El ferrocarril a Sant Vicenç de Castellet (I) Traditional Cache

(más abajo en español)

Sant Vicenç de Castellet compta actualment amb dues estacions de ferrocarrils. La més antiga, denominada originàriament "Ferrocarrils del Nord" (actualment Renfe), es troba al Passeig de la Pau i en ella fan parada tant els trens de la línia de rodalies R4 (Sant Vicenç de Calders – Manresa) com els de la línia de mitjana distància R12 (L'Hospitalet de Llobregat – Lleida). L'estació està formada per un edifici de dos pisos i planta rectangular d'aspecte sobri i funcional, al que s'adossen altres construccions menors. En total les instal·lacions compten amb set vies numerades. La via 1 accedeix a l'andana lateral mentre que les vies 2 i 4 ho fan a la central. La resta de vies numerades (6, 8, 10 i 12) no tenen andana i es fan servir habitualment per trens de mercaderies.

L'any 1855 comencen les obres preliminars de la construcció del tram Terrassa-Manresa. Com pot llegir-se al número 26 del diari "Castellet" del 13/09/1948, la idea de construir una estació de ferrocarril no va ser ben rebuda per tots els santvicentins. Alguns d'ells tenien por de que alguna guspira pogués incendiar els seus boscos i sembrats, o que aquell "monstre" pogués espantar les cavalleries o malmetre les seves collites.

El 3 de juliol del 1859 s'inaugura, amb tres locomotores ("Montserrat", "Cardener" i "Llobregat"), el trajecte Barcelona-Manresa amb una durada de 1h 20’ i amb un preu, anada i tornada, de 24 rals en primera classe, 20 rals en segona i 14 rals en tercera.

Malgrat que al principi només el tram que va des de l'estació de Sant Vicenç fins al pont dels dos rius era de doble via (per a l'aprovisionament d'aigua a les locomotores), no serà fins al 1913 quan es construeixi la doble via entre Terrassa i Manresa.

L'any 1917 s'inaugura el dipòsit i reserva de màquines a vapor, convertint així a Sant Vicenç de Castellet en un punt neuràlgic i estratègic de l'activitat ferroviària que donaria treball, durant molts anys, a centenars de persones (maquinistes, fogoners, mecànics, lampistes, calderers, guarda-agulles, carregadors, oficinistes...). Anys després, concretament entre el 1926 i el 1929, s'electrifica el tram entre Terrassa i Manresa, provocant, a la llarga, la pèrdua d'importància que havia adquirit el poble gràcies al dipòsit de màquines. Amb el canvi de trens de vapor per elèctrics la parada es reduïa a deu minuts, temps que aprofitava la cantina per vendre gasoses i coques als passatgers.

Sens dubte, la construcció d'aquesta important infraestructura va permetre, en aquells anys i a un poble que comptava amb una dotzena de cases, un enorme desenvolupament industrial i econòmic que va convertir a Sant Vicenç de Castellet en punt de referència de la Catalunya Central.

Sant Vicenç de Castellet cuenta actualmente con dos estaciones de ferrocarriles. La más antigua, denominada originariamente "Ferrocarriles del Norte" (actualmente Renfe), se encuentra en el Passeig de la Pau y en ella hacen parada tanto los trenes de la línea de cercanías R4 (Sant Vicenç de Calders – Manresa) como los de la línea de media distancia R12 (L’Hospitalet de Llobregat – Lleida). La estación está formada por un edificio de dos alturas y planta rectangular de aspecto sobrio y funcional, al que se adosan otras construcciones menores. En total las instalaciones cuentan con siete vías numeradas. La vía 1 accede al andén lateral mientras que las vías 2 y 4 lo hacen al central. El resto de vías numeradas (6, 8, 10 y 12) carecen de andén y son habitualmente usadas por trenes de mercancías.

En 1855 empiezan las obras preliminares de la construcción del tramo Terrassa-Manresa. Como puede leerse en el número 26 del diario "Castellet" del 13/09/1948, la idea de construir una estación de ferrocarril no fue bien recibida por todos los sanvicentinos. Algunos de ellos temían que alguna chispa pudiese incendiar sus bosques y sembrados, o que aquel "monstruo" pudiese espantar las caballerías o echar a perder sus cosechas.

El 3 de julio de 1859 se inaugura, con tres locomotoras ("Montserrat", "Cardener" y "Llobregat"), el trayecto Barcelona-Manresa con una duración de 1h 20’ y con un precio, ida y vuelta, de 24 reales en primera clase, 20 reales en segunda y 14 reales en tercera.

Aunque en un principio sólo el tramo que va desde la estación de Sant Vicenç hasta el puente de los dos ríos era de doble vía (para el aprovisionamiento de agua a las locomotoras), no será hasta 1913 cuando se construya la doble vía entre Terrassa y Manresa.

En 1917 se inaugura el depósito y reserva de máquinas a vapor, convirtiendo así a Sant Vicenç de Castellet en un punto neurálgico y estratégico de la actividad ferroviaria que daría trabajo, durante muchos años, a cientos de personas (maquinistas, fogoneros, mecánicos, lampistas, caldereros, guarda-agujas, cargadores, oficinistas...). Años después, concretamente entre 1926 y 1929, se electrifica el tramo entre Terrassa y Manresa, provocando, a la larga, la pérdida de importancia que había adquirido el pueblo gracias al depósito de máquinas. Con el cambio de trenes de vapor por eléctricos la parada se reducía a diez minutos, tiempo que aprovechaba la cantina para vender gaseosas y cocas a los pasajeros.

Sin duda alguna, la construcción de esta importante infraestructura permitió, en aquellos años y a un pueblo que apenas contaba con una docena de casas, un enorme desarrollo industrial y económico que convirtió a Sant Vicenç de Castellet en punto de referencia de la Cataluña Central.