’esglèsia, al carrer Montseny, concretament al número 6, trobem una altra casa representativa d’aquest estil al poble. Aquesta casa, del 1901, fou de les primeres cases construïdes amb segell modernista. Tot i que a primera vista pasa discretament desapercebuda, si ens fixem en els detalls veurem que presenta una façana amb detalls de pedra grisa en formes florals.

A l’entrada del poble, als jardinets de l’avinguda Secretari Canal, trobem l’estàtua que ret homenatge al poeta i music Josep Anselm Clavé. Obra de l’arquitecte Bernat Pijoan i dels escultors manresans Borjes, presenta 3,6 metres d’alçada i és propietat de la Societat Coral l’Estrella. La ubicació inicial fou la plaça Clavé, formant part d’una font pública.

El catxé es troba a 649 metres de la porta d'entrada de la casa del carrer Montseny, a 418 metres de la porta d'entrada de la Torre Pons i a 288 metres de la reixa d'entrada de la Torre d'en Bernat. De totes formes us faran falta les següents dades:

 

Pots validar les teves coordenades (fins i tot amb una tolerància de ±18 m) en el següent enllaç:

Bona sort! 

Las muestras de modernismo en Sant Vicenç de Castellet son escasas y aisladas.

Los materiales empleados en la construcción provienen de las pedreras del pueblo y de la ladrillería denominada “els Carburos”. Los más utilizados para hacer los “barrugos” (piezas rectangulares picadas de las fachadas) eran la piedra gris y la arenisca. Los de obra vista de las fachadas eran ladrillos y azulejos de cerámica. También se utilizaba a menudo el hierro proveniente de Can Fanés (Manresa) para hacer rejas de ventanas, puertas de entrada y otros elementos de forja. El vidrio se ponía en ventanas y balcones y predominaban sobretodo los colores azules, verdes y amarillos.

Can Balet fue la primera gran empresa textil que se instaló en el pueblo y representa el inicio de la industrialización en Sant Vicenç de Castellet. En esta fábrica podemos encontrar un capricho modernista, en la entrada principal, hecho de obra vista de ladrillos.

Uno de los pocos vestigios del patrimonio ferroviario santvicentino que todavía se resiste a desaparecer es el balcón modernista de la casa del jefe del depósito de máquinas de Renfe de Sant Vicenç de Castellet (1917). El resto de la casa es una pura ruina. Milagrosamente todavía se pueden observar los techos, construidos con vuelta catalana, una técnica arquitectónica singular muy habitual en edificios modernistas.

Entre las esquinas Pompeu Fabra y Primer de Maig podemos encontrar esta magnífica casa. El artífice fue Francesc Pons, maestro de obras del Ayuntamiento de Sant Vicenç de Castellet alrededor del año 1930 y autor de otras casas del pueblo, aunque éstas otras no representan el movimiento modernista. Actualmente es la única casa modernista que se conserva en un estado admirable.

Esta casa es simétrica, adornada con decoración vegetal tallada en piedra, cerámica y fósiles. La puerta principal presenta a ambos lados una columna salomónica y un friso de azulejos de cerámica verdes. Sobre la puerta, en el primer piso, destaca una tribuna semicircular con la misma decoración que la puerta. Sobre la tribuna hay una torre circular cubierta con un techo cónico que había sido un palomar. Las paredes exteriores están construidas con piedra de Sant Vicenç con decoración de obra vista y azulejos cerámicos.

En el Passeig Francesc Macià 15 encontraremos la que fue la casa de Àngel Vila Llonch (alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre 1919 y 1921) y diseñada por el arquitecto Josep Firmat Serramalera en 1918. Desgraciadamente presenta un evidente estado de abandono e incluso ha sido víctima de actos vandálicos.

La casa se encuentra rodeada de un jardín, ahora inexistente, y cerrada del exterior por una reja con puerta de forja con las iniciales TB en cada hoja. La casa está formada por dos cuerpos adosados: uno en forma de "L", cubierto por un tejado a dos aguas, y otro en forma cuadrada con estructura de torre, tres pisos y tejado a cuatro aguas. Las paredes exteriores son blancas para hacer destacar las decoraciones de ladrillos rojos escalonados que forman las partes superiores de las puertas y las ventanas. El tejado es de teja árabe con una parte roja y otra parte vidriada verde.

A unos metros de la iglesia, en la calle Montseny, concretamente en el número 6, encontramos otra casa representativa de este estilo en el pueblo. Esta casa, del 1901, fue de las primeras casas construidas con sello modernista. Aunque a primera vista pasa discretamente desapercibida, si nos fijamos en los detalles veremos que presenta una fachada con detalles de piedra gris con formas florales.

En la entrada del pueblo, en un pequeño jardín de la avenida Secretari Canal, encontraremos la estatua que rinde homenaje al poeta y músico Josep Anselm Clavé. Obra del arquitecto Bernat Pijoan y de los escultores manresanos Borjes, posee una altura de 3,6 metros y es propiedad de la Societat Coral l’Estrella. La ubicación inicial fue la plaza Clavé, formando parte de una fuente pública.

El caché se encuentra a 649 metros de la puerta de entrada de la casa de la calle Montseny, a 418 metros de la puerta de entrada de la Torre Pons y a 288 metros de la reja de entrada de la Torre de Bernat. De todas formas os harán falta los siguientes datos:

 

Puedes validar tus coordenadas (incluso con una tolerancia de ±18 m) en el siguiente enlace:

¡Buena suerte!