Podem definir l'estrès com la resposta dl cos al canvi. L'organisme respòn a la nova situación alliberant hormones com el cortisol i l'adrenalina. Aquesta última fa que la respiració i el ritme cardíac s'accelerin i augmenti la pressió arterial. Fins aquí no hi ha cap problema, si això passa de tant en tant. El problema esdevé quan l'estrès es torna crònic i el cos es va accelerant i es trova sota tensió de forma constant i de forma perllongada.
-Quines 3 tècniques ajuden a controlar l'estrès? Consulta-li al catxé.
Benvinguts a un altre racó emblemàtic de Cardona ,el qual va tenir una importància cabdal per als interessos defensius del castell,si més no,almenys durant la Guerra de Successió entre borbònics i austriacistes.El catxé es troba amagat en aquest fortí avançat o "bonete",nom que pren d'un barret eclesiàstic per les similituds que aquests dos tenen (veure vista aèria del fortí i l'imatge del barret bonete).
La construcció d'aquest element defensiu es va fer entre finals del s. XVII i principis del s.XVIII i la seva raó de ser respon a dos factors claus per a fer front a la guerra d'artilleria i setges que es practicava a l'època:
1-Modernitzar els elements de defensa militars del castell,que encara comptaven amb muralles medievals incapaces de fer front a la potència del foc artiller de l'època (canons i morters).
2-Dotar el castell d'un fortí avançat en una zona poc abrupte de terreny (on seria difícil la construcció d'un baluard) que permetria una gran mobilitat d'entrada i sortida al castell de tropes,armes,munició,aliments i aigua.
La part històrica d'aquest enclavament és que per aquesta posició va entrar al castell el tinent general baró de Battée (número 2 en l'escala jeràrquica austriacista,deprés del mateix Guido von Starhemberg).Aquesta acció no tindria cap tipus de rellevància, si no fós perquè va ocòrrer mentres al turó del davant del bonete es lliurava la batalla més sagnant del setge a Cardona.
Posem-nos en situació...novembre de 1711,la vila de Cardona ha estat assaltada,conquerida i arrasada per l'exèrcit més poderòs de l'època,l'exèrcit francès de Felip V que compta entre les seves files amb un gran nombre de soldats,una gran potència de foc,grans estrategues entre els seus oficials i experts enginyers militars, com és el cas de Jean-Baptiste Joblot.La població ha fugit a la deseperada als masos dels voltants o cap al castell amb la guarnició de soldats que allà estaven destinats.El comte d'Eck (general alemany) que comanda les operacions militars al castell es troba greument ferit.Els borbònics dissenyen i porten a terme un fort setge,col.loquen bateries als voltants del poble per batre els baluards,caven trinxeres i fan mines per col.locar explosius i així poder esfondrar els elements defensius de la fortalesa.Al cap d'un mes d'atacs i defenses continuats,els assetjats comencen a patir misèries tals com fred,falta de munició,gana i l'aigua... s'ha acabat! El comte d'Eck i el governador Manuel Desvalls i de Vergós es plantejen seriosament la possibilitat de la capitulació i fan arribar una missiva de la situació al general Guido von Starhemberg,que en aquell moment es troba aprop de Cardona,concretament a Prats de Rei (Anoia) combatint contra el generalíssim duc de Vendome,número 1 en la jerarquia de l'exèrcit francès.
Starhemberg,veient la situació de la fortalesa cardonina i sabent de la importancia estratègica d'aquest enclavament ,encoratja els assetjats a resistir, ja que una desfeta del castell suposaria un gran daltabaix per als interessos austriacistes i,per altra banda, que els borbònics no trobessin cap mena de resistència fins arribar a Barcelona.És tanta la importancia de la resistència que Starhemberg requereix els seus homes ha sortir del castell (si s'escau) per anar a buscar al riu la tant preuada aigua.Mentrestant envia el seu home de confiança i mariscal de camp,el comte de Traun,als voltants de Cardona.La seva missió:estudiar la situació dels borbònics,planejar i coordinar l'atac de tota la tropa austriacista contra els campaments i posicions enemics i ser l'enllaç entre Starhemberg i el tinent general baró de Battée,acampat a dues hores de Cardona. Battée (segon en la jerarquia militar després d'Starhemberg) es troba acampat al pont de Malagarriga amb 300 homes i al saber la missió que el comte de Traun té encomanada,aixeca el campament i avança la seva posició,restant a una mitja hora de Cardona.
El dia 21 de desembre de 1711,un cop estudiades les posicions de l'enemic,el comte Traun dóna la senyal d'atac i inicia un primer combat contra posicions enemigues a la Coromina,guanyant així terreny a l'enemic.
El dia 22 de desembre de 1711 torna a haver un segon atac,aquest cop contra posicions dels Escorials i la Querosa,sent aquesta la batalla més sagnant del setge.Aprofitant aquesta maniobra de distracció,Battée aprofita per entrar al castell amb 400 homes i provisions,salvant així una capitulació segura per falta de suministraments.Aquesta acció ajudaria a que el castell resistís,es trenqués el setge borbònic i la guerra, a Catalunya, continués i s'allargués fins el 18 de setembre de 1714.Per on va accedir Battée amb els seus 400 homes, trencant així el setge al castell?...doncs ni més ni menys que per aquest bonete!
Respecteu l'entorn,disfruteu de la tranquil.litat de la zona i gaudiu del lloc.Poseu-vos en la pell d'un dels defensors del bonete o a la pell d'algún d'aquells 400 soldats que van entrar aquell 22 de desembre de 1711 per aquest fortí,i així, us podreu imaginar aquells fets, tot disfrutant d'unes vistes històriques i privilegiades.