(más abajo en español)
EL FERROCARRIL A SANT VICENÇ DE CASTELLET (II)
Sant Vicenç de Castellet compta actualment amb dues estacions de ferrocarrils. La més moderna correspon a l'estació "Sant Vicenç – Castellgalí" dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (més coneguts com a Ferrocarrils Catalans) per la qual passen les línies R5 i R50 (Llobregat – Anoia) que connecten Barcelona amb el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages. L'estació, situada al Carrer del Cardener, disposa de tres vies i compta amb un edifici d'un pis i planta rectangular d'aspecte bastant sobri i funcional, i una zona d'aparcament annexa.
Comboi dels Ferrocarrils Catalans a l'estació de Sant Vicenç – Castellgalí (2013)
Sense dubte, un dels episodis més destacables en la projecció i construcció d'aquesta infraestructura ferroviària va ser la complicadíssima i llarga negociació que es va mantenir sobre el pas del ferrocarril per Sant Vicenç de Castellet. La proposta inicial era fer passar el ferrocarril pel centre del poble (tal com ja feien els Ferrocarrils del Nord) mitjançant l'aixecament d'un enorme terraplè de gran altura amb escales a banda i banda i pas a nivell, terraplè que acabaria separant la fàbrica Soler de la part baixa del poble, per no parlar del perill de pas per als vianants. També suposava destruir bona part d'un important regadiu i perdre el que es creia millor i més apropiat terreny de que disposava el poble per a un futur eixample. Alguns santvicentins proposaven construir el ferrocarril a l'altre costat del riu confiant que algun dia s'alcés un pont per travessar-ho convenientment (encara no existia l'actual pont), idea que també recolzava el veí poble de Castellgalí que pretenia tenir l'estació més a prop.
Van ser necessaris més de dos anys de negociació perquè l'Ajuntament, els enginyers de l'Estat i la Companyia dels Ferrocarrils Catalans arribessin a un acord. Al final es va decidir modificar el projecte per construir tres passos inferiors al seu pas per la Plaça del Pi, davant de la fàbrica Soler.
Proposta de pont amb tres arcs, a la Plaça del Pi
Com a anècdota comentar que el propietari d'uns dels terrenys pels quals havia de passar el ferrocarril va decidir construir a corre-cuita una filera de cases "barates" amb la finalitat que li paguessin més per l'expropiació. No obstant això, com ja s'ha comentat, finalment el traçat de la via es va desviar per construir el pont, per la qual cosa aquests terrenys mai van arribar a ser expropiats.
Pont de ferro sobre el riu Llobregat
Entre els anys 1922 i 1924 es construeix el tram que va des de Martorell a Manresa, i aquell mateix any s'amplia amb un ramal de 13 km entre Manresa i Súria per al transport de sals potàsiques.
Estació de Ferrocarrils Catalans i moll de mercaderies (1927)
Detall de "El carrilet" al seu pas pel pont de ferro
Al 1982 comencen les obres d'electrificació i renovació de la via en el tram comprès entre Castellbell i Manresa. Un any més tard, al 1983, s'inicia la construcció de dos passos soterrats als carrers Cervantes i Enginyer Llansó, i en 1985 les obres de renovació de l'edifici de l'estació.
Estacions nova i vella durant la seva breu coexistència (1986)
Nou pont de formigó sobre el riu Llobregat
EL FERROCARRIL EN SANT VICENÇ DE CASTELLET (II)
Sant Vicenç de Castellet cuenta actualmente con dos estaciones de ferrocarriles. La más moderna corresponde a la estación "Sant Vicenç – Castellgalí" de los Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña (más conocidos como Ferrocarriles Catalanes) por la que pasan las líneas R5 y R50 (Llobregat – Anoia) que conectan Barcelona con el Baix Llobregat, la Anoia y el Bages. La estación, ubicada en el Carrer del Cardener, dispone de tres vías y cuenta con un edificio de una altura y planta rectangular de aspecto bastante sobrio y funcional, y una zona de aparcamiento anexa.
Convoy de los Ferrocarriles Catalanes en la estación de Sant Vicenç – Castellgalí (2013)
Sin lugar a dudas, uno de los episodios más destacables en la proyección y construcción de esta infraestructura ferroviaria fue la complicadísima y larga negociación que se mantuvo sobre el paso del ferrocarril por Sant Vicenç de Castellet. La propuesta inicial era hacer pasar el ferrocarril por el centro del pueblo (tal y como ya hacían los Ferrocarriles del Norte) mediante el levantamiento de un enorme terraplén de gran altura con escaleras a ambos lados y paso a nivel, terraplén que acabaría separando la fábrica Soler de la parte baja del pueblo, por no hablar del peligro de paso para los viandantes. También suponía destruir buena parte de un importante regadío y perder el que se creía mejor y más apropiado terreno de que se disponía en el pueblo para un futuro ensanche. Algunos sanvicentinos proponían construir el ferrocarril al otro lado del río confiando en que algún día se alzara un puente para atravesarlo convenientemente (aún no existía el actual puente), idea que también respaldaba el vecino pueblo de Castellgalí que pretendía tener la estación más cerca.
Fueron necesarios más de dos años de negociación para que el Ayuntamiento, los ingenieros del Estado y la Compañía de los Ferrocarriles Catalanes llegaran a un acuerdo. Al final se decidió modificar el proyecto para construir tres pasos inferiores a su paso por la Plaça del Pi, frente a la fábrica Soler.
Propuesta de puente con tres arcos, en la Plaça del Pi
Como anécdota comentar que el propietario de unos de los terrenos por los que debía pasar el ferrocarril decidió construir deprisa y corriendo una hilera de casas "baratas" con la finalidad de que le pagasen más por la expropiación. Sin embargo, como ya se ha comentado, finalmente el trazado de la vía se desvió para construir el puente, por lo que dichos terrenos nunca llegaron a ser expropiados.
Puente de hierro sobre el río Llobregat
Entre los años 1922 y 1924 se construye el tramo que va desde Martorell a Manresa, y ese mismo año se amplía con un ramal de 13 km entre Manresa y Suria para el transporte de sales potásicas.
Estación de Ferrocarriles Catalanes y muelle de mercancías (1927)
Detalle de "El carrilet" a su paso por el puente de hierro
En 1982 comienzan las obras de electrificación y renovación de la vía en el tramo comprendido entre Castellbell y Manresa. Un año más tarde, en 1983, se inicia la construcción de dos pasos subterráneos en las calles Cervantes y Enginyer Llansó, y en 1985 las obras de renovación del edificio de la estación.
Estaciones nueva y vieja durante su breve coexistencia (1986)
Nuevo puente de hormigón sobre el río Llobregat